Viquipèdia

Ingmar Bergman: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Afegir enllaços, alguna correcció i ampliar informació sobre la "palma de les Palmes" de Canes
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 66:
| altres premis =
}}
'''Ingmar Bergman''' ([[Uppsala]], [[Suècia]], [[14 de juliol]] de [[1918]] - [[Fårö]], Suècia, [[30 de juliol]] de [[2007]]) fou un [[cineasta]] suec. És considerat un dels cineastes més importants de la història, per la magnitud de la seva obra i el seu compromís artístic.<ref>{{citar ref-web|nom=Mervyn|cognom=Rothstein|enllaçautor= |coautors= | títol=Ingmar Bergman, famós director, mor als 89 anys |url=http://www.nytimes.com/2007/07/30/movies/30cnd-bergman.html| citació=Ingmar Bergman, el ''poeta amb càmera'' considerat un dels més grans directors de la història del cinema, morí avui a la petita illa de Fårö, on vivia a la costa bàltica de Suècia, ha dit, Astrid Soderbergh Widding, president de The Ingmar Bergman Foundation. Bergman tenia 89 anys. |editor=[[New York Times]] |data=30 de juliol del 2007 |consulta=16 d'agost de 2011}} {{en}}</ref>
 
Va dirigir més de seixanta pel·lícules i documentals per a la televisió i el cinema, els guions de les quals també escrivia, i va dirigir unes cent setanta obres de teatre. En la seva companyia d'actors trobem [[Harriet Andersson]], [[Liv Ullmann]], [[Gunnar Björnstrand]], [[Bibi Andersson]], [[Erland Josephson]], [[Ingrid Thulin]] i [[Max von Sydow]]. Gran part de les seves pel·lícules van ser rodades a Suècia.
Línia 81:
=== Infància ===
[[Fitxer: Erik Bergman.jpg|200px|right|thumb|El pare d'Ingmar Bergman, Erik (1886-1970), pastor luterà, en la celebració d'un sermó a l'església ''Hedvig Eleonora'' a Estocolm el 1930 (aprox.). {{mida|1= Foto conservada al Museu de la Ciutat d'Estocolm (''Estocolm Stadsmuseum'')}}]]
Va néixer el 1918 a [[Uppsala]], fill d'un pastor [[luteranisme|luterà]], Erik, i d'Akerblom Karin, provinent d'una família benestant d'[[Estocolm]]. Ingmar va passar els primers anys seguint els moviments del pare per diversos llogarets a les cases parroquials, i va ser educat en els conceptes luterans ''pecat, confessió, càstig, perdó i gràcia'', que seran temes recurrents en les seves pel·lícules. Mentre la paternitat és certa, no és segur que la veritable mare fos Karin Akerblom: sembla que la mare natural és Hedvig Sjöberg.<ref>{{citar ref-web|url=http://estrellasdecineclasico.blogspot.com/2011/05/grandes-directores-ingmar-bergman-y-su.html|cognom = G.López|nom = Maria| títol=''Kärleksbarnet och Bortbytingen'' (El fill natural i el canvi de bebè)| citació = citant diari ABC|consulta=13 de juliol de 2011}} {{es}}</ref>
 
El pare va començar el seu ministeri pastoral a l'hospital d'[[Uppsala]], i després va ser nomenat pastor de l'església ''Hedvig Eleonora'' a Estocolm i, finalment, capellà de la Cort Reial; tot i ser un excel·lent orador tenia un temperament irritable, com explica Bergman en la seva biografia: ''No podíem xiular, no podíem caminar amb les mans a les butxaques; de sobte decidia repassar una lliçó i si no la sabia era castigat. Patia molt per l'oïda molt sensible,.. els sorolls forts l'exasperaven''.<ref name=Llanterna125> [[#Llanterna|Llanterna màgica]], pàg. 125 </ref>
Línia 126:
El [[1949]], Ingmar Bergman marxa a [[Cagnes-sur-Mer]] amb l'actor [[Birger Malmsten]] per escriure-hi un guió en el marc d'un nou contracte amb la Svensk Filmindustr. Signa per primera com a director i guionista amb ''Fängels'', (1949) i guanya en seguretat.<ref name=Conversa> [[#Conversa|Conversa amb Bergman]], pàg. 45-46.</ref> La seva activitat artística és desbordant, alternant escenificacions teatrals i cinematogràfiques amb anades i tornades constants entre [[Estocolm]] i [[Göteborg]], a costa de la seva relació amb Ellen Lundström, que el deixa (1950). L'estada a la ciutat de la [[Costa Blava]] es queda sol; Birger Malmsten de seguida és absorbit per una relació sentimental. Ingmar Bergman escriu doncs sol el guió de ''Till glädje'' (1950). En el transcurs del rodatge, rep la visita de Gun Hagberg, crítica d'una revista cinematogràfica. Seduït immediatament per ella, el realitzador en comença una relació i, tan aviat com s'acaba la pel·lícula, se'n va amb ella a París, trencant amb la seva esposa. A la seva tornada, s'instal·la amb la seva nova amant a Estocolm. La vida de la parella coneix alts i baixos. Finalment, els fills que Gun Hagberg ha tingut del seu precedent matrimoni es reuneixen amb ella a finals de [[1950]] mentre que d'aquesta unió en neix un altre. Ingmar Bergman es troba que ha de mantenir tres famílies. Li falta, però, feina.
 
