Batalla de Mendigorria: diferència entre les revisions

L'exèrcit liberal de [[José Ramón Rodil y Campillo|José Ramón Rodil]] va tractar de destruir l'exèrcit de Zumalacárregui i arrestar Carles Maria Isidre de Borbó però després d'una desastrosa campanya es va veure obligat a renunciar al comandament per [[Manuel Lorenzo]]. Les tropes isabelines de Navarra no van ser capaces de contenir l'exèrcit de Zumalacárregui, que va capturar un comboi d'armes que anava de Burgos a Logronyo pel [[camí real]], però sense poder destruir l'exèrcit liberal,{{sfn|Pirala|1856|p=268}} la tentativa sobre Madrid quedà avortada<ref name=enc>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana |volum=vol.34 |url=https://books.google.es/books?id=lJVDAQAAMAAJ&q=Mendaza+diciembre+1834&dq=Mendaza+diciembre+1834&hl=ca&sa=X&ved=0CB0Q6AEwAGoVChMI9rH2gMKLyAIVwdMaCh3AMQL4 |llengua=castellà |editorial=Espasa-Calpe |data= |pàgines=573 |isbn=}}</ref> i [[Jerónimo Valdés de Noriega|Jerónimo Valdés]] es va decidir a atacar [[Tomás de Zumalacárregui y de Imaz|Tomás de Zumalacárregui]] al seu reducte de la vall d'Amescoas amb 21.000 homes, la major mobilització de tropes cristines des de l'inici del conflicte.{{sfn|Lawrence|2014|p=78}}

[[Edward Granville Eliot]] va arribar el 25 d'abril a la vall de La Berrueza on s'havia retirat [[Tomás de Zumalacárregui y de Imaz|Tomás de Zumalacárregui]] des d'Amescoas i va aconseguir que els dos bàndols signessin el [[Conveni d'Eliot]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Orellana |nom=Francisco José |títol=Historia del General Prim |volum=vol.1 |url=https://books.google.es/books?id=BfHbPxC6mqsC&pg=PA660&dq=Convenio+para+el+canje+de+prisioneros+propuesto+por+lord+Elliot,+comisionado+al+efecto+por+S.M.+brit%C3%A1nica,+que+ha+de+servir+de+regla+a+los+generales+en+jefe+de+los+ej%C3%A9rcitos+beligerantes+en+las+provincias+de+Guip%C3%BAzcoa,+Alava,+Vizcaya,+y+en+el+reino+de+Navarra&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMIipPc_IHoxwIVSLkUCh2cyACK#v=onepage&q=Convenio%20para%20el%20canje%20de%20prisioneros%20propuesto%20por%20lord%20Elliot%2C%20comisionado%20al%20efecto%20por%20S.M.%20brit%C3%A1nica%2C%20que%20ha%20de%20servir%20de%20regla%20a%20los%20generales%20en%20jefe%20de%20los%20ej%C3%A9rcitos%20beligerantes%20en%20las%20provincias%20de%20Guip%C3%BAzcoa%2C%20Alava%2C%20Vizcaya%2C%20y%20en%20el%20reino%20de%20Navarra&f=false |llengua=castellà |editorial=Centro editorial artístico de Miguel Seguí |data=1852 |pàgines=660 |isbn=}}</ref>

Després del [[batalla d'Artaza|desastre d'Artaza]], [[Jerónimo Valdés de Noriega|Jerónimo Valdés]] es va retirar a la riba sud de l'Ebre, ordenant l'evacuació de les guarnicions isabelines entre [[Logronyo]], [[Vitoria]] i [[Pamplona]] i la frontera francesa, obrint el camí a Zumalacárregui per conquerir el País Basc, ocupant [[Guipúscoa]] en poques setmanes tret de [[Sant Sebastià]] i [[Hondarribia]], aconseguint nombroses peces d'[[artilleria]]. Després de la mort de Zumalacárregui es nomenà nou comandant a [[TomásFrancisco Benito Eraso]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de ZumalacárreguiRamón yCarbonell |nom=Ignacio |títol=Revista de ImazEspaña, de Indias y del extrangero |Zumalacárregui]]volum=Volum 9 |url=https://books.google.es/books?id=uu1GAAAAcAAJ&pg=PA127&dq=Nazario+Egia+octubre+1835&hl=ca&sa=X&ved=0CB8Q6AEwAGoVChMI_4CIo_WlyAIVR9QaCh2ssAKd#v=onepage&q=Nazario%20Egia%20octubre%201835&f=false nomenà|llengua=castellà nou|editorial=Imprenta comandantde Alegria y Charlain |data=1847 |pàgines=125 |isbn=}}</ref> i després a [[Vicente Moreno González]]. iAmb el frustrat [[Setge de Bilbao (1835)|Setge de Bilbao]], els carlins van moure el comandament a [[Estella]], i [[Luis Fernández de Córdova]] va decidir-se a recuperar els territoris ocupats durant la primavera per Zumalacárregui i les comunicacions entre Vitòria i Pamplona i Vitòria i Sant Sebastià. Quan marxava per Carasol de Montejurra li van notificar que els carlins havien creuat el riu Arga, ocupant Mendigorría, on l'esperaven.