Esbart dansaire: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{CN}} |
Robot posa data a plantilles de manteniment |
||
Línia 2:
En [[cultura popular]], un '''esbart dansaire''' és un grup o associació de persones que es dedica a la recuperació, el manteniment i la difusió de la [[Balls i danses tradicionals catalans|dansa tradicional]] popular, i més generalment les tradicions [[folklore|folklòriques]], de [[Catalunya]] i dels [[Països Catalans]].<ref name = GEC>{{GEC|0180045|esbart}}</ref>
L'activitat més visible d'un '''esbart dansaire''' és la preparació i execució de [[danses populars catalanes]], però sovint les activitats dels esbarts ultrapassen aquest marc estret, ja que també poden incloure tasques d'investigació, recuperació, compilació i conservació de la [[ball|dansa]], així com de la seva divulgació. Això es manifesta en diverses actuacions que no tenen per què limitar-se a les mostres de dansa: festivals, cursets, llibres, revistes, conferències, publicacions, etc.{{CN|data=octubre de 2015}}
== Els orígens ==
Línia 9:
A mitjans de l'any [[1901]], entre els components del selecte esbart, s'inicià la idea de recollir i estudiar els balls tradicionals per a fer-los reviure o propagar-los i amb intenció de foragitar certes danses modernes, forasteres i de mal gust. A tal fi fou constituït un grup dins la societat ''Catalunya Vella'' amb el nom [[Esbart de Dansaires de Vic]], que realitzà els primers treballs de restauració de la dansa popular catalana.<ref name="CPB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/ambits-festius/dansa/esbarts}}</ref>
La sessió inaugural d'aquest esbart fou el 1902 al teatre principal de Vic. Van interpretar el Ball pla d'Olot, el Ball del Ciri, l'Hereu Riera, un contrapàs (no se sap quin), l'Esquerrana i el Ball de les Cintes. Les principals autoritats vigatanes, entre les quals hi havia Lluís B. Nadal, Eduard Subirà i el dr. Frederic Casimiro, van donar suport a la recerca de balls populars i a l'esbart de Vic també es recolliren la Bolangera, el Ballet, la Dansa de Castellterçol i el ballet Cerdà, entre d'altres.{{CN|data=octubre de 2015}}
Des de llavors van continuar la tasca de divulgació entitats com el [[Foment de la Sardana]] o l'[[Associació de Lectura Catalana]] que van fundar un grup de dansaires amb el nom d'[[Esbart de l'Associació de Lectura]], l'any 1907. Aquest fou en realitat el primer esbart de dansaires fundat a [[Barcelona]] i al seu escalf i exemple han tingut naixença tots els altres.{{CN|data=octubre de 2015}}
Poc temps després, l'[[Associació de Lectura Catalana]] desapareixia i amb ells el seu esbart. El gra sembrat havia donat, però, el seu fruit i pel setembre de 1908 neix l'[[Esbart Català de Dansaires]] fundat per [[Rafel Tudó]] i els germans Mas. Alhora, [[Joan Rigall]] i [[Aureli Capmany]] funden l'[[Esbart Folklore de Catalunya]]. Aquest primers esbarts es dediquen a recuperar i difondre la dansa popular.{{CN|data=octubre de 2015}}
No fou fins al 1945, en plena repressió franquista, que neix l'[[Esbart Verdaguer]]. Les línies principals d'aquest esbart foren la d'enaltir la dansa catalana, i sota la batuta d'un dels seus fundadors, el coreògraf autodidacte [[Manuel Cubeles]], juntament amb l'activista polític [[Josep Benet]], adapten la dansa popular i l'estilitzen i en fan espectacle, conservant tota l'essència i catalanitat de les danses originals. El lema va ser "si no ens deixen parlar en català, ballarem en català".{{CN|data=octubre de 2015}}
== Història recent ==
A partir de llavors són molts els esbarts que segueixen la línia adoptada pel Verdaguer, i d'altres la línia del Català de Dansaires. Els esbarts han estat conservadors i executants de danses vives i recuperades i han fet una bona feina de recerca i investigació. Així s'han pogut documentar balls com les [[bolangera|bolangeres]], moltes de les [[jota|jotes]] tarragonines, [[ball de gitanes|balls de gitanes]], de [[ball de bastons|bastons]] i molts altres.{{CN|data=octubre de 2015}}
Destaquen grans [[coreògraf]]s que han volgut recuperar les antigues danses i, conservant el seu origen, les han adaptat a l'escenari. Podem citar el mateix [[Manuel Cubeles]], [[Albert Sans]], [[Salvador Mel·lo]] i [[Lluís Trullàs]], entre els més rellevants.{{CN|data=octubre de 2015}}
<gallery>
Línia 64:
|}
== Esbarts destacats {{CN|data=octubre de 2015}} ==
* [[Esbart Català de Dansaires]], [[Barcelona]], 1908
* [[Esbart Manresà de Dansaires]], [[Manresa]] (Bages), 1909
| |||