El mateix 1950 va escriure ''[[Sommarlek]]'', que pateix intensament l'estat d'ànim de Bergman en aquell moment i que mostra, per la primera vegada, totes les seves possibilitats expressives. Declara en una entrevista amb Jörn Donner:<ref> {{Citar ref-publicació |cognom=Donner |nom=Jörn |article=''Bergman: ''Jo sóc un impostor ''|publicació=Epoca |lloc= |volum= |exemplar= |data= 14 juliol de 1971|llengua=italià|pàgines= }}</ref> ''Va ser la primera pel·lícula que vaig començar a sentir-me realment capaç d'expressar-me: Era el més semblant a dirigir una pel·lícula. En aquell moment jo estava en el que es coneix com a tècnica de preparació ràpida, i de fet en l'aspecte tècnic, jo estava preocupat, insegur i brut. Però hi ha una cosa a tenir en compte: que en aquell moment la tècnica era molt més complicada que avui en dia ''.
 
Durant l'estiu 1950, la indústria cinematogràfica sueca està en vaga amb l'objectiu d'obtenir millors condicions de treball. El moviment s'eternitza. Ingmar Bergman travessa llavors greus dificultats financeres i ha de sol·licitar un important préstec a la ''Svensk Filmindustri'' que li ho concedeix a canvi d'una exclusiva sobre diversos guions i dels honoraris a la baixa. Accepta realitzar pel·lícules publicitàries per a sabons i una obra d'encàrrec, ''Això no passaria aquí''. Fins a la primavera de 1951 no s'acaba la vaga. El realitzador encadena llavors dos rodatges: el de ''Kvinnors väntan'' (1952) que té exteriors a París i on Gun Hagberg va inspirar el personatge del director de Karin Lobelius, sent presentada l'any següent al [[Festival Internacional de Cinema de Venècia]], sense gaire èxit. I ''L'estiu amb Monika'', (1953) que té lloc a l'arxipèlag d'Estocolm i que es considera una pel·lícula-escàndol, a causa de la sensualitat insolent de l'actriu [[Harriet Andersson]] que, girant-se espontàniament cap a la càmera, ofereix un dels millors primers plans de tots els temps, segons el mateix Ingmar. L'actriu, en aquest moment tenia només vint anys i Bergman es lligarà sentimentalment a ella: Harriet Andersson esdevindrà, amb nou pel·lícules realitzades amb el director suec, una de les seves actrius favorites.
Línia 156:
Després de '' Ansiktet'', Bergman es va donar un descans, posant fi a la col·laboració amb el Malmö Stadsteater i ralentint l'activitat cinematogràfica. Va fer una gira per [[París]] i [[Buenos Aires]] i l'u de setembre de 1959 es va casar per quarta vegada amb la pianista [[Käbi Laretei]], de la qual va tenir un fill, Daniel Sebastian, a qui dedicaria anys després el [[curtmetratge]] titulat ''Daniel''. En l'interval va morir el director de l'Svensk Filmindustri i va ser nomenat en el seu lloc un amic de Bergman, Manne Fant, que immediatament el va convidar a treballar com a assessor artístic. En aquests anys també va treballar en la recentment creada [[televisió]] sueca realitzant ''[[Venetianskan]]'' el 1958, ''[[Rabies]]'' el 1959 i ''Oväder'' el 1960.
 
