Aurelià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 57:
Fou tribú de la ''[[legió romana|Legio VI]]'' a la [[Gàl·lia]] i allí va lluitar contra els francs a prop de [[Magúncia]]. La seva fama com a soldat va anar creixent. Va rebre els títols d'alliberador d'[[Il·líria]] i [[Tràcia]], terres de les quals va expulsar els gots, i l'emperador [[Valerià I]] el va nomenar cònsol al mateix temps que fou adoptat per [[Ulpi Crinit]] (''Ulpius Crinitus'') qui el va fer el seu hereu i li va oferir la seva filla [[Úlpia Severina]] en matrimoni. El seu nomenament com a cònsol apareix als ''[[Fasti]]'' el [[22 de maig]] del [[257]].
 
Sota [[Gal·liè]] no va tenir cap paper rellevant, però segons l'historiador [[Sext Aureli Víctor]], <ref>[[Sext Aureli Víctor]], ''De Caesaribus'' XXXIII,21 </ref> Aurelià va participar en la mort de Gal·liè i va donar suport a Claudi II, però altres fonts no ho esmenten. L'emperador [[Claudi II el Gòtic]] el va nomenar comandant de l'exèrcit en lloc del seu pare adoptiu i comandant de la cavalleria (''[[dux bellorum|dux equitum]]'').
 
La seva participació liderant la cavalleria fou decisiva per derrotar els gots a la [[Batalla de Naissus]] i en les batusses que seguiren la batalla, perseguint-los sense descans en la seva fugida fins a derrotar-los completament. En morir Claudi II a [[Sirmium]] el [[270]], Aurelià fou aclamat successor per les seves legions.
Línia 80:
Seguidament va creuar el [[Bòsfor]], cap a [[Bitínia (regió)|Bitínia]] i [[Regió de Frígia|Frígia]]. Els romans van assaltar [[Tyana|Tiana]] que els havia tancat les portes però que es va salvar de la destrucció mercès a [[Apol·loni de Tiana]]), ja que aquest s'aparegué a Aurelià en somnis. Els romans van seguir fins a l'[[Orontes]], a la vora del qual es van trobar amb Zenòbia no gaire lluny d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]]. Els palmirans foren rebutjats cap a [[Emesa]] on foren de nou derrotats i empesos cap a Palmira. Finalment aquesta fou també conquerida i Zenòbia fou capturada quan intentava fugir. Ella i el seu fill [[Vabalat]] foren capturats i enviats a Roma per ser exhibits pels carrers. Malgrat tot, quan Aurelià es trobava a Egipte enfrontant-se a l'usurpador [[Firmus]], Palmira es va revoltar de nou. Aquest cop, Aurelià va tornar a ocupar la ciutat, va massacrar a tota la població, i la va arrasar. Palmira no es recuperaria mai d'aquest cop i Aurelià es guanyaria el títol de ''Parthicus Maximus''(autoritat suprema dels [[Pàrtia|parts]]) i ''Restitutor Orientis'' (Restaurador d'Orient).
 
De nou a Roma, el victoriós Aurelià va decidir posar fi a l'[[Imperi Gal]], doncs les [[Gàl·lies]], [[Britània]] i [[Hispània]] estaven en mans de [[Tètric I]]. Sembla que Tètric va intentar negociar però Aurelià el va derrotar a prop de [[Châlons-en-Champagne]] i Tètric es va rendir sense lluita, rendició que li fou recompensada amb un alt càrrec a Itàlia, i els soldats , privats del qui els comandava, foren fàcilment derrotats. Així Aurelià va reunificar l'Imperi Romà i el [[senat romà]] el va honorar amb el títol de ''Restitutor Orbis'' ("Restaurador del Món").<ref>[[Corpus Inscriptionum Latinarum|CIL]] VIII, 10205; VIII, 22361; VIII, 22449; XI, 1214; XII, 5456</ref>
 
Va tornar a Roma per celebrar el [[triomf]], que fou d'una magnificència no vista des dels temps de [[Juli Cèsar]]. Entre els captius exhibits estaven: Tètric, Zenòbia i el seu fill.{{efn|Tètric i Zenòbia, poc després del triomf celebrat a Roma no van ser ajusticiats, sinó que el primer fou nomenat governador de Lucània, mentre que la reina orient fou traslladada a Tibur i se li va donar un senador romà com a marit.<ref>''[[Història Augusta]]''; Trenta tirans, 24</ref><ref>[[Eutropi (historiador)|Eutropi]] ''Breviarium ab Urbe condita'', IX.10-13</ref>{{sfn|Grant|1985|p=248}}}} En quatre anys havia pacificat totes les fronteres de l'Imperi i havia reunificat els territoris, donant-li una nova empenta que encara duraria 200 anys més.