Diferència entre revisions de la pàgina «Ricard Fernàndez Deu»

cap resum d'edició
m (Robot: separar el contingut d'un paràmetre d'infotaula en dos)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
}}
'''Ricard Fernàndez Deu''' ([[Barcelona]], [[11 de desembre]] de [[1948]]) és un advocat i periodista català.
Professional dels mitjans de comunicació, periodista i advocat, els seus inicis en els mitjans es remunten a l'any 1965, a Ràdio Joventut de Barcelona, ​​d'on passaria aquell mateix any a Ràdio Espanya de Barcelona. El 1969, va ingressar per oposició a Ràdio Nacional d'Espanya i va començar a treballar en Televisió Espanyola, presentant des de Catalunya diversos programes informatius. L'any 1974 es trasllada a Madrid, des d'on condueix nombrosos programes, des de l'espai divulgatiu "Temes" al "Telediario" (1976-1977) o "300 Millones" (1977).
== Biografia ==
Es llicencià en dret per la [[Universitat de Barcelona]]. Professional dels mitjans de comunicació, va ingressar per oposició en [[Ràdio Nacional d'Espanya]] en 1969 i la seva trajectòria ha estat molt lligada a [[Televisió Espanyola]], on, des dels anys setanta ha treballat en nombrosos programes, des de l'espai divulgatiu ''Temas'' (1974), al ''[[Telediario]]'' (1976-1977) o ''[[300 Millones]]'' (1977). A més va conduir el primer ''Telediari'' en [[català]] al Centre Territorial de [[Sant Cugat del Vallès]], i en 1981 va ser Director del Centre emissor de [[Catalunya]] de [[Ràdio Nacional d'Espanya]], on més tard i fins a 1988 realitzaria el programa ''Aquí te espero''.
 
El 1977 assumeix la direcció del primer Telediari en català, "Miramar", al Centre Territorial de Catalunya, i el 1981 és nomenat director del centre emissor de Ràdio Nacional d'Espanya, on més tard i fins a 1988 realitzaria diversos programes, com Aquí et espero que va estar en antena molts anys. La seva veu està lligada, tant a RNE com a TVE, a un sens fi de transmissions institucionals, entre elles el retorn del president Tarradellas i les primeres eleccions al Parlament català.
El 1989 va participar en el controvertit programa ''[[Tribunal Popular]]'', en el qual es debatien sobre diferents temes d'actualitat, amb la mecànica d'un judici. Fernández Deu, actuant com advocat defensor, contraposava els seus arguments als de [[Javier Nart]], que exercia de fiscal, mentre [[Xavier Foz]] feia el paper de jutge. El programa es va mantenir en pantalla fins a 1991. Dos anys després, va recuperar el format d'un vell programa de [[TVE]], en el seu moment presentat per [[Federico Gallo]] amb enorme èxit: ''[[Esta se su vida]]''. El projecte, no obstant això, no va assolir molta repercussió i només es va mantenir unes setmanes en pantalla. La seva següent incursió televisiva va ser ''[[Audiencia Pública (Antena 3)|Audiencia Pública]]'' (2000), que pretenia reprendre la idea de ''Tribunal Popular'', de nou amb Javier Nart encara que en aquesta ocasió a [[Antena 3 (Espanya)|Antena 3]]. El programa va ser retirat a les poques setmanes de la seva estrena per la seva escassa audiència.
 
El 1982, és nomenat Gerent municipal de Barcelona per a la Copa Mundial de Futbol "Espanya 82", tenint al seu càrrec tots els esdeveniments que se celebren amb tal motiu a la Ciutat Comtal, excepte la competició esportiva.
També ha fet incursions en el món de la política. Va aspirar a ser candidat pel PP a l'ajuntament de [[Barcelona]] a les eleccions municipals de 1999 (finalment ho seria [[Santiago Fisas i Ayxelà]]) i a les [[eleccions al Parlament de Catalunya de 1999]] va ser escollit diputat per les llistes del [[Partit Popular de Catalunya|Partit Popular]]. En 2002 se li va concedir la Gran Creu de l'[[Orde del Mèrit Civil]].
 
El 1983 s'instal·la de nou a Madrid on presenta i dirigeix ​​el programa matinal de Radiocadena Espanyola. Al seu terme torna a la petita pantalla i a Ràdio Nacional amb diverses produccions, entre les quals destaca "Mas val tard", que es manté en antena diverses temporades.
El Govern de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi el 2013.<ref>{{ref-web |url=http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/govern/consell-executiu/acords-govern/notapremsa-196111.html?mode=static |títol=El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 25 personalitats i 15 entitats |data=30 d'abril del 2013 |editor=Web oficial de la [[Generalitat de Catalunya]]}}</ref>
 
El 1989 participa en el controvertit programa Tribunal Popular, en el qual es debatien diferents temes d'actualitat, amb la mecànica d'un judici. Fernández Deu, actuant com a advocat defensor, contraposava els seus arguments als de Javier Nart, que exercia de fiscal, mentre que Xavier Foz assumia el paper de jutge. El programa es va mantenir en pantalla amb gran èxit fins a 1991.
"
Dos anys després, va recuperar el format d'un vell programa en el seu dia presentat per Federico Gallo: "Ésta es su vida". El projecte, però, no va obtenir la repercussió que s'esperava.
 
El 1992, va ser el comentarista de les cerimònies dels Jocs Olímpics de Barcelona; va presentar al costat de Raffaela Carrá el programa produït per la RAI i TVE amb ocasió de la posada en marxa d'Eutelsat; amb Ednita Nazario la gala del Cinquè Centenari des de Puerto Rico; i al costat de Inés Sastre el programa de cap d'any de Televisió Espanyola "Por fin 92!".
 
Ha estat conseller de la 'Corporació Catalana de Ràdio i Televisió' (1995-1999) i de 'Informació i Comunicació de Barcelona' (2008-2014).
 
També va intervenir en política i en la Legislatura 1999-2003 va ser elegit Diputat al Parlament de Catalunya per les llistes del Partit Popular.
 
És advocat en exercici, consultor en temes de comunicació, i participa assíduament en diverses tertúlies de Ràdio i Televisió.
 
El 2002 se li va concedir la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Civil, i el 2013 la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva trajectòria professional. Està en possessió, a més, de l'Antena d'Or (1988), el Premi al millor treball periodístic en Radiodifusió (1990), el Premi Nacional de l'Assegurança (1991), el Premi a tota una vida dedicada a la Ràdio i la TV ( 2010), i el Premi Federico Gallo concedit per l'Acadèmia de la Ràdio (2014), entre altres distincions.
 
==Referències==
1

modificació