Malgrat el talent que li és des d'aleshores reconegut,<ref name=Truffaut> [[#Truffaut|François Truffaut, Les pel·lícules de la meva vida]], pàg. 263-268</ref><ref> {{Citar ref-publicació |cognom= Godard|nom= Jean-Luc|article= ''Ingmar Bergman, el cinema, el teatre, el llibre''| publicació=Gremese |lloc= |volum= |exemplar= |data=1999 |llengua=francès|pàgines= 58-64}}}</ref> les pel·lícules següents ''La font de la donzella'', agafada d'una balada sueca del [[segle XIV]], que li va valer el seu primer [[Oscar]] (1960) i ''Djävulens öga'' (1960), són poc apreciades per la crítica. ''La font de la donzella'', a diferència de films anteriors, tracta un tema religiós i renuncia gairebé íntegrament al diàleg per basar-se únicament en les imatges que s'executen amb un ritme lent i creen un fort lirisme i un ambient reflexiu. ''Djävulens öga'', per contra, és una obra més alegre, amb un títol que traduït, vol dir ''L'ull del diable''.<ref name=Domarchi>[[#Domarchi|Domarchi, a propòsit de ''La font de la donzella'']], p.42</ref><ref name=Marcorelles>[[#Marcorelles|Louis Marcorelles]], pàg. 51-53</ref><ref name=Billard>[[#Billard|Pierre Billard, ''L'ull del diable'']], pàg. 102-103.</ref>
 
En aquesta època, estava pensant a fer una pel·lícula diferent a les dels altres, en una illa. Així que va anar a visitar el [[Illes Orkney]], però no li satisfan i, per suggeriment d'algú, va anar al [[Mar Bàltic]] i descobreix l'illa àrida i desolada de [[Fårö]], el paisatge ideal que inspirarà la ''trilogia del silenci de Déu''. ''[[Såsom i en spegel]] '', ''[[Els combregants]] ''(1962), premiada a [[Berlín]] i [[Viena]] i ''[[Tystnaden]]'' (1963),
Línia 165:
{{Cita|Quan reso crec ser creient.|<ref name="Cita" />}}
 
Al cim de la seva carrera teatral, és finalment designat director del Teatre reial dramàtic d'Estocolm el gener de 1963 i comença a exercir el juliol. Hi posa en escena ''[[Qui té por de Virginia Woolf?]]'' d'[[Edward Albee]]. L'estrena de l'obra coincideix d'altra banda amb la sortida de ''Silenci'' i, a causa de la seva temàtica sulfurosa, participa de la polèmica provocada pel film.<ref> {{citar ref-web |url = http://www.ingmarbergman.se/page.asp?guid=9201797A-BA9F-4984-BB52-1FCE102E0B14| títol=Ingmar Bergman cara a cara. Qui té por de Virginia Woolf?|consulta=13 de juliol de 2011}} {{en}}</ref> Segueixen les posades en escenes de ''La Llegenda'' de [[Hjalmar Bergman]], ''Tres ganivets de Wei'' escrita pel poeta suec [[Harry Martinson]] i ''[[Hedda Gabler]]'', peça del cèlebre dramaturg [[Henrik Ibsen]], amb l'actriu [[Gertrud Fridh]].
{{Cita| Res més fàcil que espantar un espectador. Se'l pot literalment embogir, ja que la majoria de la gent té en alguna part del seu ésser alguna por a punt de sortir.|<ref name="Cita" />}}
 
Dirigeix el ''[[Don Joan]]'' de [[Molière]] del qual es farà una adaptació televisiva per a una cadena pedagògica. De manera general, les posades en escena d'aquesta època no satisfan Ingmar Bergman que estima haver estat massa aclaparat per les seves funcions de director per concentrar-se en les seves creacions.<ref name=Llanterna257> [[#Llanterna|Llanterna màgica]], pàg. 257.</ref> El 1963 produeix ''Ett Drömspel'', una pel·lícula per a la [[televisió]] i el seu primer llargmetratge en color, d'inspiració [[autobiografia|autobiogràfica]], ''[[För att inte tala om alla dessa kvinnor]]'', que es va presentar fora de concurs a la cerimònia d'obertura del XXV Festival de Cinema de Venècia el 1964, provocant reaccions trobades i jutjat per més d'un com un interludi després de les fatigues de la trilogia. La pel·lícula, que es defineix com una comèdia lleugera, decep<ref name=dones> [[#dones|Marcel Martin, ''Totes les seves dones'']], p. 117-118</ref><ref name=Taleu> [[#Taleu|Alain Taleu, ''Totes les seves dones'']], pàg. 44-45.</ref> i, en opinió del mateix Bergman, és una fallida completa.<ref name=Llanterna257> [[#Llanterna|Llanterna màgica]], pàg. 257-258.</ref> Com escriu Grazzini<ref> {{Citar ref-publicació |cognom= Grazzini|nom=Giovanni |article=|publicació= [[Corriere della Sera]]|lloc= |volum= |exemplar= |data= 28 agost 1964|llengua=italià|pàgines= }}</ref> es tracta d '''una broma autobiogràfica, un dia de festa, però també un bumerang. Al cim de la fama, aclamat com un dels grans mestres del cinema contemporani, amb Bergman pots estar en perill de mort si te'l prens massa seriosament. Ell coneix els perills que comporten l'esplèndid aïllament de l'artista. Si mires a l'interior, veus que els crítics tenen el mateix tremolor que a '' Såsom i en spegel'' quan enfrontava l'obra d'art i la seva inspiració... Vam riure només per ser una comèdia. Però Bergman té el dret de fer-nos bromes de mal gust. ''
 
