Diferència entre revisions de la pàgina «Alfons X de Castella»

Ampliació
(Ampliació)
(Ampliació)
Fill gran de [[Ferran III de Lleó i de Castella]] i de [[Beatriu de Suàbia]], quan el seu pare va iniciar el [[Setge de Sevilla (1247-1248)|setge d'Isbiliya]] va atacar sense èxit l'[[Algarve]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Valls i Taberner |nom=Ferran |enllaçautor=Ferran Valls i Taberner |títol=Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi |url=https://books.google.es/books?id=_Bz7i744CTEC&q=sevilla+jaume+el+conqueridor&dq=sevilla+jaume+el+conqueridor&hl=ca&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAGoVChMIpdLNi9emyAIVBNcaCh0TZgkK |llengua= |editorial=Feres & fils |data=1918 |pàgines=7 |isbn=}}</ref> Va heretar el [[regne de Castella]] a la mort del seu pare el [[1252]].
 
Va fracassar en la pugna per la corona del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, [[Cadis]] entre elles, però va haver de renunciar a l'[[Algarve]] i a les seves aspiracions sobre [[Navarra]]. El [[1260]] conquesta i incendia [[Rabat]].{{CC|data=octubre de 2915}}
 
[[Fitxer:Alfonso X el Sabio (José Alcoverro) 01.jpg|thumb|180px|right|Estàtua a [[Madrid]] ([[Josep Alcoverro i Amorós|J. Alcoverro]], [[1892]]).]]
Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels [[mudèjar]]s el [[1264]] i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de [[1249]] amb [[Violant d'Aragó i d'Hongria|Violant d'Aragó]], filla de [[Jaume I el Conqueridor|Jaume I de Catalunya-Aragó]], va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don [[Ferran de la Cerda]], va morir el [[1275]]. any en què el sultà marínida del Magreb [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]] va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'[[Estret de Gibraltar|Estret]] apoderant-se de [[Tarifa]] i [[Algesires]] derrotant als castellans a la [[Batalla d'Écija]], iniciant la [[Guerra de l'Estret]].. El rei va tractar de defensar els drets successoris del [[Alfons de la Cerda|seu nét]], el primogènit de Ferran, però [[Sanç IV de Castella|Sanç]], fill segon del rei i germà de [[Ferran de la Cerda]], va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de [[Sevilla]] on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes [[NO-DO]], amb una madeixa entre les dues, que donen començament i fi a la frase ''No m'ha dejado'' ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans.
 
Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la [[Concejo de la Mesta|Mesta]] en [[1273]]. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans ([[Regne de Múrcia|Múrcia]]), Baixa [[Andalusia]]) i la unificació legislativa amb el [[Fur Real]] i les [[Set Partides]]. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'[[Orde de Santa Maria d'Espanya]] en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.
104.889

modificacions