Mencía de Mendoza: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Simon Bening 001.jpg|thumb|Mancía de Mendoza per [[Simon Bening]].]]
'''Mencía de Mendoza''' ([[Jadraque]], [[Castella - la Manxa]], [[30 de novembre]] [[1508]] - [[València]]<ref>{{GEC|0041915}}</ref> [[4 de gener]] [[1554]]), fou una [[noblesa|noble]] i [[polític|política]] castellana, deixeble de l'humanista [[Lluís Vives]]. Virreina de València, és considerada la dona més culta de la seva època.<ref name=dd>{{ref-web|cognom=Diccionari biogràfic de dones|url=http://dbd.cat/fitxa_biografies.php?id=823|consulta=24 setembre 2015|títol=Mencía de Mendoza|editor=[[Xarxa Vives d'Universitats]] ([[CC-BY-SA]] via [[Viquipèdia:Autoritzacions/Diccionari Biogràfic de Dones|OTRS]])}}</ref>
== Biografia ==
Era filla de [[Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza|Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza]] ([[Comte del Cid]] i primer [[Marquesat del Cenete|Marqués de Cenete]]) i [[María de Fonseca i Toledo]]. Va nàixer a Jadraque ([[província de Guadalajara|Guadalajara]]) però molt prompte marxaria a [[La Calahorra]] ([[província de Granada|Granada]]) i, més tard, a [[Aiora]] ([[València]]).▼
▲Era filla de [[Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza|Rodrigo Díaz de Vivar i Mendoza]] ([[Comte del Cid]] i primer [[Marquesat del Cenete|Marqués de Cenete]]) i [[María de Fonseca i Toledo]]. Va nàixer a Jadraque ([[província de Guadalajara|Guadalajara]]) però molt prompte marxaria a [[La Calahorra]] ([[província de Granada|Granada]]) i, més tard, a [[Aiora]] ([[València]])
Succeí a son pare als catorze anys, heretant una gran fortuna procedent de la seua poderosa família, els [[Casa de Mendoza|Mendoza]], això va fer que es convertira en una de les pretendents més desitjades. La casaren amb personatges de la Cort de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], primer es pensà amb [[Fernando Álvarez de Toledo]], però el seu primer matrimoni fou amb [[Enric III de Nassau-Breda|Enric III de Nassau-Dillenburg]], vescomte d'Anvers i senyor de Breda, casant-se el [[1524]] a [[Burgos]]. Mentre, es quedaren a Castella, es renovava el [[castell de Breda]] per [[Rombout II Keldermans]] seguint les idees del matrimoni de convertir un palau medieval en un de [[renaixentista]]. El 1530 es traslladaren a [[Breda (Països Baixos)|Breda]] i Mencía, educada en la Cort, va fer del castell un lloc d'encontre per a artistes i [[humanistes]]. Ací va convidar humanistes com el valencià [[Joan Lluís Vives]], a pintors com [[Jan van Scorel]] i [[Bernard van Orley]], a més de reunir una col·lecció pictòrica important, amb pintors com [[Hieronymus Bosch]] inclòs. El mateix farà amb la literatura, escrivint ell mateix en [[grec]], [[llatí]] i [[Neerlandès|holandés]]. També emprén obres importants, com l'ampliació del castell dirigida per un [[Bolonya|bolonyés]], la decoració de la Capella del Príncep (''Prinsenkapel'') i de l'església de [[Grote Kerk (Breda)|Església de la Nostra Senyora de Breda]], on està aquesta capella.
| |||