Diferència entre revisions de la pàgina «Sincrotró»

5 bytes afegits ,  fa 4 anys
m
LanguageTool: Corrección tipográfica
m (LanguageTool: Corrección tipográfica)
El primer sincrotró de [[protons]] va ser el [[Cosmotró]], construït en el [[Laboratori Nacional Brookhaven]], als [[Estats Units]]. Va començar a funcionar el [[1952]], aconseguint una energia de 3 [[GeV]].
 
Un altre dels primers grans sincrotrons, ara ja retirat, és el [[Bevatró]], acabat el [[1954]] al [[Laboratori Lawrence Berkeley]] ([[EUA]]). El nom d'aquest accelerador de protons procedeix de la seva energia, en el rang dels 6,3 GeV, abans anomenats BeV per bilió d'[[electrovolt]]s (els americans anomenen [[bilió]] al quequal els europeus anomenem 1.000 milions). El nom precedeix l'adopció del prefix [[Giga-|Giga]] pel [[Sistema Internacional d'Unitats|SI]]. Un cert nombre d'elements pesats, inexistents a la naturalesa, van ser creats per primera vegada amb aquesta màquina. Aquest lloc va ser també un dels primers a tenir una [[cambra de bombolles]], un tipus de detector de partícules utilitzat per examinar els resultats de les col·lisions subatòmiques.
 
Un dels sincrotrons de més alta energia és el [[Tevatró]], al Laboratori Nacional d'Acceleradors Fermi ([[Fermilab]]) també als Estats Units. Accelera [[protons]] i [[Antiprotó|antiprotons]] a gairebé 1 [[TeV]] d'energia cinètica i els fa col·lidir entre ells.
Els grans sincrotrons s'utilitzen per a la investigació en [[física de partícules]], també anomenada física d'altes energies per les col·lisions d'altíssima energia entre partícules subatòmiques. En aquest aspecte, els sincrotrons s'utilitzen com a [[microscopi]]s on com més alta és l'energia d'una col·lisió més petites són les partícules que podem observar. Amb això, els físics esperen poder descobrir els detalls de l'estructura bàsica de l'[[Univers]]. Durant anys, els resultats obtinguts dels [[ciclotró|ciclotrons]] primer i dels sincrotrons després han permès elaborar una teoria sobre quines són les partícules elementals i com estan relacionades entre elles. Aquesta teoria s'anomena [[Model estàndard (Física)|Model estàndard]].
Però la constant necessitat de construir màquines cada vegada de més alta energia per a poder observar la matèria a més petita escala, han elevat els costos de construcció d'un gran sincrotró a nivells inabastables per a la majoria de països (inclús els països considerats rics). Per això, actualment només els [[Estats Units]], o grups de països com els que formen el [[CERN]] (tots països europeus) disposen d'aquesta tecnologia. Naturalment, això fa que el nombre de grans sincrotrons sigui força baix.
 
D'altra banda, la majoria dels sincrotrons actuals es construeixen amb la finalitat expressa de la utilització de la [[llum de sincrotró]]. Aquesta radiació, que en un principi només era una molesta pèrdua d'energia que s'intentava minimitzar, actualment s'ha convertit en una poderosa eina per analitzar la matèria orgànica i inorgànica amb aplicacions en gairebé tots els camps de la ciència: física, química, biologia, ciència de materials,... Els sincrotrons d'aquest tipus no han de ser ni de bon tros tan grans com els dedicats a la física de partícules i és per això que la majoria de països desenvolupats en tenen com a mínim un.