Orde de Sant Jaume: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Removing Link GA template (handled by wikidata) |
Ampliació |
||
Línia 44:
Alfons VIII de Castella li va cedir [[Uclés]] ([[1174]]), sent des d'aleshores la casa principal de l'orde, [[Moya]] i [[Mira (Conca)|Mira]] ([[1211]]), a les quals s'unirien posteriorment [[Ossa de Montiel]], [[Montiel]] i [[Alfambra]]. Poc abans de [[1180]] s'hi uní l'[[Orde de Sant Marc de Lleó]], que li traspassà els seus béns i l'hospital de San Marcos, que serà un dels principals centres de l'orde.
Els cavallers de Santiago van participar en la reconquesta de les comarques de [[Terol]] i [[Província de Castelló|Castelló]] i van combatre en la [[batalla de Las Navas de Tolosa]]
L'orde, recuperat, assolirà un gran poder a Castella durant els segles XIV i XV. Durant el segle XV, l'orde trasllada el seu radi d'acció a la [[Sierra Morena]] i prenen com a lloc habitual de residència dels seus mestres la població de [[Llerena]] ([[Badajoz]]), proporcionant un alt creixement tant en aquesta població com als voltants.
Línia 56:
Després de la mort de [[Ferran II d'Aragó]], va succeir en l'administració l'emperador [[Carles I de Castella|Carles I]], en el temps del qual el papa [[Adrià VI]] va unir per a sempre a la corona d'[[Espanya]] els mestrats de Sant Jaume, [[Orde de Calatrava|Calatrava]] i [[Orde d'Alcántara|Alcántara]] ([[1523]]). Fins aleshores, el gran mestre de Sant Jaume era triat pel consell dels tretze, així anomenat perquè el componien tretze cavallers designats d'entre els governadors i comanadors de l'orde.
== Referències ==
{{referències}}
{{Projectes germans|commons=Order of Santiago}}
|