Joaquín Ruiz-Giménez Cortés: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
Doctor en Dret i llicenciat en filosofia i Lletres, va obtenir en [[1943]] la [[càtedra]] de filosofia del Dret i n'és titular a les universitats de Sevilla, Salamanca i Madrid.
 
Com a fill de [[Joaquín Ruíz-Giménez]], ministre [[liberal]] en el govern del [[Comte de Romanones]], va militar des de molt jove entre els estudiants catòlics, de l'organització dels quals va ser president. Director de l'[[Institut de Cultura Hispànica]] (1946-1948) i [[ambaixador]] davant la [[Santa Seu]] (1948-1951) durant les negociacions del [[ConcordatoConcordat]] (signat el 1953), va ser nomenat [[Ministre d'Educació d'Espanya|Ministre d'Educació]] Nacional el [[1951]], tot iniciant un procés de reformes de les institucions docents, però va haver de dimitir el [[1956]] per les dificultats de la seva empresa i el seu enfrontament amb els elements més inmovilistes del [[franquisme]].
 
Durant aquests anys va tenir a les seves ordres a l'Institut de Cultura Hispànica i com a secretari general tècnic a un jove [[Manuel Fraga]]. Des de llavors va acostar els seus plantejaments polítics als de l'oposició al règim. Uns disturbis estudiantils el van enfrontar al ministre de la Governació i van posar al règim en un destret, que es va saldar amb la seva destitució (1956). En 1961 [[Francisco Franco]] el va nomenar conseller nacional del [[Movimiento Nacional]]. En 1963 va fundar la revista [[Cuadernos para el Diálogo]], focus de protesta dels democristians avançats, dels quals en fou el cap en els últims anys de la dictadura.