Guinidilda d'Empúries: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot: Replacements: fix URL prefix
Línia 12:
 
== Biografia ==
Cosina segona del seu marit, Guineguilda pertany a l'època en què el poder es compartia amb tota la parentela, germans, oncles, cosins, fills i nebots estan al seu costat quan cal prendre decisions o fer lleves de tropes. Aquest ampli reagrupament familiar que aplega fins a tres generacions que s'estén i es desplaça incessantment pels comtats que controlen afermen la seva empremta sobre el territori que serà més endavant Catalunya. Ens trobem davant una estructura igualitària: el poder s'exerceix de manera col·lectiva i el patrimoni es posseeix en indivís. En aquest moment les dones són escoltades, per mitjà de les quals es lliguen aliances prestigioses i es consolida el poder dins el propi clan. És el cas de Guinedilda, associada al poder des del primer moment del seu matrimoni, i que els documents l'anomenen comtessa. Apareix subscrivint tots els documents emesos pel seu marit Guifré, en paraules de l'historiador [[Pròsper de Bofarull]], «...desde la primera hasta la última escritura que otorgó el Velloso poco antes de su muerte, no se encuentra una sola que no suscriba siempre Dª Windilda.» Juntament amb el seu marit, va fundar els monestirs de [[Monestir de Ripoll|Ripoll]] i de [[Monestir de Sant Joan de les Abadesses|Sant Joan de les Abadesses]] els quals va lliurar als seus fills [[Radulf de Barcelona|Radulf]] i Emma, respectivament, com a oblats, qui esdevingueren amb el temps abat i abadessa de llurs monestirs.<ref name=dbd>{{ref-web|cognom=Diccionari Biogràfic de Dones|url=http://http://web.archive.org/web/20110903191702/http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=429|consulta=21 setembre 2015|títol= Guinedilda |editor=Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS)}}</ref>
 
Guinedilda, com les altres dones associades al poder per matrimoni en aquesta època, posseïa una considerable fortuna, en terres i rendes, a la mort del seu marit vers l'any 897. Aquesta situació i els lligams dins el clan familiar li permeté, un cop vídua, exercir una gran autoritat i un poder considerable. No sabem del cert la data de la seva mort però en tot cas hauria d'haver-se produït abans del 18 de febrer de 900, data en la qual tenim un document de la seva filla Emma en què es refereix a la seva mare com ja difunta.<ref name=dbd/>