Diferència entre revisions de la pàgina «Divisió Blava»

523 bytes afegits ,  fa 4 anys
cap resum d'edició
La Divisió va sofrir greus pèrdues als fronts de Leningrad i de Nóvgorod, tant per combat com per l'acció del fred. A partir de maig de [[1942]] hi arribaren més efectius per a cobrir les baixes i rellevar els combatents ferits o morts. En total, fins a 46.000 homes van servir al front rus.
 
Després de la caiguda del front a la [[Batalla de Stalingrad]], la situació canvià i es desplegaren tropes alemanyes en lloc de les espanyoles. Això coincidí amb el relleu del comandament de la divisió, assignat al general [[Emilio Esteban Infantes]], i els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|aliats]] pressionaren el dictador espanyol perquè retirés les tropes. Les negociacions, a finals de [[1943]], van concloure amb una ordre de repatriació esglaonada a partir del [[10 d'octubre]]. Les baixes de la divisió havien estat de 4.954 morts, 8.700 ferits i 372 presoners.
 
Franco provà de dolcificar la retirada davant Hitler: en comptes de liquidar directament la intervenció espanyola, ho presentà com a reducció; així, la Divisió Blava es transtormà en una unitat menor, sota el nom de ''Legión Azul'', sempre dins la Wehrmnacht, que es componia --forçosament-- dels soldats que duguessin menys de deu mesos de servei; en total, uns tres mil homes com a màxim. Quan resultà del tot evident que el Tercer Reich perdria la guerra, Franco acabà dissolent i repatriant també la ''Legión Azul'' (març 1944).
Les baixes de la divisió van ser de 4.954 morts, 8.700 ferits i 372 presoners.
 
Això no obstant, quan les restes de la divisió foren repatriades per ordre de Franco (octubre 1943),Encara els feixistes més fanàtics (uns tres mil homes com a màxim) restaren encara a la Wehrmacht com a ''Legión Azul'', més tard també repatriada (març 1944). Encara unes desenes de repatanis, s'incorporaren a les Waffen-SS, i n'hi hagué que combateren com a voluntaris contra els partisans iugoslaus, contra la resistència francesa, fins i tot en la batalla de Berlín, etc.
 
Això no obstant, quan les restes de la divisió foren repatriades per ordre de Franco (octubre 1943), els feixistes més fanàtics (uns tres mil homes com a màxim) restaren encara a la Wehrmacht com a ''Legión Azul'', més tard també repatriada (març 1944). Encara unes desenes de repatanis s'incorporaren a les Waffen-SS, i n'hi hagué que combateren com a voluntaris contra els partisans iugoslaus, contra la resistència francesa, etc.
 
==Repatriació dels últims supervivents==
* {{Ref-llibre |cognom= Agustí Roca |nom= Carme|enllaçautor= |títol= Rússia és culpable!: memòria i record de la División Azul|url= |editorial= Pagès Editors |lloc= Barcelona |data= 2003|pàgines = 206 |col·lecció = tom 61 de la Col·lecció Guimet|isbn= 9788479351410}}
* {{Ref-llibre |cognom= Moreno Julià |nom= Xavier |enllaçautor= |títol= La División Azul: sangre española en Rusia 1941-1945 |url= |editorial= Crítica |lloc= Barcelona |llengua = castellà |data= 2005|isbn= 84-8432-574-1}}
* "La División Azul". EN: Recio Cardona, Ricardo; González Sánchez, Antonio. ''Das Heer: uniformes y distintivos''. Madrid: Edimat Libros, DL 2000. P. 113-156.
 
== Enllaços externs ==
11.915

modificacions