Tetracord: diferència entre les revisions

La teoria musical moderna utilitza l'[[octava (música)|octava]] com a unitat bàsica per determinar l'afinació dels sons i, en definitiva, les [[escala musical1|escales]] mentre que a la [[Grècia clàssica]] era el tetracord el que complia aquesta funció. Reconeixen que l'octava era un interval fonamental però el consideraven com a constituït per dos tetracords encadenats. Sembla que, per construir una octava, sempre van fer servir dos tetracords idèntics que es podien situar a distància d¡'un to entre el final del primer i el començament del segon, o bé fent coincidir el final del primer amb el començament del segon, de manera que, en aquest cas, calia completar l'octava afegint un to a final. En el primer cas es parla de tetracords ''disjunts'' i en el segon, ''conjunts''. Alternant tetracords conjunts i disjunts es podien anar fent escales successivament més agudes o més greus.