=== ''Persona'', dualitat i parella ===
Línia 187:
=== ''Crits i murmuris'', l'apoteosi ===
[[Fitxer:Taxinge Näsby slottet 02.JPG|thumb|right| El castell Taxinge-Näsby és la decoració de ''Crits i murmuris''. Avui en dia, atracció turística, però en el moment del rodatge es trobava en un estat de ruïna avançada.]]
«Estimats amics, farem una pel·lícula junts. Serà diferent de tot el que hem fet fins ara, i el guió que teniu aquí és també d'un gènere inhabitual».<ref name=petit>[[#petit|''Una carta de Bergman'']], pàg. 25</ref> Aquesta carta oberta es va publicar inicialment a la revista cinematogràfica sueca ''Chaplin''. En aquests termes, el 1971, Ingmar Bergman s'adreça a cadascun dels intèrprets de la seva pròxima pel·lícula, ''[[Crits i murmuris]]''. La carta, que fa de guió, descriu les impressions, els personatges i les indicacions escèniques. El text insisteix en el color vermell com a color dominant i sobre la llum natural que serà l'única feta servir. Per a les necessitats del futur rodatge, el cineasta i el seu operador en cap habitual, [[Sven Nykvist]], van anar tres setmanes a un castell proper a [[Mariefred]], que serà la decoració de la pel·lícula, per estudiar la manera com la llum penetra a les habitacions.<ref name=Oliver>[[#Oliver|Oliver, ''Treballar amb Bergman, extracte d'un seminari amb Liv Ullman]], pàg. 72.</ref> El rodatge té lloc el setembre del 1971 i dura vuit setmanes. Els finançaments són modestos. L'autor n'obté de Sven Nykvist i dels intèrprets que posen el seu salari com a participació. Per completar el pressupost, l'Institut Suec del cinema li concedeix una subvenció, cosa que posa en marxa una polèmica; la legitimitat d'Ingmar Bergman a rebre fons és discutida, tenint en compte la seva rellevància internacional.<ref>{{citar ref-web |url = http://www.ingmarbergman.se/page.asp?guid=62F04380-F5E6-42B6-87F3-0A807B627DAE| títol=Ingmar Bergman cara a cara. Crits i murmuris |consulta=13 de juliol de 2011}} {{en}}</ref> Tanmateix, la producció es desenvolupa en bones condicions i es completa. Per contra, malgrat el seu èxit, a la pel·lícula li costa trobar un distribuïdor. És [[Roger Corman]], productor reputat de la sèrie B, amb qui la pel·lícula d'Ingmar Bergman troba una sala a [[Nova York]] per a la seva estrena mundial el 21 de desembre de [[1972]].<ref name=Llanterna302> [[#Llanterna|Llanterna màgica]], pàg. 302-304.</ref> No és fins al març de [[1973]] que finalment es projecta davant del públic suec.
 
