Arai Hakuseki: diferència entre les revisions

'''Arai Hakuseki''' també és conegut amb el nom de [[Yoshimi]]. Neix el 1657 a [[Edo]] ([[Tokio]]) i mora el 1725. En déu anys la seva caligrafia i estil ja era comparable a un adult. Va realitzar estudis d'història i filosofia xinesa. Els 25 anys entra al servei de [[Hotta Masatochi]] (1631-1684), primer conseller del “[[shegun]]” a on hi va està 10 anys. En aquest període va seguí estudis amb [[Kinoshita Jun-an]] (1621-1698), famós filòsof i sinòleg. Després dels serveis a Hotta va crear una escola al barri de [[Yedo]] a [[Asakura]], però només la va mantenir durant dos anys. Amb l'ajuda de [[Juan-an]] va entrar a treballar va ser nomenat preceptor de [[Tsunatoyo]] (1662-1712), dels [[Tokugawa]] de [[Kofu]]. Quan [[Tsumatoyo]] puja al poder com “[[shōgun]]” amb el nom [[Tokugawa Ienobu]] (1709-1712), '''Arai''' es fa el seu conseller en política interior. Quan Ienobu mora, '''Arai''' deixa la vida política i es dedica als seus estudis. Formarà part del grup de sinòlegs japonès que escrivien en xinès anomenat “[[Kangakusha]]”, seguidors del racionalisme de mestre [[Chu Hsi]], encara que ell va ser dels pocs que encara ho feia amb japonès. Aquesta branca de sinòlegs va ser adoptada com a oficial en el període dels [[Tokugawa]]. Dins de la història del [[Japó]] encara és d'anomenada per la reforma monetària en la que va intervenir quan era home del govern. Les seves obres són de diferents camps i sumen unes 300 en total. Algunes de les seves obres són ''Ori-takushiba no ki'', ''Seiyo Kibun'', ''Tokushi Yoron'' i ''Hankampu'' (''Història dels Daimyo del Japó''). Aquesta última obra té tretze volums i vint fascicles que va completar amb quatre mesos, l'any 1701. Va ser encarregada pel [[príncep Köshu]], [[Tsumatoyo]], i ens descriu la història de totes les famílies de cada “[[Daimyo]]” que hi ha a cada província japonesa entre el 1600 i 1680. Com l'obra es va molt ràpid té errors que es van corregir el 1789 per ordre del govern [[Shōgun]]. El treball complementari es va acabar el 1806 i amb el nom de ''Hankampu Zokuhen'' (''Suplement de la història dels Daimyo del Japó'')