Dinastia marínida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-google.es/ +google.cat/)
Ampliació
Línia 2:
 
== Història ==
L'origen dels benimerins (Banu Marin o Beni Merin) o marínides estava en la zona entre [[Figuig]] i [[Sigilmasa]] i eren berbers del grup [[zanata]]. L'arribada de tribus àrabs al segle XII va obligar a les tribus marínides a pujar al nord i es van instal·lar a les planes de l'oest d'[[Algèria]]. El [[1195]] van participar en l'[[Àndalus]] a la [[batalla d'Alarcos]] al costat dels almohades i després, a partir del [[1214]]/[[1215]] van anar aprofitant la ja iniciada descomposició del poder almohade per penetrar a les seves zones de pastura habitual on van començar a cobrar impostos a les viles, obtenint una resposta ambigua dels almohades que a vegades els van combatre i altres els van tolerar, fins que cap a la meitat del segle els almohades ja no podien resistir a la força dels benimerins a les viles. La casa dinàstica de la tribu, els Abd al-Hakk, va començar la seva pujada, projectant reunificar el Magreb, prenent [[Tilimsen]] el [[1337]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sánchez Martínez |nom=Manuel |títol=Pagar al rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV |url=https://books.google.es/books?id=Lqsdg6_Wb7YC&pg=PA246&dq=estrecho+noviembre+1338&hl=ca&sa=X&ved=0CDgQ6AEwBGoVChMI9-qopOmPyAIVRokaCh2kvQlE#v=onepage&q=estrecho%20noviembre%201338&f=false |llengua=castellà |editorial=CSIC Press |data=2003 |pàgines=246 |isbn=8400081935}}</ref> i el [[1244]] es van apoderar de [[Meknès]], el [[1248]] de [[Fes]], i el [[1255]] de [[Sigilmasa]], conquerint finalment [[Marraqeix]] el [[1269]]. En endavant la seva història està dividida en dues fases, la primera de [[1268]] a [[1358]], d'expansió militar i urbana, i d'estabilitat política; i una segona de 1358 a [[1465]], de trencament del seu poder polític i militar, amb regressió territorial i divisió interna.
 
Els benimerins intervengueren de manera decisiva en la política del [[regne nassarí de Granada]], on tenien un [[exèrcit]] permanent. A més a més, foren un suport fonamental de la resistència contra els reis cristians. El seu objectiu estratègic en un principi, fou el de dominar l'[[estret de Gibraltar]] per tal de tenir el control del [[comerç]] entre la [[Mediterrània]] i l'[[Oceà Atlàntic]]. D'aquesta manera, els benimerins entraren en el sud de la [[península Ibèrica]], el [[1224]], per donar suport als reis granadins, enfrontant-se directament amb els cristians. L'enfrontament pel domini de l'estret de Gibraltar es coneix com la [[batalla de l'Estret]], lliurat entre [[Castella]], de vegades amb el suport naval de la [[Corona d'Aragó]], i l'aliança nassarí-benimerina, entre [[1263]] i [[1350]]. [[Abu-Zayyan I]] va aconseguir l'aixecament del [[setge de Tremissèn]] el [[1306]].<ref>Andrés Giménez Soler, ''El sitio de Almería en 1309'', p.25 {{es}} </ref>
Línia 66:
== Referències ==
{{referències}}
 
{{commonscat}}
{{Autoritat}}