L'acció es desenvolupa a porta tancada al casal familiar, on Agnès no acaba mai d'agonitzar amb sofriments atroços. Les seves dues germanes i la minyona són a la capçalera del seu llit, impotents. La tensió exacerba les passions i revela les relacions ambigües que mantenen entre elles. L'una, Karin, és tancada en un infern neuròtic, rebutjant el contacte, repugnant a tota forma d'abandó. L'altra, Anna, és manipuladora, jugant i burlant-se de les regles socials. Totes dues es troben en la incapacitat per fer front al sofriment de la seva germana quan la serventa, en el fons més intuïtiva, sap acompanyar els últims instants d'Agnès amb més humanitat. En aquest sentit, el pla continua sent cèlebre, reunides Agnès i la minyona, i és el punt culminant de la pel·lícula. Ingmar Bergman explora d'arbitrari del sofriment, de la mort i el que projecten sobre altri: terror, rebuig, compassió.<ref name=amiel>[[#amiel|Mireille Amiel, ''Al llindar de la vida'']], p. 35-38</ref><ref name=passek>[[#passek|Jean-Loup Passek, ''Una sonata en roig major…'']], p. 38-43</ref> ''Crits i murmuris'' és acollit com una obra sublim i desconcertant. Constitueix sens dubte el punt clau de la carrera del director.<ref name=Mandelbaum> [[#Mandelbaum|Mandelbaum]],p. 60-61</ref><ref name=Boussinot> [[#Boussinot|Roger Boussinot, L'Enciclopèdia del cinema]], pàg. 185.</ref>
Línia 207:
[[Fitxer:Jörn Donner.JPG|right|thumb|Jörn Donner (2008), director de l'Institut Suec del Cinema, va produir ''[[Fanny i Alexander]]'']]
{{AP|Fanny i Alexander}}
En tornar d'[[Alemanya]] es retirarà a l'illa de Fårö i el 1982 realitzarà la que hauria d'haver estat, segons les seves intencions, la seva última pel·lícula, i per tant deixar el cinema, ''[[Fanny i Alexander]] '', retrat meravellós d'[[Uppsala]], la seva ciutat natal, entre 1907 i 1909. Els personatges són una seixantena, i el centre de la història, un pastor [[Protestantisme|protestant]] elegant i pèrfid, igual que el pare del director. La pel·lícula havia de durar sis hores, però la durada va ser rebutjada per la [[censura]], de manera que la versió de la televisió tindrà una durada de cinc hores, i la del cinema tres hores. <br /> Una obra mestra va néixer amb forts elements autobiogràfics, i, com diu Giovanni Grazzini:<ref> {{Citar ref-publicació |cognom= Grazzini|nom=Giovanni |article=''Fanny i Alexander''|publicació= [[Corriere della Sera]]|lloc= |volum= |exemplar= |data= 28 de setembre de 1983|llengua=italià|pàgines= }} </ref>'' un resum de quaranta anys de cinema ''.
Després de l'èxit de ''Fanny i Alexander'', Bergman, en els anys següents, cosa que demostra que la seva marxa del cinema no era definitiva, va dirigir el 1983 la [[Parapsicologia|parapsicològica]] ''[[Efter repetitionen]]'', creada per a la televisió, però presentada a [[Festival Internacional de Cinema de Canes|Canes]] i distribuïda primer com una pel·lícula normal i després en [[cinta de vídeo|vídeo]].
 
Línia 229:
=== Els últims anys ===
El 2000 va rodar ''[[Bildmakarna]]'' per a la televisió, que parla de com [[Victor Sjöström]], el gran director suec, va rodar el 1921 un dels seus més famosos films: ''[[Körkarlen]]''. El 2002 va publicar el llibre ''Imatges'', amb moltes fotografies que es relacionen amb la seva infància. El 2003 va rodar ''[[Saraband]]'', la seqüela d'''[[Secrets d'un matrimoni]]'', que va ser co-finançat per quatre cadenes europees, entre les quals la [[RAI]] i va ser rodada amb tècniques digitals. Sobre el plató, Bergman va dir: ''Aquesta és la meva última pel·lícula''
{{Cita|Cal rodar cada pel·lícula com si fos l'última.|<ref name="Cita">{{citar ref-web|url = http://www.evene.fr/citations/mot.php?mot=ingmar-bergman | títol=Cites tretes del lloc Evene (100.000 cites del món)| llengua = francès|consulta=13 de juliol de 2011}}</ref>}}
 
El 20 de gener de 2005, Bergman va ser guardonat amb el premi [[Federico Fellini]] per l'excel·lència de la seva producció artística cinematogràfica.
Línia 322:
* 2003: ''[[Saraband]] (Saraband)''
 
===Doblades al català<ref>{{citar ref-web|url = http://esadir.cat/filmoteca/resultats_cerca?pelicat=ingmar%20bergman&titol=0&any=0&Criteri=Pelis| títol = Pel·lícules d'Ingmar Bergman|consulta = 16 d'agost de 2011|cognom = |nom = |enllaçautor = |coautors = |format = |llengua =català |editor= CCMA}}</ref>===
* ''[[Cara a cara]]'' (Ansikte mot ansikte)
* ''[[Crits i murmuris]]'' (Viskningar och rop)
Línia 357:
 
