Hawaii: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Bot: Rv. edic. de 77.228.222.78 (disc.) a vers. 15117092 de Vriullop (disc.) [er:5]
Línia 1:
{{coord|21|18|41|N|157|47|47|W|type:country_region:US|display=title}}
{{Infotaula d'Estat dels Estats Units|de|Hawaii|
|nom_oficial=State of Hawaii
|bandera=Flag of Hawaii.svg
|escut=Seal of the State of Hawaii.svg
|localització=[[Fitxer:Hawaii Islands2.png|Localització de Hawaii]]
|país={{bandera|Estats Units}} [[Estats Units]]
|subtítol = Dades indicadores:
|percent_ref = [[Estats Units]]
|població_any = 2008
|població = 1288198
|densitat= 72,83
|superfície = 28.311
|coordenada_N=18° 55′ N
|coordenada_S=28° 27′ N
|coordenada_O=154° 48′ W
|coordenada_E=178° 22′ W
|altitud=925
|altitud_màxima = 4205
|altitud_mínima = 0
|capital = [[Honolulu]]
|població_més_gran= [[Honolulu]]
|idiomes_oficials=[[anglès]] i [[hawaià]]
|any_d'admissió_data=[[21 d'agost]] de [[1959]]
|ordre_data=50è
|forma_govern=Govern estatal
|governador= Neil Abercrombie ([[Partit Demòcrata dels Estats Units|D]])
|senadors= Daniel Inouye ([[Partit Demòcrata dels Estats Units|D]]) <br /> Daniel Akaka ([[Partit Demòcrata dels Estats Units|D]])
|codi_iso=US-HI
|fus_horari=UTC -10
|web = http://www.hawaii.gov
}}
'''Hawaii''' (en [[hawaià]] i [[anglès]]: '''''Hawai{{okina}}i''''') és l'[[arxipèlag]] de les [[illes Hawaii]] a l'[[Oceà Pacífic]]. Hawaii constitueix el 50è estat dels [[Estats Units d'Amèrica]], i en el cens de l'any [[Cens dels Estats Units del 2000|2000]] tenia una població d'1.211.537 habitants.
 
[[Honolulu]] és la ciutat més gran i la capital de l'estat.
 
== Geografia ==
''Vegeu l'article principal: [[illes Hawaii]]''
 
L'arxipèlag de les illes Hawaii és format per dinou illes i atols al llarg de 2.400&nbsp;km alineats de nord-oest a sud-est al Pacífic Nord. Les illes principals són les vuit illes de l'extrem sud-est de l'arxipèlag: [[Illa de Hawaii|Hawaii]], [[Maui]], [[Kahoolawe]], [[Lanai]], [[Molokai]], [[Oahu]], [[Kauai]] i [[Niihau]]. La resta són illots i atols al nord-oest que formen les [[Illes de Sotavent (Hawaii)|illes de Sotavent]].
 
Les illes són d'origen volcànic formades per un punt calent geològic. Un punt calent és una zona de la [[litosfera]] travessada per una columna de magma. Les erupcions de [[lava]] formen un con volcànic i una illa, però com que la placa tectònica es va desplaçant cap al nord-oest i el punt calent es manté fix, es van formant nous [[volcà|volcans]]. Això explica perquè els volcans actius són a l'extrem sud-est, a l'illa de Hawaii. L'última erupció fora de l'illa de Hawaii va ser al Haleakala de Maui al segle XVIII. El més jove és el volcà submarí Lo{{okina}}ihi davant de la costa sud de l'illa de Hawaii.
 
L'aïllament de les illes Hawaii al mig del Pacífic, i les condicions ambientals que es donen a les illes altes als tròpics, ha donat com a resultat un ample ventall de flora i fauna endèmica. L'activitat volcànica i la subsegüent erosió han creat unes característiques geològiques peculiars. Per exemple, el Mont Wai{{okina}}ale{{okina}}ale de Kauai és el lloc més humit del món, amb una mitjana d'11.700&nbsp;mm de precipitació anual.
 
El trasllat de la família reial hawaiana de l'illa de Hawaii a Maui i després a Oahu explica la formació de les ciutats. La ciutat principal és [[Honolulu]] a Oahu. Va ser escollida pel rei Kamehameha III com la capital del seu regne per la seva situació en un port natural. Les altres ciutats principals són Hilo, a Hawaii, Kahului, a Maui, i Lihu{{okina}}e, a Kauai.
 
