Bellvitge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Parsoid bug phab:T107675 |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 33:
Bellvitge forma part dels polígons amb "espais urbans dispersos (aquells on el percentatge de sòl lliure és superior a 55%)". Concretament, en el cas de Bellvitge, l'espai ocupat pels edificis d'habitatge i comerç correspon al 7% i al 3% respectivament de la superfície total del barri. El 90% restant és espai públic, viari i equipaments.
Els espais lliures inicialment no estaven urbanitzats, a excepció d'un mínim de viari asfaltat. Hi havia una manca total d'equipaments i transport públic, en una societat on el cotxe encara no havia arribat a totes les famílies. Això, unit a una austeritat arquitectònica del conjunt, va ancorar durant dècades el barri al terme perifèria "aplicat com a categoria sociològica, denunciadora de mancances respecte a un paradigma de ciutat burgesa, sense gran esforç teòric per captar allò que té d'específic, i que a priori es rebutja
És a partir dels anys 80 que s'inicia tot un procés d'adequació i revalorització de l'espai públic que ha representat un canvi important en la percepció del barri, i alhora, ha suposat l'apropiació de l'espai lliure, places, passeigs i parcs per la població (figura 3). En paral·lel també es va iniciar un procés de dotació d'equipaments sanitaris, administratius, culturals, esportius, universitaris que satisfan les necessitats del barri de forma adequada. Això ha estat possible en gran part a l'existència d'una ocupació del sòl prèvia molt baixa.
Línia 41:
=== Els carrers ===
El barri es va anar formant per les quatre cantonades. - Primer, el costat de la Mare de Déu de Bellvitge i el carrer Ermita, - després el de l’avinguda Europa i també els blocs del carrer Prat- més tard, els blocs de l’avinguda América. - La Rambla Marina i tota la part central va ser l’últim que es va construir, de fet, fa poc que
La Rambla de la Marina
=== Industrialització de l'edificació ===
Línia 86:
Els anys de major construcció van ser entre el 1968 i el 1970, arribant a construir fins a 27 edificis.
• Vestíbuls: En aquesta tipologia també varia el nombre de vestíbuls sense variar la seva tipologia constructiva. Tots els blocs del Carrer França i Carrer Portugal tenen 4 vestíbuls. Els tres blocs del
Hi ha 17 edificis de blocs que tenen 4 porteries, davant dels 11 de 5 i 6 porteries.
Línia 134:
=== Els primers habitants ===
Els primers habitants van arribar l'estiu de 1965. Els primers blocs es van construir al carrer Mare de Déu de Bellvitge, a prop de l'ermita. La població va créixer molt ràpidament
La gent que va començar a viure al barri es va trobar amb innumerables problemes: no
El clavegueram estava obert, els camins plens de fang, aquella era la “vida” que hi havia a Bellvitge. Però la gent tenia
=== Les inundacions ===
Bellvitge està quasi a nivell del mar. Els pagesos, quan van veure que feien soterranis van avisar que aquesta zona s’inunda amb facilitat. Malgrat tot, la immobiliària no va prendre les mesures suficients, i el 21 de setembre de 1971 molts baixos es van inundar i molts veïns van veure les seves pertinences plenes d’aigua i de fang, sort que no hi va haver víctimes, ja que va ser a primeres hores de la nit.
Hi
=== L'associacionisme ===
A Bellvitge sempre hi ha hagut molta vida associativa.
Abans de la democràcia la gent no e spodia reunir, així que algunes de les primeres associacions van tenir un caireesportiu. La Inmobiliaria va crear una entitat: el Casal, per fomentar els esports,va fer una pista de basquet i una de patinatge que encara podeu veure al carrer Ermita, també es van crear diversos equips de futbol.
Línia 152:
També es reunien alguns veïns per a celebrar les festes al voltant del dia 8 de setembre, dia de “les mares de Déutrobades”. De les que la de Bellvitge n’és una.
A la parròquia de Bellvitge nord esreunia en la “comissió de barri de Bellvitge” un grup de veïns que van començar a organitzar les primeres lluites i que van tirar
Va començar a sorgir associacions quan encara no estaven permeses i, al principi, s’havien de reunir a les esglésies, per no tenir problemes. Allí es van fer tancaments per reivindicar, entrealtres coses, la millora de la sanitat.
Línia 159:
totes les seves facetes eren temes de formació de grups i entitats
Al mateix temps que es fomentaven les tradicions catalanes com les sardanes i d’altres, també es feien associacionsdels diferents llocs de procedència: Andalusia, Castella... i ara també de laresta del món!
