Dissolució ideal: diferència entre les revisions

 

==Història==

El concepte de ''dissolució ideal'' fou introduït pel químic holandès [[Jacobus Henricus van 't Hoff]] en els seus estudis, a mitjans de la dècada dels 1880, sobre l'[[equilibri químic]] en les dissolucions. Van' t Hoff descobrí que el comportament de les dissolucions molt diluïdes era semblant al dels gasos. Segons ell les [[molècula|molècules]] de [[solut]] es mouen dins la dissolució com ho fan les molècules d'un gas, amb total llibertat, d'un lloc a un altre, xocant amb les pareds. Les proves experimentals d'aquesta hipòtesi les aconseguí amb l'estudi de la [[pressió osmòtica]] quan descobrí una equació per a la pressió osmòtica similar a l'equació general dels [[gas perfecte|gasos ideals]]. Van 't Hoff comprovà que la seva llei es complia amb molta precisió per a dissolucions molt diluïdes, a les quals anomenà ''dissolucions ideals'' per semblança amb els ''gasos ideals''.<ref name=Van'tHoff>{{ref-publicació|cognom=Van' t Hoff |nom=J.H |enllaçautor=Jacobus Henricus van 't Hoff |article=The Role of Osmotic Pressure in the Analogy Between Solutions and Gases |url=http://www.chemteam.info/Chem-History/vantHoff.1887.html |publicació=Zeitschrift fur physikalische Chemie |volum=1 |data=1887 |pàgines=481-508 }} </ref><ref name=Muller>{{ref-llibre|cognom=Müller |nom=I. |títol=A History of Thermodynamics: The Doctrine of Energy and Entropy |url=http://books.google.cat/books?id=u13KiGlz2zcC&printsec=frontcover&dq=A+history+of+thermodynamics&lr=&hl=ca&cd=1#v=onepage&q=&f=false |editorial=Springer |lloc= |data=2007 |isbn=3540462260 }} </ref>