Dansa barroca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: intermitjos > intermedis |
m Corregit: claretat > claredat |
||
Línia 2:
'''Dansa barroca''' és com se sol anomenar actualment la [[dansa]] [[Cort (noblesa)|cortesana]], primer francesa i després a tota Europa, dels [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], per estar en forta connexió amb la [[música barroca]]. A l'època es coneixia com a '''Belle Danse'''. Inclou balls de saló cortesans com la [[courante]], el [[minuet]], la [[gavota]], la [[sarabanda]], la [[giga (dansa)|giga]], la forlana, el louré, el [[passepied]] o el rigaudon. És a l'origen del [[ballet]] o dansa clàssica.<ref>Rifat Qureshi, ''The influence of Baroque dance in the performance of Johann Sebastian Bach's Six suites a violoncello senza basso'', Rice University, 1994. {{en}}</ref><ref>Betty Bang Mather, ''Dance Rhythms of the French Baroque: A Handbook for Performance'', Indiana University Press, 1987. ISBN 9780253316066 {{en}}</ref><ref>Eugénia Kougioumtzoglou-Roucher, ''Aux origines de la danse classique'', editat per la Université Paris-Nord, 1990. {{fr}}</ref>
Està fortament lligada a l'[[Acadèmia Reial de Dansa francesa]] de [[París]] fundada per [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] en [[1661]], per a millorar la tècnica de [[dansa]] dels [[noblesa|nobles]] pels balls que ell oferia a la cort. Ell mateix, des de ben petit, dedicava vàries hores diàries a entrenar-se a la dansa i va adquirir el nom de "Rei Sol" en actuar al ''[[Ballet de la Nuit]]'' ([[1653]]) als quinze anys d'edat. La filosofia de l'acadèmia de dansa estava en consonància amb l'[[Acadèmia Francesa]] de [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|Richelieu]], en el sentit de voler controlar políticament el coneixement per mitjà de l'[[escriptura]] i el control de l'accès a allò recollit per escrit. D'altra banda, dotava a la cort, per mitjà de la dansa, dels valors [[classicisme|classicistes]] del rei i de l'època: simetria, ordre, equilibri,
La dansa barroca va tornar a néixer, amb música barroca o contemporània, en [[espectacle dramàtic|espectacles]] amb [[posada en escena|posades en escena]] innovadores, a partir dels [[anys 70]] del [[segle XX]], especialment a partir de les investigacions de la ballarina i coreògrafa Regine Astoer a Estats Units i de Francine Lancelot a Europa (França), i després també a d'altres països de tots els continents. De entre els coreògrafs de dansa barroca actuals hi destaca la Anna Romaní.<ref>''Générations baroques'', pàg. 40, article publicat a ''Ballroom, revue de danse'', nº4, hivern de 2014. {{fr}} </ref>
| |||