Francesc Bastos i Ansart: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula de polític
| nom = Francesc Bastos i Ansart
| data de naixement = [[1875]]
| lloc de naixement = [[Saragossa]]
| data de defunció = [[1943]]
| lloc de defunció = [[Barcelona]]
| nationality =
| image =
| càrrec = Diputat al [[Congrés dels Diputats]]
| escut càrrec = Escudo_de_España_1874-1931.svg
| inici =[[25 de juny]] de [[1919]]
| final = [[15 de setembre]] de [[1923]]
| predecessor = [[Luis Fatas Montes]]
| successor = -
| k_etiqueta = Circumscripció
| k_nom = [[Boltaña]]
| càrrec2 = Diputat a les [[Congrés dels Diputats|Corts Republicanes]]
| escut càrrec2 = Coat_of_Arms_of_Spain_(1931-1939).svg
| inici2 =[[7 de desembre]] de [[1933]]
| final2 = [[7 de gener]] de [[1936]]
| predecessor2 =
| successor2 =
| k_etiqueta2 = Circumscripció
| k_nom2 = [[Barcelona]] ciutat
| partit = [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]]
| professió = [[fitxer:SP-04 Teniente Coronel.svg|15px]] [[Tinent coronel]]
| religion =
| cònjuge =
| twitter =
|facebook=
}}
'''Francesc Bastos i Ansart''' ([[Saragossa]], [[1875]] - [[Barcelona]], [[1943]]) fou un militar, enginyer i polític català d'origen aragonès, diputat a les Corts durant la Segona República.
== Biografia ==
Linha 5 ⟶ 36:
Des de [[1907]] traslladà la seva residència a Barcelona. Fou fundador de la Compañía de Minas y Ferrocarriles de Utrillas el [[1900]], on redactà un avantprojecte per a construir ferrocarril; director gerent de l'Electro-Química Aragonesa el [[1903]] amb la que pretenia abastir d'electricitat Saragossa amb els salts de l'[[Éssera]]; també treballà per l'empresa francesa de gas M. Bertrand, i fou propietari de Bastos y Compañía el 1913. El 1918 [[Antoni Maura]] li encarregà l'organització del transport i la distribució del carbó d'[[Astúries]]. També col·laborà en el [[Metro de Barcelona]] i el tramvia de Palma de Mallorca. Fou nomenat director de [[Tabacalera]] entre [[1922]] i [[1925]].
Políticament, fou escollit diputat pel districte de [[Boltaña]] ([[província d'Osca]]) en una candidatura regionalista aragonesa a les eleccions de [[eleccions generals espanyoles de 1919|1919]], [[eleccions generals espanyoles de 1920|1920]] i [[eleccions generals espanyoles de 1923|1923]]. Fou vicepresident de la [[Unión Aragonesista]] a Barcelona el 1920 i fou escollit diputat per la circumscripció de Barcelona ciutat a les [[eleccions generals espanyoles de 1933]] com a independent dins les llistes de la [[Lliga Catalana (partit)|Lliga Catalana]].<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2813050%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref>
Durant la [[guerra civil espanyola]] es posà de part del govern franquista i el 1937 fou nomenat permanent de la comissió Militar d'Incorporació i Mobilització Militar, i el 1938 Delegat Assessor Tècnic de la Zona Sud dels [[Camp de concentració|Camps de Concentració]] de presoners. Però quan acabà la contesa, (segons el seu germà [[Manuel Bastos Ansart]]) i ell creia que podria ésser plenament útil en la immensa tasca de la post-guerra, fou materialment acomiadat sense cap consideració i oblidat com un trasto inservible.<ref name="Ariel">''De las guerras coloniales a la guerra civil. Memorias de un cirujano'' Ariel, 1969, pàg. 389</ref>
Linha 14 ⟶ 45:
* '' Pistolerismo. (Historia trágica)'' (1935)
* ''El evangelio del honor militar y otros relatos'' (1938)
== Referències ==
<references />▼
== Enllaços externs ==
* [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=2020 Biografia] a la Gran Enciclopedia Aragonesa
* [http://historia-parlamentaris.uab.cat/biografies/wbio/form.htm Biografies de parlamentaris catalans]
▲<references />
{{Diputats catalans 1933-1936}}
{{ORDENA:Bastos Ansart}}
| |||