Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
 
La intervenció anglesa a Amèrica Central, va fer que la Capitania General de Guatemala perdés territoris, dels quals van incloure Belize, el nord d'Hondures i la costa atlantica de Nicaragua (cridant a aquesta regió ''[[Hondures Britànica]]''). Alguns anglesos ja estaven apoderant de la costa atlantica de Guatemala i Costa Rica, davant de les batalles entre els espanyols i anglesos, Espanya recupero gairebé tots els territoris amb excepcion Belize. <ref>Charles Knight, ed. (1866). [http://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=nyp.33433000064802;view=1up;seq=120 "British Honduras"]. Geography. English Cyclopaedia 3. London: Bradbury, Evans, & Co.</ref>
 
=== Independència ===
Els primers moviments independentistes van esclatar en 1811, a El Salvador, el moviment independentista va ser impulsat pels presidents José Matías Delgado i Francisco Morazan. <ref>Meléndez Chaverri, Carlos (2000). José Matías Delgado, Prócer Centroamericano. San Salvador, El Salvador: Dirección de Publicaciones e Impresos, Consejo Nacional para la Cultura y el Arte. ISBN 99923-0-057-4.</ref>
 
[[Espanya]] estava en un estat difícil a causa de la [[invasió napoleònica]], la qual cosa deslligo el desig de la independència absoluta de Espanya. Més tard, es van armar dos grups grans que estaven en contra: els [[liberals]] (criolls i mestissos amb bona educació) que volien la indepencia, els [[conservadors]] (criolls i el clergat catòlic), els qui volien seguir amb el domini espanol.
 
La independència va ser declarada formalment el 15 de setembre de 1821, sent l'espanyol Gabino Gainza, el primer governant de la Federació Centroamericana. Entre 1822 i 1823, Amèrica Central pas a ser part de l'[[Imperi Mexica]] liderat per [[Agustin d'Iturbide]], encara que per motius de conflicte, l'Impero Mexicà es va dissoldre. <ref>FLACSO (1993). Historia General de Centroamérica. Facultad Latinoaméricana de Ciencias Sociales. ISBN 8486956315.</ref>
 
A partir dels anys 1840, els estats que conformaven la Federació Centreamericana es tornen repúbliques independents.
 
=== Dictadures ===
 
 
 
==Geografia==
 
== Població ==
La regió aquesta habitada per més de 40 milions de persones. En la seva majoria joves, dels 15 i 2430 anys, sent la majoria en quiasi tots els països. L'únic país que té un procés d'envelliment és Costa Rica, on les persones majors de 65 anys són el 8%, i el 41% són menors de 25 anys. EncaraA Panama i Nicaragua recentment també augmentahi ha un creixement de la població de tercera edat, tot i que encara són països joves, en el cas de Guatemala la població esla fapoblació mésenvellida adultaes (majorsduplicarà deen 30una anys), però projeccionsprojecció per al 20202025, esaquest començaserà ael observarcreixement unamal creixentgran poblacióen envellidala regió, mentre El Salvador, Belize i sobretotBelize Hondureses sócfa absolutamentmés joves.visible Lala urbanitzaciópoblació està en un fort procés d'acceleracióenvellida, lesHondures majorsés megàpolisabsolutament són Ciutat de Guatemala i Ciutat de Panamàjove, que compten amb lael infraestructurames més alta ilent modernacreixement de lapersones regió.majors Moltsde centreamericans,65 especialment els salvadorencs, han preferit emigren, principalment als [[Estats Units]]anys.
 
Molts centreamericans (especialment salvadorencs, hondurenys i guatemalencs) van abandonar el seu país d'origen a la recerca d'un pais amb millor estabilitat política, la major comunitat centreamericana a l'exterior aquesta als Estats Units, on ja són al voltant de 2 milions, a Mèxic es deporten mes de 50.000 immigrants il·legals a l'anus.
 
=== Ètnies ===
El [[Espanyol (llengua)|espanyol]] és l'idioma oficial a cada país, amb escepcion Belize (país [[Anglès|angloparlant]]).
 
Els dialectes de l'idioma espanyol varia per regió, en la sub-regió (Nicaragua, Costa Rica i Panamà) s'utilitza comú el "vós", molt semblant als països sud-americans, al triangle nord (Guatemala, El Salvador i Hondures) es pronuncia amb més força la "s" i la "r".
 
A Guatemala, també són oficials 24 llengües indígenes reconegudes, entre elles el Quiche, Kackchiquel, Mam, Achí, Pocoman, Qeqchi, etc. Actualment, prop del 30% parlen llengües indígenes, anteriorment era una mica més del 40%, però ara molts indígenes prefereixen parlar el espanol.
 
