Vàlvula electrònica: diferència entre les revisions

Les '''vàlvules''' o '''tubs de buit''', també anomenades '''vàlvules termoiòniques''' foren els primers [[díode]]s. Estaven constituïdes per dos o més [[Elèctrode|elèctrodes]] rodejats de buit en un tub de cristall, amb un aspecte semblant al de les [[làmpada incandescent|làmpades incandescents]]. L'invent va ser realitzat aal [[1904]] per [[John Ambrose Fleming]], de l'empresa Marconi, basant-se en observacions realitzades per [[Thomas Alva Edison]].

Igual que les làmpares incandescents, els tubs de buit més senzills tenen un filament (el [[càtode]]) a través del qual circula el corrent, escalfant-lo per l'[[efecte Joule]]. El filament està tractat amb [[òxid de bari]], de manera que al escalfar-se emet [[electró|electrons]] al buit circumdant, que són conduïts electrostàticament cap a una placa metàl·lica carregada positivament (l'[[ànode]]), produint-se així la conducció. Evidentment, si l'ànode no s'escalfa, no podrà cedir electrons al buit circumdant, per la qual cosa el pas del corrent en sentit invers es veu impedit.

Encara que estosaquests díodes encara s'emprenutilitzen en certes aplicacions especialitzades, i malgrat haver tingut un cert ressorgiment, la majoria dels díodes moderns es basen en l'ús de materials [[semiconductor]]s, especialment en [[electrònica]].