Guinidilda d'Empúries: diferència entre les revisions

Cosina segona del seu marit, Guineguilda pertany a l'època en què el poder es compartia amb tota la parentela, germans, oncles, cosins, fills i nebots estan al seu costat quan cal prendre decisions o fer lleves de tropes. Aquest ampli reagrupament familiar que aplega fins a tres generacions que s'estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya. Ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s'exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, per mitjà de les quals es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el propi clan. És el cas de Guinedilda, associada al poder des del primer moment del seu matrimoni, i que els documents l'anomenen comtessa. Apareix subscrivint tots els documents emesos pel seu marit Guifré, en paraules de l'historiador [[Pròsper de Bofarull]], «...desde la primera hasta la última escritura que otorgó el Velloso poco antes de su muerte, no se encuentra una sola que no suscriba siempre Dª Windilda.» Juntament amb el seu marit, va fundar els monestirs de [[Monestir de Ripoll|Ripoll]] i de [[Monestir de Sant Joan de les Abadesses|Sant Joan de les Abadesses]] els quals va lliurar als seus fills [[Radulf de Barcelona|Radulf]] i Emma, respectivament, com a oblats, qui esdevingueren amb el temps abat i abadessa de llurs monestirs.<ref name=dbd>{{ref-web|cognom=Diccionari Biogràfic de Dones|url=http://http://web.archive.org/web/20110903191702/http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=429|consulta=21 setembre 2015|títol= Guinedilda |editor=Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS)}}</ref>