Administrativament, l'estat es divideix en [[Llista de comtats de Hawaii|5 comtats]].
 
== Llengües ==
''Vegeu l'article principal: [[Hawaià]]''
 
{|class="wikitable sortable" style="float:right; margin:0 0 1em 1em;"
|+'''Població de Hawaii'''<ref name="factfinder.census.gov">{{ref-web|autor=American FactFinder, United States Census Bureau |url=http://factfinder.census.gov/servlet/ADPTable?_bm=y&-context=adp&-qr_name=ACS_2008_1YR_G00_DP5&-ds_name=ACS_2008_1YR_G00_&-tree_id=308&-redoLog=true&-_caller=geoselect&-geo_id=04000US15&-format=&-_lang=en |títol=Hawaii – ACS Demographic and Housing Estimates: 2008 |editor=Factfinder.census.gov |consulta= 15 maig 2010}}</ref>
|- style="background:#efefef;"
!Grups ètnics originaris||Percentatge:
|-
|Asiàtics
!33,4%
|-
|Euroamericans
!27,1%
|-
|Polinesis
!9,0%
|-
|Llatinoamericans
!5,7%
|-
|Afroamericans
!2,4%
|-
|}
 
L'estat de Hawaii té dues llengües oficials: el [[hawaià]] i l'[[anglès]]. La Constitució de Hawaii del [[1978]] permet l'ús legal del hawaià en tot tipus de documents i en promou l'ús oficial. La tercera i quarta llengua més parlada són, respectivament, el [[tagàlog]] i el [[japonès]].
 
Abans de l'arribada dels europeus, el hawaià era una llengua col·loquial. El primer alfabet va ser creat pels missioners durant el segle XIX. Dos caràcters típics del hawaià són la pausa glotal, ''{{okina}}okina'', i el [[màcron]] per les vocals llargues, ''kahak{{unicode|ō}}''. Per exemple, l'illa de Lanai, en hawaià, porta els dos caràcters: L'''{{unicode|ā}}'''na'''{{okina}}'''i.
 
Avui el hawaià és una llengua minoritària, el nombre de parlants als anys setanta havia caigut fins als 200 solament. En efecte l'anglès fou declarat sola llengua d'instrucció en totes les escoles el 1896 i se n'hi castigava l'ús. La llei de prohibició o bandejament de la llengua hawaiana fou la Llei 57, sec. 30 de les lleis de la República de Hawaii del 1896.
 
La [[substitució lingüística]] passà per una fase de [[diglòssia]] fonamentada en l'[[autoodi]] i la il·lusió que la coneixença i l'ús únic de l'anglès aportaria progrés econòmic.
 
La major part de parlants nadius són a l'illa [[Niihau]], on s'ha preservat la cultura tradicional. De totes maneres, hi ha un creixent interès en la seva recuperació social i s'han engegat programes escolars d'immersió lingüística.
 
L'anglès hawaià és l'estàndard anglès utilitzat oficialment a l'estat de Hawaii. Es basa en l'anglès americà excepte en els topònims i les paraules d'origen hawaià que s'escriuen i en pronuncien en hawaià, incloent-hi la ''{{okina}}okina'' i el ''kahak{{unicode|ō}}''. Un exemple paradigmàtic és el mateix nom de l'estat. Les illes, que eren conegudes com a illes Sandwich, van ser admeses com a estat dels Estats Units amb el nom de Hawaii, pronunciat a l'anglesa com en català. Aquest és el nom utilitzat en relacions federals i internacionals. A les illes s'utilitza oficialment, i també de forma habitual entre angloparlants residents, la forma Hawai{{okina}}i amb pronunciació de «ve» labiodental i una pausa glotal semblant a una «g» sorda. Com a estàndard escrit, l'anglès hawaià és utilitzat en totes les publicacions estatals i àmpliament en els mitjans de comunicació escrits. La llengua hawaiana va ser interdida del 1896 fins al 1976 any en el qual un vot popular permeté assolir-ne la cooficialitat amb l'anglès.
 
El pidgin, o [[crioll hawaià]], és una llengua que va sorgir entre els treballadors immigrants de les plantacions durant el segle XIX. És una barreja de hawaià i d'anglès amb aportacions de les seves llengües d'origen: [[xinès]], [[japonès]], [[coreà]], [[tagàlog]] i [[portuguès]]. Avui és una llengua que es parla per tot l'estat i és un mitjà d'integració social de diferents ètnies i grups socioeconòmics.
 
== Vegeu també ==