== Premis ==
Bergman rebé els següents premis:<ref>{{citar ref-web|url = http://www.imdb.com/name/nm0000005/awards| títol=Premis d'Ingmar Bergman|consulta=13 de juliol de 2007|editor =IMDb| llengua =anglès}}</ref>
|url = http://www.imdb.com/name/nm0000005/awards| títol=Premis d'Ingmar Bergman|consulta=13 de juliol de 2007|editor =IMDb| llengua =anglès}}</ref>
 
=== [[Premis Oscar]] ===
Linha 469 ⟶ 468:
 
== Influència en altres directors de cinema ==
[[Woody Allen]], ha admirat Bergman fins al punt de plagiar la seva obra, proposant una síntesi entre ''[[El setè segell]]'' i ''[[Secrets d'un matrimoni]]''.<ref>{{citar ref-web|url = http://bergmanproject2009.wordpress.com/2010/11/11/bergmanallen-you-will-mett-a-tall-dark-stanger-lanamort| títol = Le dernier Allen: l'anamort par Matthieu Bareyre|consulta = 16 d'agost de 2011|llengua=francès|obra= Bergman Project 2009. Notes et contre-notes sur l'oeuvre d'Ingmar Bergman
|cognom = Bareyre |nom =Matthieu |data=11 de novembre de 2010|arxiuurl=http://web.archive.org/20110919104249/bergmanproject2009.wordpress.com/2010/11/11/bergmanallen-you-will-mett-a-tall-dark-stanger-lanamort|arxiudata=2011-09-19}}</ref> [[Pedro Almodóvar|Almodóvar]] afirma ''recordo primers plans de «Fanny i Alexander» que duraven gairebé deu minuts i, tot i això, no te'n cansaves, d'aquell primer pla'' [...] ''quan faig servir primers plans extrems, sempre penso en Bergman''.<ref>{{citar ref-web|url = http://www.reverseshot.com/article/interview_pedro_almodovar | títol =Entrevista a Pedro Almodóvar|consulta = 16 d'agost de 2011|obra= reverseshot.com |cognom =Hynes |nom =Eric|data=|llengua=anglès }}</ref> [[Francis Ford Coppola|Coppola]] diu que Bergman és el seu director favorit, ja que expressa passió, emoció i cordialitat.<ref> {{citar ref-web|url = http://www.imdb.com/name/nm0000338/bio | títol =Biografia de Coppola|consulta = 16 d'agost de 2011|editor=IMDb|llengua=anglès| cognom = |nom = }}</ref> [[Eric Rohmer]] considera que ''El setè segell'' és el millor film mai rodat.<ref>{{citar ref-web|url = http://www.ingmarbergman.se/page.asp?guid=3D2E8D82-6F29-490F-9F03-4C813ADAD768&LanCD=EN| títol = Bergman cara a cara| obra= ingmarbergman.se|consulta = 16 d'agost de 2011|llengua=anglès}}</ref> I Martin Scorsese ''no veu com no pots haver estat influenciat per Bergman''<ref>{{citar ref-web|url = http://worldcinemafoundation.org/films/but-film-is-my-mistress...| títol = El cinema és la meva amant| consulta = 16 d'agost de 2011| obra= worldcinemafoundation.org|llengua=anglès| cognom = |nom = }} </ref> Per la seva part, Steven Spielberg afirma ''El seu amor pel cinema quasi dóna remordiments''.<ref> {{citar ref-web|url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/entertainment/2038331.stm | títol =Bergman ajuda a preservar el llegat| consulta = 16 d'agost de 2011| llengua=anglès|data=11 de juny de 2002| obra=BBC NEWS}}</ref>
 
També [[Lars von Trier]],<ref>{{citar ref-web|url = http://www.cheriefm.fr/musique-104/biographie-d-artistes-35/artiste/bio/13706-lars-von-trier.html | títol = Biographie Lars von Trier| obra= cheriefm.fr|consulta = 16 d'agost de 2011| llengua=francès}}</ref> [[Mia Mäkila]],<ref>{{citar ref-web|url = http://lille3000.eu/lille3000/data/PDF/docs/NOUVEAUX_MONSTRES-on_tour.pdf | títol =Mia Mäkila| obra= lille3000.eu |consulta = 16 d'agost de 2011| llengua=francès}}</ref> [[Catherine Breillat]]<ref>{{citar ref-web|url = http://www.allocine.ca/film/fichefilm_gen_cfilm=181265.html|obra=allocine.ca| títol =Catherine Breillat| consulta = 16 d'agost de 2011| llengua=francès}}</ref> i altres cineastes<ref>{{citar ref-web|url = http://www.lemonde.fr/cinema/panorama/2007/07/30/la-puissance-cinematographique-de-bergman-a-mis-en-mouvement-d-autres-cineastes_940534_3476.html | títol =El poder cinematogràfic de Bergman ha posat en marxa altres cineastes|data=30 de juliol de 2007| obra=Le Monde| consulta = 16 d'agost de 2011| llengua=francès}}</ref> han manifestat haver estat influenciats per Bergman.
 
