Revisió del 19:40, 17 set 2015 modifica Elena Fàbregas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 6.585 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 14:01, 7 oct 2015 modifica desfés Jesskeyring (discussió \| contribucions) 58 edits m He incorporat alguns elements més d'interès i he corregit un petit error en relació al terme municipal en el que es troba el monestir d'Escarp Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 15: }} '''La Granja d'Escarp''' és un [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Segrià]] situat a 78 metres d'altitud, al marge esquerre del riu Segre, just al punt en què hi desemboquen les aigües del [[riu Cinca\|Cinca]] i a pocs metres de la seva desembocadura al riu [[Ebre]]. L'aiguabarreig és una zona declarada d'interès natural pel seu singular [[bosc de ribera]], on es troben una gran varietat d'aus. L'activitat econòmica principal al municipi és la fruticultura, si bé històricament havia estat molt important l'explotació de les mines de [[carbó]]. Línia 23: == Monuments i llocs d'interès == Pel que fa a monuments ~~destaquen~~ l'[[Sant Jaume de la Granja d'Escarp\|església de Sant Jaume]], del [[segle XVIII]], amb una façana de línies [[neoclassicisme\|neoclàssiques]]; l'edifici de l'Ermita de Sant Jaume;, isituat elen ~~[[Santa~~la ~~Maria~~vall ~~d'Escarp\|Monestir~~del ~~d'Escarp]]~~mateix nom, ~~fundat~~i elque ~~[[1213]]~~també ~~per~~és ~~monjos~~del ~~[[Orde~~segle XVIII; just al costat hi ha una antiga ermita rupestre que és l'origen del ~~Cister\|cistercens]].~~culte Ala ~~terme~~l'advocació ~~municipal~~a deSant Jaume; en la ~~Granja~~mateixa ~~d'Escarp~~Vall també s'hi conserven un dels dos importants conjunts de [[Art rupestre\|pintures rupestres]] que formen part de l'anomenat arc mediterrani que el 1998 va ser declarat [[Patrimoni de la Humanitat\|Patrimoni Mundial]] per la [[Unesco]], l'altre es pot trobar en la Vall de Canà la següent en direcció Mequinensa. També es destaca el [[Santa Maria d'Escarp\|Monestir d'Escarp]], fundat el [[1213]] per monjos [[Orde del Cister\|cistercens]], que es troba a la marge dreta del riu i en el terme municipal de [[Massalcoreig]], molt relacionat amb la seva història i del qual va rebre el nom amb el que va ser conegut amb posterioritat. També podem assenyalar una sèrie de jaciments arqueològics que van des del Bronze Final al Ferro Inicial i que ocupen les terrasses superiors de la serra més pròxima al riu Segre. Els més importants en quant a poblament són la Punteta del Fortí o Fortí de Pedro (Edat del Bronze), Serra del Calvari (Primera Edat del Ferro) i Punta del Calvari (Ibéric)<ref>{{Ref-publicació\|cognom = VAZQUEZ\|nom = M.Pilar\|article = El jaciment de la serra del Calvari (la Granja d'Escarp, el Segrià, Lleida) Estat de la qüestió\|publicació = Revista d'Arqueologia de Ponent, núm. 16-17\|url = http://www.rap.cat/online/rap_16_17/3.pdf\|data = 2006-2007\|pàgines = 63-110}}</ref>; existeix també els restes d'una necròpolis de túmul de cronologia similar, el Tancat.<ref>{{Ref-publicació\|cognom = Gallart i Fernàndez\|nom = Josep\|article = Memòria de l'excavació d'urgència del Túmul de "El TancaT" (la Granja d'Escarp, Segrià)\|publicació = Memòria. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació\|url = http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/documents/memories_2009/qmem4084_web.pdf.pdf\|data = \|pàgines = }}</ref> == Personatges destacats == Hi va néixer l'escriptor, filòsof i periodista [[Ferran Sáez Mateu]]. Els pares del fotògraf [[Jean-Marie del Moral]] eren d'aquesta localitat. == Referències ==

La Granja d'Escarp: diferència entre les revisions