== Economia ==
[[Fitxer:Panorama de Ciudad de Guatemala desde mirador..jpg|200px|thumbnail|esquerra|[[Ciutat de Guatemala]] és la ciutat més desenvolupada de la regió]]
Amèrica Central és una economia en vies de desenvolupament, l'economia es basa principalment en activitats primàries, com l'[[agricultura]], els principals productes que Amèrica Central exporta són el [[cafè]], [[banana]], [[arròs]], [[sucre]], [[mel]], etc, una altra activitat econòmica important és la [[mineria]], la regió és rica pel que fa a pedres presciosas: [[or]], [[níquel]], [[coure]], [[plata]], [[rubí]], [[maragda]], [[Jade (mineral)|jade]], etc. [[Nicaragua]] és el país amb major recursos miners, la mineria és utilitzada com [[exportació]] en aquest pais. El [[pesca|sector pesquer]] a la regió produeix al voltant de 1.500 milions de dòlars per any, les espècies de peix més exportades són la [[tonyina]], [[gambeta]] i [[Llagosta (crustaci)|llagosta]].<ref>[http://www.nuestromar.org/noticias/politica_y_economia_082009_25234_america_central_el_sector_pesquero_produce_1_500 América Central: el sector pesquero produce 1.500 millones de dólares anuales]</ref>. Tot i haver crescut la urbanització, encara hi ha àmplies àrees molt rurals, els països amb major creixement industrial són Panamà i Guatemala, que compten amb la inversió de països industrialitzats. La major economia a Amèrica Central és Guatemala, que també és la desena a [[Amèrica Llatina]], el país compta amb un [[PIB]] de gairebé 120 milions de dòlars <ref name="FMI PIB (PPA)">{{ref-web|url=http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2015/01/weodata/weorept.aspx?sy=2014&ey=2014&scsm=1&ssd=1&sort=subject&ds=.&br=1&pr1.x=65&pr1.y=8&c=512%2C668%2C914%2C672%2C612%2C946%2C614%2C137%2C311%2C962%2C213%2C674%2C911%2C676%2C193%2C548%2C122%2C556%2C912%2C678%2C313%2C181%2C419%2C867%2C513%2C682%2C316%2C684%2C913%2C273%2C124%2C868%2C339%2C921%2C638%2C948%2C514%2C943%2C218%2C686%2C963%2C688%2C616%2C518%2C223%2C728%2C516%2C558%2C918%2C138%2C748%2C196%2C618%2C278%2C624%2C692%2C522%2C694%2C622%2C142%2C156%2C449%2C626%2C564%2C628%2C565%2C228%2C283%2C924%2C853%2C233%2C288%2C632%2C293%2C636%2C566%2C634%2C964%2C238%2C182%2C662%2C453%2C960%2C968%2C423%2C922%2C935%2C714%2C128%2C862%2C611%2C135%2C321%2C716%2C243%2C456%2C248%2C722%2C469%2C942%2C253%2C718%2C642%2C724%2C643%2C576%2C939%2C936%2C644%2C961%2C819%2C813%2C172%2C199%2C132%2C733%2C646%2C184%2C648%2C524%2C915%2C361%2C134%2C362%2C652%2C364%2C174%2C732%2C328%2C366%2C258%2C734%2C656%2C144%2C654%2C146%2C336%2C463%2C263%2C528%2C268%2C923%2C532%2C738%2C944%2C578%2C176%2C537%2C534%2C742%2C536%2C866%2C429%2C369%2C433%2C744%2C178%2C186%2C436%2C925%2C136%2C869%2C343%2C746%2C158%2C926%2C439%2C466%2C916%2C112%2C664%2C111%2C826%2C298%2C542%2C927%2C967%2C846%2C443%2C299%2C917%2C582%2C544%2C474%2C941%2C754%2C446%2C698%2C666&s=PPPGDP&grp=0&a=|consulta=16/09/2015|títol=Países de América Latina por PIB (PPA)|editor=Fondo Monetario Internacional}}</ref>, d'altra banda, Panamà posseeix el major IDH de la regió, 0.765 <ref>[http://www.datosmacro.com/idh/panama Panamá - Índice de Desarrollo Humano - IDH]</ref>, una de les mes altes d'[[Amèrica Llatina]], però, amb excepcion de Costa Rica i Panamà, la resta dels països tenen molts problemes de [[pobresa]] i [[Desigualtat social|desigualtat]], Hondures és el pais mes pobre de la regió, un 60% viu en pobresa, seguit de Guatemala, Nicaragua, Belize i El Salvador <ref name="CIAPV">{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/fields/2046.html |títol= CIA&nbsp;— The World Factbook -- Field Listing&nbsp;— Population Below Poverty Line|consulta=2008-02-20}}</ref>. Gran part de la població econòmicament activa és de l'[[economia informal]]. [[Fitxer:Isla del Coco-chatham beach.jpg|200px|thumbnail|dreta|Patrimoni de la Humanitat, l'[[Illa del Coco]] és una de les destinacions naturals més destacats de Costa Rica]]
145

modificacions