== Referències ==
Linha 478 ⟶ 477:
== Bibliografia ==
*{{ref-llibre |cognom=Amiel |nom=Mireille | títol=Al llindar de la vida |any=1973 |editor=Cinéma, 73 |llengua=francès |isbn= |ref=Amiel}}
*{{citar ref-llibre |cognom=Aristarco |nom=Guido | títol=Cinéma et psychanalyse, Clés pour la lecture de trois œuvres |any=1971 |editor=Cinéma 71, núm. 156 |llengua=francès |isbn= |ref=guido}}
*{{citar ref-llibre |cognom=Assayas |nom=Olivier |cognom2=Björkman |nom2=Stig | títol=Conversation avec Bergman |any=2006 |editor=Cahiers du cinéma |llengua=francès |isbn=2866424506 |ref=Conversa}}
* {{citar ref-llibre |cognom=Béranger |nom=Jean | títol=Ingmar Bergman et ses films |any=1960 |lloc=París |editor=Le Terrain Vague |llengua=francès |isbn=9787126717050 |ref=Beranger}}
* {{citar ref-llibre |cognom=Bergala |nom=Alain | títol=Harriett Anderson regarde dans l'objectif de Bergman |any=1995 |editor=Cahiers du cinéma, número especial: 100 jours qui ont fait le cinéma |llengua=francès |isbn= |ref=Bergala}}
* {{citar ref-llibre |cognom=Bergman |nom=Ingmar | títol=Il settimo sigillo |any=1994 |lloc=Milà |editor=Iperborea |llengua=italià |isbn=8870910415 |ref=segell}}
* {{citar ref-llibre|cognom=Bergman |nom=Ingmar| títol= Las Mejores intenciones/ Ingmar Bergman; traducido del sueco por Marina Torres |lloc=Barcelona|llengua=castellà|editor=Tusquets|isbn= 84-7223-645-5}}
* {{citar ref-llibre|cognom=Bergman |nom=Ingmar | títol= Imágenes/ Ingmar Bergman; traducido del sueco por Juan Uriz Torres y Francisco J. Uriz|any=1992|lloc=Barcelona|llengua=castellà|editor= Tusquets
|isbn= 84-7223-470-3}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Bergman |nom= Ingmar | títol= Una carta de Bergman <!-- Aquest títol hauria de ser en francès i no català-->|any=1972|editor= Cinéma, 72|llengua=francès|isbn=|ref=petit}}
* {{citar ref-llibre |cognom=Bergman |nom=Ingmar | títol=Linterna mágica |any=1992 |lloc=Barcelona |editor=Tusquets |llengua=castellà |isbn=8472232719 |ref=Llanterna}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Billard |nom= Pierre | títol= L'ull del diable<!-- Aquest títol hauria de ser en francès i no català--> |any=1962|editor= Cinema 62, núm. 63|llengua=francès|isbn=|ref=Billard}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Boussinot |nom= Roger s | títol= L'Encyclopédie du cinéma|any=1989|editor= París: Bordas|llengua=francès|isbn=2-04-016382-4|ref=Boussinot}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Braucourt |nom= Guy | títol= L'Hora del llop o l'eixam dels somnis danyins<!-- Aquest títol hauria de ser en francès i no català--> |any=1968|editor= Cinéma 68, núm. 128|llengua=francès|isbn=|ref=guy}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Bureau |nom= Patrick | títol= Il fait froid sur Mars, Les Communiants |any=1965|editor= Cinéma 65, núm. 97|llengua=francès|isbn=|ref= Bureau }}
* {{citar ref-llibre|cognom= Comolli |nom= Jean-Louis | títol= Epíleg |editor= Cahiers du cinéma, núm. 203|llengua=francès|isbn=|ref=comolli}}
* {{citar ref-llibre|autor= Company, Juan Miguel | títol= Ingmar Bergman|llengua=castellà|any=1990
|editor= Madrid: Cátedra |isbn= 84-376-0926-7}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Domarchi |nom= Jean | títol= La Source |any=1960|editor= Cahiers du cinéma |llengua=francès|isbn=|ref=domarchi}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Doniol-Valcroze |nom= Jacques | títol= Ouvert sur ces oiseaux uniques |any=1962|editor= Cahiers de cinéma, 137|llengua=francès|isbn=|ref=Doniol}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Favalelli |nom= Max | títol= Le silence de la honte |any=1956|editor= Cahiers du cinéma |llengua=francès|isbn=|ref=Max}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Kärre |nom= Marianne | títol= Ingmar Bergman, Persona |any=1966|editor= Cinéma 66, núm. 111|llengua=francès|isbn=|ref= karre}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Lefèvre |nom= Raymond | títol= La Nuit des forains|any=1963|editor= Le Seuil|llengua=francès|isbn=|ref=Lefevre}}
