Diferència entre revisions de la pàgina «Luci Anneu Flor»

316 bytes afegits ,  fa 12 anys
refosa amb Luci Anneu Florus
(Redacció)
(refosa amb Luci Anneu Florus)
[[Luci Anneu Flor]] o '''Publi Aneu Flor''' (''Lucius Annaeus Florus'' o ''Publius Annaeus Florus'') fou un historiador i poeta romà.
 
Com historiador va escriure una història de Roma en quatre llibres, que abracen l'època republicana des de la fundació de la ciutat fins a l'establiment de l'imperi per [[August]], titulada ''Rerum Romanarum Libri IV., o Epitome de Gestis Romanorum''. Es va escriure en temps de [[Trajà]] o [[Adrià]]. Encara que es detecten alguns errors es pot considerar en general una obra acurada encara que massa elogiosa per Roma. El tercer llibre esta basat en [[Titus Livi]] i el quart és de fonts desconegudes, potser el llibre "Guerres Germàniques" compilat en temps de [[Tiberi]] i [[Calígula]], doncs Flor diu que dels tres estendarts militars perduts a la batalla del bosc de Teutoburg, un encara estava perdut i fou recuperat el 41 per Aule Gabini Segon Cauci (Aulus Gabinius Secundus Chaucius), governador de Germània Inferior. L'autor com historiador és designat en uns llocs com Luci i en altres con Luci Juli i en altres com Luci Anneu Sèneca i finalment en altres només com Luci Anneu però sempre com a Luci (Lucius). SeLa l'haseva tractatobra d'identificarhistòrica ambgaudí de gran fama i difusió a l'[[Juli Floredat Segonmitjana]] (''Juliusa Florustall Secundus'd')exemple, en tenia un exemplar, a la seva biblioteca, l'eloqüènciahumanista català del qualsegle es esmentada perXV [[QuintiliàPere Miquel Carbonell]]), iaixí ambcom a l'[[Sènecaedat moderna]]. També apareix publicat sota la seva autoria el preceptor''Bellorum deromanorum [[Neró]]libri duo''.
 
Se l'ha tractat d'identificar amb [[Juli Flor Segon]] (''Julius Florus Secundus'') l'eloqüència del qual es esmentada per [[Quintilià]], i amb [[Sèneca]] el preceptor de [[Neró]].
 
Com a poeta fou autor principalment de tres versos esportius trocaics diàmetres dirigits a [[Adrià]], al que l'emperador va contestar també amb versos conservats per [[Espartià]]. [[Carisi]] esmenta un Anneu Flor que composava poemes ablatius (''Annaeus Florus ad divum Hadrianum poematis delector'') que seria el mateix. Es conserven també alguns altres versos (una sèrie d'epigrames curts). Se l'esmenta com ''Annius Florus'' (Anni Flor) o ''Annaeus Florus'' (Anneu Flor)
 
Sota el nom de '''Publi Anneu Flor''' apareix un poeta, probablement el mateix personatge, descrit com un poeta de [[Virgili]]. Era nadiu d'Àfrica i després va viure a Roma on va competir en poesia als ''Ludi Capitolini'' (vers [[90]], hi van haver aquests jocs el 86, 90 i 94). Hi fou molt aplaudit pel públic i va obtenir un premi que fou retingut per l'emperador; això el va disgustar i se'n va anar a [[Sicília]], [[Creta]], [[Rodes]] i [[Egipte]], llocs on va exercir com a sofista. Va tornar a Itàlia vers el [[101]] i va creuar els [[Alps]] cap a la [[Gàl·lia]]. Després de passar els [[Pirineus]], va acabar a [[Tarraco]] on es va dedicar a l'ensenyament fundant-hi una escola, doncs que deia que la ciutat tenia molt bon clima i la gent era molt honesta. Aquest Publi Anneu es considera que és el mateix poeta del temps d'Adrià, i que després d'un anys a Tarraco va tornar a Roma en temps d'aquest emperador o poc abans, i va tenir certa amistat amb Adrià.
 
 
[[Categoria:Historiadors romans]]
12.099

modificacions