Quibuts: diferència entre les revisions

La historiografia inclòs per part dels historiadors progressistes israelians, es remunten a episodis de persecució contra els jueus a l'Europa de l'est per justificar la primera onada de colònies i assentaments a Palestina.

 

A finals del [[segle XIX]] i començaments del [[segle XX]] les condicions de vida per als [[jueus]] de l'[[imperi Rus]] eren cada vegada pitjors. Hi havia una política oficial de forta marginació envers els jueus, aguditzada a mesura que passaven els anys, amb màxims històrics després de la mort d'[[Alexandre II]] el [[1881]]. Prohibicions com residir a les grans ciutats com [[Kíev]] o a poblacions de menys de 500 habitants (més tard s'amplià a 10.000 habitants), allistaments massius en l'exèrcit per lluitar a l'extrem oriental de Rússia (i sense recuperar els drets negats) a la Guerra entre [[Rússia]] i [[Japó]] espoliació dels béns de les famílies jueves, exclusió de professions i d'universitats, desterrament als extrems de l'Imperi, i un llarg etcètera.