Djibouti: diferència entre les revisions

La '''República de Djibouti''' és un estat de l'[[Àfrica Oriental|Àfrica oriental]]. Limita al nord amb [[Eritrea]], a l'oest i al sud amb [[Etiòpia]] i amb [[Somàlia]] al sud-est. A l'est està banyat pel [[mar Roig]] i el [[golf d'Aden]], i separat de la costa del [[Iemen]], a la península d'[[Aràbia|d'Aràbia]], per l'[[estret de Bab al-Mandab]], de només 20 quilòmetres d'amplada. La capital n'és [[Djibouti (ciutat)|Djibouti]], port important situat a la costa meridional del [[golf de Tadjoura]] o Tadjourah, amb 390.000 habitants. Djibouti és un país musulmà que regularment pren part en les reunions de països islàmics i àrabs.

L'àrea de Djibouti ha estat ocupada per diverses ètnies i influïda principalment per dues cultures: l'[[Etiòpia|etíop]] i l'[[àrabs|àrab]]. Actualment, els [[àfars]] o danakil en els dos terços septentrionals del territori i la parcialitat [[Somàlia|somali]] dels ''[[isses|issa]]'' en el terç meridional coexisteixen conflictivament en aquest petit estat. Aquestes ètnies tenien contactes comercials regulars amb els àrabs des de temps remots i van adoptar l'[[Islamislam]] com a religió.

Al [[segle XIX]], Ll'antic establiment d'[[Obock]] (comprat el 1857) va donar nom al territori entre [[1883]] i [[1894]] amb el port francès i el protectorat ([[Sultanat de Tadjoura|soldanat de Tadjoura]], soldanat de Rageita, soldanat de Gohad). Fou després colònia [[França|francesa]], <nowiki/>amb el nom corrent de ''Somàlia Francesa'' i formal de [[Costa Francesa dels Somalis|''Costa Francesa dels Somalis'']] fins al [[1967]]. El seu primer governador va ser Léonce Lagarde.

EnEl [[1967]], el nom va ser canviat alpel de ''[[Territori Francès dels Àfars i dels Isses]]''. El [[27 de juny]] de [[1977]], se li va concedir la independència com a Djibouti. El seu primer president va ser [[Hassan Gouled Aptidon]], que va governar fins al [[8 de maig]] de [[1999]].

Una guerra civil liderada per rebels àfars en els primers [[anys 1990]] va ser aturada per un acord de pau enel [[1994]].

No obstant això, la història de Djibouti, registrada en la poesia i cants dels seus pobles nòmades, es remunta milers d'anys enrere a un temps en què els habitants d'aquestes terres comerciaven pells per perfums i espècies d'[[Egipte]], de l'[[Índia]] i la [[Xina]]. És a través dels contactes estrets amb la península aràbiga per més de 10001.000 anys, com les tribus somalis i àfars en aquesta regió es van convertir en un dels primers pobles en el continent africà a acceptar l'[[Islamislam]].

La població es divideix en dos grans grups ètnics, els somalis i els àfars, ambdós de majoria musulmana (més del 90% del total esse'n declara practicant).{{CN|data=agost de 2015}} Aquests grups mantenen les seves llengües pròpies, malgrat que els idiomes oficials siguin l'[[àrab]] i el [[francès]].

* [[Llengua àfar|àfar]]: 300.000 parlants a Djibouti, sobretot a la costa de la [[Marmar Roja]].

L'[[economia de Djibouti]] es basa en el sector serveis. El clima extremadament sec fa que la població pateixi onades de fam i que el país depengui fortament de l'exterior. El principal problema hi és l'atur, que s'apropa al 50% de la població i que va créixer pels conflictes interns i els refugiats de les guerres de països veïns. Internacionalment, Djibouti és força actiu dins la [[Comunitat Econòmica Africana]].

* [[Regions de Djibouti|Regions de Djibouti.]]