Quibuts: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 72:
=== Vida comunal ===
El principi d'igualtat era portat fins a l'extrem més radical. No podien tenir pertinences individuals materials, ni comptes bancaris, ni animals... Els presents que rebien havien d'anar a parar a una tresoreria comuna. Tampoc hi havia una vida social privada, sinó que tot quedava en la comunitat. De vegades certs comportament típics del propi matrimoni s'arribaven a considerar una exclusivitat poc tolerable (com seure junts als menjadors).▼
▲No podien tenir pertinences individuals materials, ni comptes bancaris, ni animals... Els presents que rebien havien d'anar a parar a una tresoreria comuna. Tampoc hi havia una vida social privada, sinó que tot quedava en la comunitat. De vegades certs comportament típics del propi matrimoni s'arribaven a considerar una exclusivitat poc tolerable (com seure junts als menjadors).
I aquesta pertinença de la comunitat incloïa la pròpia descendència. En els anys 20, els infants eren separats de llurs pares per passar a pertànyer a la ''Societat d'Infants'' o ''Mossad Hinnukhí''. Hi havia cuidadores entrenades per a tenir cura dels infants, i sovint eren alletats del pit per dones que no eren la mare. A més de portar molt lluny el concepte d'igualtat, també volien eliminar els problemes que apareixen per la disciplina parental, i ja no hi hauria cap [[complex d'Èdip]]. També esperaven que les mares tinguessin més temps d'oci i per treballar, per veure's alliberades de la càrrega dels fills.
Linha 87 ⟶ 85:
=== Aspectes psicològics ===
Destaca el treball de dos investigadors de la [[sociologia]] i de la [[psicologia]], Melford E.Spiro ([[1958]]) i [[Bruno Bettelheim]] ([[1969]]). Ambdós conclouen que, als individus crescuts als quibuts, els costava més d'establir sentiments com l'[[amor|enamorar-se]] o el crear vincles d'[[amistat]] duradora. I d'una altra banda, tenien molta més facilitat per a fer amistats poc intenses i a tenir molta vida social. La mancança de propietat privada els produïa una mancança de sentiments ([[primitivisme]]), segons Bettelheim.
El desenvolupament dels infants a aquestes societats els accentuava l'efecte Westermarck, de forma que la mancança d'atracció sexual entre els joves els obligava a sortir del quibuts quan ja eren madurs, per cercar parella. Tot i que alguns autors van dir que l'educació als quibuts portaria els seus nens a la mediocritat, la veritat és que no sempre ha estat així.▼
▲El desenvolupament dels infants a aquestes societats els accentuava l'efecte Westermarck, de forma que la mancança d'atracció sexual entre els joves els obligava a sortir del quibuts quan ja eren madurs, per cercar parella.
També s'han fet estudis sobre l'afectació de la separació de la mare en els infants dels quibuts. Segons Fox, [[1977]], l'estrès sofert és similar al que sofreix en ser separat de la cuidadora (o ''metappélet''), tot i que en ser tornat a la mare o a la cuidadora, l'atracció és més forta en el cas de la mare.
Linha 147 ⟶ 141:
Els ''qibbutsnik'' no esperen transformar Israel, ni el món, però això no els impedeix de continuar lluitant per aquesta forma de vida. Generalment coincideixen amb els moviments de conservació del medi ambient i amb els moviments pacifistes. Això, lligat amb el suport de l'estat d'Israel per motius estratègico-militars, polítics i històrics, fa que el moviment s'estigui recuperant i afermant de nou.
| |||