Diferència entre revisions de la pàgina «Alfons X de Castella»

+ referències
(Ampliació)
(+ referències)
 
[[Fitxer:Alfonso X el Sabio (José Alcoverro) 01.jpg|thumb|180px|right|Estàtua a [[Madrid]] ([[Josep Alcoverro i Amorós|J. Alcoverro]], [[1892]]).]]
Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels [[mudèjar]]s el [[1264]] i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de [[1249]] amb [[Violant d'Aragó i d'Hongria|Violant d'Aragó]], filla de [[Jaume I el Conqueridor|Jaume I de Catalunya-Aragó]], va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don [[Ferran de la Cerda]], va morir el [[1275]]. any en què el sultà marínida del Magreb [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]] va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'[[Estret de Gibraltar|Estret]] apoderant-se de [[Tarifa]] i [[Algesires]] derrotant als castellans a la [[Batalla d'Écija]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thacker |nom=Shelby |cognom2=Escobar |nom2=Jose |títol=Chronicle of Alfonso X |url=https://books.google.es/books?id=msYeBgAAQBAJ&pg=PA17&dq=1275+ecija&hl=ca&sa=X&ved=0CB0Q6AEwAGoVChMIzNnMnpOoyAIVyasaCh3tNwhR#v=onepage&q=1275%20ecija&f=false |llengua=anglès |editorial=University Press of Kentucky |data=2015 |pàgines=17 |isbn=0813158885}}</ref> iniciant la [[Guerra de l'Estret]].. El rei va tractar de defensar els drets successoris del [[Alfons de la Cerda|seu nét]], el primogènit de Ferran, però [[Sanç IV de Castella|Sanç]], fill segon del rei i germà de [[Ferran de la Cerda]], va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de [[Sevilla]] on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes [[NO-DO]], amb una madeixa entre les dues, que donen començament i fi a la frase ''No m'ha dejado'' ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans.
 
Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la [[Concejo de la Mesta|Mesta]] en [[1273]]. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans ([[Regne de Múrcia|Múrcia]]), Baixa [[Andalusia]]) i la unificació legislativa amb el [[Fur Real]] i les [[Set Partides]]. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'[[Orde de Santa Maria d'Espanya]] en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent.
 
== Referències ==
{{referències|2}}
<references />
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
 
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/rahis/01260074687843777438813/p0000001.htm Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X] a la Biblioteca Cervantes.
* [http://www.dip-alicante.es/cau/article26.htm Alacant i Alfons X el savi.]
 
== Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa ==
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01604185103474960770035/index.htm Lapidario] a la Biblioteca Cervantes.
{{Finalitza taula}}
 
{{commonscat}}
{{Dia de les Lletres Gallegues}}
 
104.889

modificacions