Figuera de moro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 15:
| synonyms = ''Opuntia vulgaris''<br />''Opuntia maxima''
}}
La '''figuera de moro''', '''figueraés de pala''' al País Valencià, '''figa d'Índia''' (Camp de Tarragona, Priorat, Eivissa i l'Alguer), '''figuerassa''', '''figuera de Maó''' a la Catalunya del Nord o '''figuera de pic''' a Eivissa (''Opuntia ficus-indica'', del grec Opûs, Opûntos -una ciutat [[Grècia|gregaplanta]]-, i del [[llatí]]gènere ''ficus indica'' -figuera de l'Índia-) és una [[plantaOpuntia]], autòctonaoriginària d'[[Amèrica|americanaAmèrica]] però ara estesa per altres àrees del [[planeta]].<ref>{{GEC|0230583}}</ref>
 
A les zones de parla catalano-valencià, té molts noms populars, entre d'altres: «figuera de pala» al País Valencià, «figa d'Índia» (Camp de Tarragona, Priorat, Eivissa i l'Alguer), «figuerassa, figuera de Maó» a la Catalunya del Nord o «figuera de pic» a Eivissa.<ref>{{TERMCAT|Figuera de moro}}</ref> El nom del gènere prové de la ciutat grega [[Lòcrida Opúncia]] (Λοκροὶ Ἐπικνημίδιοι) e l'epítet del binomi prové del [[llatí]] ''ficus indica'' «figuera de l'Índia».
 
== Morfologia ==
Linha 23 ⟶ 25:
Les [[flors]] són grogues, grosses i molt vistoses, amb nombroses peces florals. La floració s'esdevé entre [[maig]] i [[juliol]].
 
El [[fruit]], anomenat figa de moro, és una baia espinosa ovoide, de 5 a 9 cm, vermellosa quan és madura. La fructificació s'esdevées fa entre els mesos de [[juny]] i [[agost]].
 
== Localització ==
Plantada en talussos i marges assolellats, sovint per a fer tanques, a gairebé tot el litoral mediterrani. Ha esdevingut subspontània des de la costa nord fins al migjorn [[País Valencià|valencià]]. És comuna a les [[Illes Balears]]. Fa part de la llista de les 100 espècies invasores més dolentes d'Europa.<ref>{{ref-web|url = http://www.europe-aliens.org/speciesTheWorst.do |títol = 100 of The Worst|editor = [[Daisie]]|data = 2012|llengua = anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|nom = Jara |cognom =Andreu|nom2 = Joan|cognom2 = Pino|data = 2013|editor= [[Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals|Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf)]] (ed.)|editorial = Generalitat de Catalunya|títol = El projecte EXOCAT - Informe 2013|capítol=Annex 1: Llista d’espècies invasores de Catalunya |url = http://exocat.creaf.cat/wp-content/uploads/2015/06/Informe-EXOCAT-2013.pdf |format =pdf |lloc = Barcelona|pàgines = 20}}</ref>
 
== Ús gastronòmic ==
Plantada en talussos i marges assolellats, sovint per a fer tanques, a gairebé tot el litoral mediterrani. Ha esdevingut subspontània des de la costa nord fins al migjorn [[País Valencià|valencià]]. És comuna a les [[Illes Balears]].
Les figuesfiques de moro, unes cullen a la darreria de l'estiu i a la tardor. Cal anar proveït de guants per a fer-ne la collita. Un cop pelades, es mengen fresques, però també se'n prepara [[xarop]] i [[arrop]], formes en què s'eviten els [[pinyol]]s.
 
== Època de recol·lecció ==
 
A la darreria de l'[[estiu]] i a la [[tardor]]. Cal anar proveït de guants per a fer-ne la collita.
 
== Ús gastronòmic ==
 
Les figues de moro, un cop pelades, es mengen fresques, però també se'n prepara [[xarop]] i [[arrop]], formes en què s'eviten els [[pinyol]]s.
 
== Bibliografia ==
 
* {{ref-llibre|cognom =Duran,|nom = Núria;|cognom2= Morguí,|nom2 = Mercè i|cognom3 =Sallés,|nom3 = Mercè:|títol ''=Plantes silvestres comestibles''.|editorial =ECSA,|lloc [[=Barcelona]],|data [[=juny]] del [[2004]]. Col|col·lecció =Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN|isbn= 84-7306-467-4,|pàgina plana= 84.}}
 
== Enllaços externsReferències ==
{{Referències|2}}
 
* [http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/tax_search.pl Informació sobre aquesta espècie vegetal.] {{en}}
{{Projectes germans|Viquiespècies=Opuntia ficus-indica|commons=Figuera de moro}}
 
{{ORDENA:Figuera De Moro}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Figuera De Moro}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
[[Categoria:Opuntia]]