* {{citar ref-llibre|cognom=Marion|nom=Denis| títol=Ingmar Bergman|any=1979|lloc=París|editor=Gallimard |llengua=francès|isbn=2070354164|ref=Marion}}
* {{citar ref-llibre|cognom=Mandelbaum|nom=Jacques| títol=Ingmar Bergman|any=2008|editor=Cahiers du cinéma|llengua=francès|isbn=978-2866424954|ref=Mandelbaum}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Marcorelles |nom= Louis | títol= La Source |any=1961|editor= Cahiers du cinéma, núm. 116|llengua=francès|isbn=|ref=Marcorelles}}
* {{citar ref-llibre|cognom=Martin |nom= Marcel | títol= Histoire du cinéma en 120 films
|any=1961|editor= Cinema 62 |llengua=francès|isbn=|ref=Martin}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Martin |nom= Marcel | títol= Totes les seves dones |any=1964|editor= Cinéma 64 núm. 90|llengua=francès|isbn=|ref= dones }}
* {{citar ref-llibre|cognom= Martin |nom= Marcel | títol=Persona |any=1967|editor= Cinéma 67 núm. 119|llengua=francès|isbn=|ref= persona}}
* {{citar ref-llibre|cognom=Moscato |nom= Alfonso | títol= Ingmar Bergman : la realtà e il suo doppio
|any=1981|lloc=Roma|editor=Edizioni paoline |llengua=italià|isbn=8821502112|ref=Moscato}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Oliver |nom= Roger W | títol= Ingmar Bergman : le cinéma, le théâtre, les livres |any=1999|lloc=Roma|editor=Gremese|llengua=francès|isbn=88-7301-329-5|ref=Oliver}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Passek |nom= Jean-Loup | títol= Una sonata en roig major |any=1973|editor= Cinéma, 73|llengua=francès|isbn=|ref= passek}}
* {{citar ref-llibre|cognom=Sadoul |nom= George | títol= Georges Sadoul. Histoire du cinéma mondial : Des origines à nos jours. 8e édition|any=1961|editor= Flammarion |llengua=francès |isbn=2-08-060216-0|ref=Sadoul}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Salachas |nom= Gilbert | títol= À travers le miroir |any=1962|editor= Téléciné, núm. 107|llengua=francès|isbn=|ref= Salachas}}
* {{citar ref-llibre|cognom= Taleu |nom =Alain | títol= Totes les seves dones <!--Aquest títol està en català i no francès-->|any=1964|editor= Telecine, núm. 119|llengua=francès|isbn=|ref= Taleu }}
* {{citar ref-llibre |cognom=Truffaut |nom= François | títol= Les films de ma vie |any=2007 |editor= Champs-Flammarion |llengua=francès |isbn=978-2-08-120300-6 |ref=Truffaut}}
* {{citar ref-llibre|cognom= |nom= | títol= Des ciseaux en acier suédois|any=1965| editor= Cinéma 64, núm. 82|llengua=francès|isbn=|ref= cisell}}
* {{citar ref-llibre|cognom= |nom= | títol= Un éloquent silence|any=1965|editor= Cinéma 63 núm. 81|llengua=francès|isbn=|ref= silence }}
 
=== Guions ===
* {{citar ref-llibre |nom= Ingmar |cognom= Bergman | títol= Como en un espejo |editor= Aymà |any=1965 |lloc= Barcelona |llengua= castellà }}
* {{citar ref-llibre |nom= Ingmar |cognom= Bergman | títol= El Séptimo sello |editor= Aymà |any=1965 |lloc= Barcelona |llengua= castellà }}
* {{ref-llibre |nom= Ingmar |cognom= Bergman | títol= Scenes from a marriage |editor= Pantheon |any=1974 |lloc= Ciutat de Nova York |llengua= anglès |isbn= 0-394-49305-2}}
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Ingmar_Bergman»