Diferència entre revisions de la pàgina «Godofreu I de Lovaina»

m
Corregit: en que va > en què va
m (Corregit: en que va > en què va)
m (Corregit: en que va > en què va)
El 1114, amb motiu d'una disputa entre l'emperador i el papa [[Pasqual II]], va esclatar una insurrecció a Alemanya, en què va prendre part el duc Godofreu. No va ser sinó fins a 1118 que l'emperador Enric V va atreure a la seva causa a Godofreu. A l'any següent va morir el comte de Flandes [[Balduí VII de Flandes|Balduí VII]]. En no tenir fills, Flandes va ser disputada entre diversos hereus, inclòs [[Guillem d'Ypres]], que s'havia casat amb una neboda de la segona esposa de Godofreu. Aquest el va recolzar, però no va poder guanyar contra [[Carles de Dinamarca]].
 
Aquest mateix any va morir [[Otbert de Lieja|Otbert]], [[bisbe de Lieja]], i dos candidats foren elegits per succeir-lo, i es va fer la guerra, en quequè va intervenir Godofrey, que altre cop fou al costat del perdedor. Però poc després va començar un període en què per les seves aliances, va dominar Lotaríngia, i va casar la seva filla al rei d'[[Anglaterra]], que era el padrastre de l'emperador. Però aquest va morir en 1125, i dos senyors van intrigar per obtenir el tron ​​imperial: [[Lotari de Supplimburg]] i [[Conrad III d'Alemanya|Conrad de Suàbia]]. Godofreu va recolzar Conrad, però Lotari va ser triat. Es va retirar el ducat de Baixa Lotaringia a Godofreu per donar-lo [[Walerà II de Limburg]], però Godfrey va aconseguir mantenir el marcgraviat o [[marquesat d'Anvers]] i el títol ducal.
 
A Flandes, [[Carles el Bo]] va ser assassinat eñ 1127, i el comtat va ser reclamat per diversos senyors. Guillem Clitó fou escollit, però la seva autoritat ràpidament va causar descontentament i rebel·lions, i Godofreu va tornar a intervenir en la lluita, sense molt èxit i, finalment es va aliar amb el guanyador, [[Thierry d'Alsàcia]]. Va tenir encara una altra oportunitat de lluitar contra el [[bisbe de Lieja]], i després contra el [[comtat de Namur|comte de Namur]].
1.141.995

modificacions