=== Les lluites veïnals ===
Línia 168:
Les primeres construccions es van aixecar al costat de l'ermita, a l'avinguda Mare de Déu de Bellvitge el primer bloc i un segon al de l'Ermita de Bellvitge-, i estenent-se per tota la part sud. Aquesta zona va prendre posteriorment el nom popular de "Bellvitge Sud". Posteriorment, l'any [[1968]] es va procedir a l'edificació dels terrenys de la part nord, on actualment hi ha l'avinguda Amèrica.
Els primers problemes van començar a sorgir entre els nous veïns per la manca de semàfors, només hi havia comunicació amb Barcelona per la Gran Via i al no haver-hi un pas adequat,
També es va lluitar molt pel tema de la sanitat, es van fer diversos tancaments, per demanar un centre de salut en condicions. A vegades aquests tancaments s'havien de fer a les parròquies per evitar la repressió policial.
Posteriorment els veïns es van adonar que no hi
Així doncs no resultaven estranys els problemes d'enllumenat, paviment de les voreres, manca d'escoles i de zones verdes, i comunicacions insuficients amb la resta de l'Hospitalet i inexistents amb Barcelona. A més a més, a aquestes deficiències se'ls sumaven les riuades del riu Llobregat.
Línia 176:
No sent suficients els problemes d'habitabilitat del barri, les constructores es van llançar a una carrera especuladora en la qual van modificar repetides vegades el Pla Parcial i van augmentar repetides vegades la densitat d'habitatges, passant així d'un projecte inicial de zona residencial a un projecte de construcció del barri dormitori amb la major [[densitat de població]] de tota [[Europa]].
Aquesta situació va fer que els veïns decidissin organitzar-se per a fer-se escoltar davant les autoritats competents. Així, es van dur a terme diverses accions de protesta entre les quals destaquen la realització d'un túnel per sota de la Gran Via per a poder-la creuar sense perill i les protestes que van tenir lloc entre [[1973]] i [[1976]], i on sota el lema "
Han hagut més lluites,
== Etimologia ==
Línia 193:
=== Centres educatius de Bellvitge ===
Al començament, al barri, no hi
Fins al 1970 no es van
Línia 201:
Llavors, també hi havia una escola-bressol als barracons de la primitiva església de Mare de Déu de Bellvitge i, més endavant, se’n va crear una altra a l’Avinguda Europa, la '''Tintín''' que es va convertir en l’actual llar d’infants pública '''El passeig'''.
En un
On està l’actual llar d’infants municipal '''l’Estel Blau,''' hi havia una escola d’educació especial anomenada '''Estel.''' Actualment està al barri de Can Serra.
Línia 237:
=== Noms de carrers, espais, equipaments i monuments del barri ===
Els noms dels nostres carrers són: Al "Bellvitge sud" Mare de Déu de Bellvitge, Ermita i Prat i al Bellvitge Nord: Avinguda Europa, Avinguda América, Carrer França i carrer Portugal. També hi ha un petit carrer que va des d’una cantonada del parc a la part de
Hi ha un altre petit carrer que va de la Rambla Marina al carrer Ermita, passant pel consultori, no té nom i li diem '''''“Carrer sense nom”'''''
Al principi, la Immobiliària volia posar noms de planetes als blocs (Neptú, Urà...), però la idea no va prosperar.En canvi hi ha certs blocs
perquè en ell vivien molts treballadors d’aquesta empresa, el bloc '''''“xocolata” '''''perquè té aquest color....
Línia 251:
del metro, l’anomenem '''''“mercat nou”.'''''
Hi ha dues parròquies: '''Mare de Déu de Bellvitge''' al carrer ermita i '''Sant Joan Evangelista''' a l’avinguda Europa. Des dels inicis s'han implicat en les lluites i reivindicacions dels veïns, donant aixopluc quan els veïns no es podien reunir en altres llocs i especialment en l'educació i l'atenció social,
Als anys 80 hi havia dos cinemes: el '''Lumière ''' i el '''Marina. '''Actualment són dos centres comercials.
La plaça que uneix la '''Rambla de la Marina''' de Bellvitge amb la '''Travessia Industrial'''l es diu '''Plaça Amalvítgia''' i
El '''''“Parc Nou”''''' és un dels més grans de l’Hospitalet, va ser una de les últimes actuacions que es van fer al barri i es va demanar l’opinió dels veïns. Hi podem observar les aigües freàtiques, de les que Bellvitge està ple.
Tots els blocs
== Persones il·lustres relacionades amb el barri ==
| |||