Revisió del 00:27, 1 oct 2015 modifica Baguette 35 (discussió \| contribucions) 145 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 02:19, 1 oct 2015 modifica desfés Baguette 35 (discussió \| contribucions) 145 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 42: ==Història== === Época precolombina === Abans de l'arribada dels espanyols, a la zona habitaven les denominades civilitzacions de [[Mesoamèrica]] i algunes tribus de nadius nord-americans a la franja nord. Amb la conquesta hispànica, aquests pobles van ser assimilats o destruïts i va instal·lar-se una cultura mestissa, de forta influència espanyola, sota el poder de Guatemala. Abans de l'arribada dels espanyols, a la zona habitaven les denominades civilitzacions de [[Mesoamèrica]] i algunes tribus de nadius nord-americans a la franja nord. La major civilització va ser la civilització [[maia]], que a part juntament amb els [[Asteques]] de [[Mèxic]] i els [[Inques]] del [[Perú]], eren les tres civilaciones mes poderoses del continent, els maies van aconseguir penetrar des de la peninsula [[Yucatan]], [[Belize]], [[Guatemala]] (sent [[Tikal]] la capital maia ), [[El Salvador]], [[Hondures]] i algunes zones de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]]. <ref>Gómez Carrillo, Agustín (1900). [http://www.archive.org/stream/elementosdelahi00carrgoog/elementosdelahi00carrgoog_djvu.txtElementos de la historia de Centroamérica]. Madrid, España: Imprenta de Hernando y Compañía.</ref> Alguns grups menors mesoamericanos eren els lencas, pipiles, kunos, Chortis, jicaques, paies, chorotegas, nasos i bribris que habitaven el sud centreamericà. === Colonització i època colonial === El 1811 van iniciar-se els moviments independentistes a la regió, començant amb les revoltes de El Salvador. Els diferents països resultants van mantenir els lligams lingüístics i econòmics que portarien a la creació de la [[Organización de Estados Centroamericanos]] (ODECA), una institució que busca la integració dels diferents estats del subcontinent. [[Fitxer:Alvarado.jpeg\|158px\|thumbnail\|esquerra\|Don Pedro de Alvarado]] A partir de 1524, Amèrica Central és colonitzada pels [[Espanya\|espanyols]], el major colonitzador va ser [[Pedro de Alvarado]], que arribo a dominar Guatemala, Belize, El Salvador, [[Hernan Cortés]] domino Hondures (a part de Mèxic), [[Francisco Hernández de Córdoba (fundador de Nicaragua)\|Francisco Hernández de Córdova]] domino Nicaragua, [[Gil González Dávila]] domino Costa Rica i [[Vasco Núñez de Balboa]] domino Panamà. Amb la conquesta hispànica, aquests pobles van ser assimilats o destruïts i va instal·lar-se una cultura mestissa, de forta influència espanyola, sota el poder de Guatemala. La [[Capitania General de Guatemala]] va cobrir tots els països d'Amèrica Central, amb excepcion de Panama, sent la principal ciutat Santiago de los Caballeros (avui, [[Antigua Guatemala]]), on també estava establerta la Real Audiència. Durant l'època colonial els indígenes estaven sotmesos a l'encomana i esclavitud, per la qual cosa la població indígena es va reduir significativament, a més de la barreja entre alguns colons espanyols juntament amb dones indígenes, que va produir una nova raça a la regió, la raça mestissa. Per al [[segle XVIII]], l'ordre social era de la següent manera: peninsulars (espanyols, la classe dominant), criolls (fills de espanyols nascuts a la regió, eren adinerats però no tenien poder), mestissos (fills de espanyols, indígenes, de classe mitjana o pobre), indígenes (originaris de la regió, eren treballadors), esclaus (negres i mulats, els nous esclaus). ==Geografia==

Amèrica Central: diferència entre les revisions