Viquipèdia

Constanci II: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
elimino la taula de l'Imperi Bizatí perquè en aquesta època encara no existia com a Estat independent
afegint referències i infotaula
Línia 1:
{{Infotaula Monarca
[[Fitxer:Statua di Costanzo II - San Giovanni in Laterano.jpg|thumb|Estàtua de Constanci II situada a [[Sant Joan de Laterà]].]]
| nom = Constanci II
'''Constanci II''' ('''Flavi Juli Constanci''', [[llatí]] ''Flavius Iulius Constantius'', [[7 d'agost]] de [[317]] – [[3 de novembre]] de [[361]]) fou un [[emperador romà]] ([[337]] - [[361]]) de la [[dinastia constantiniana]]. També és esmentat com ''Flavius Claudius Constantius'', ''Flavius Valerius Constantius'' i ''Constantinus Constantius''. Constanci era el tercer fill de [[Constantí el Gran]], i el segon que va tenir amb la seva segona dona Fausta. Va néixer a [[Sirmium]] a Pannònia el 6 d'agost del 317 en el consolat d'Ividi Gal·licà i de Septimi Bas. Va ser educat amb cura com els seus germans Constantí i Constant, i fou més hàbil que ells en gimnàstica i exercicis militars però menys en fines arts.
| encapçalat =
| imatge = Statua di Costanzo II - San Giovanni in Laterano.jpg
| text imatge = Estàtua de Constanci II situada a [[Sant Joan del Laterà]]
| títol = [[Emperador de Roma|64è emperador]] de l'[[Imperi Romà]]
| regne = [[337]]- [[361]]
| predecessor = [[Constantí I el Gran]]
| successor = [[Julià l'Apòstata|Julià]]
| títol2 =
| regne2 =
| predecessor2 =
| successor2 =
| títol3 =
| regne3 =
| predecessor3 =
| successor3 =
| títol4 =
| regne4 =
| predecessor4 =
| successor4 =
| títol5 =
| regne5 =
| predecessor5 =
| successor5 =
| títol6 =
| regne6 =
| predecessor6 =
| successor6 =
| coronació =
| altrestítols =
| nom complet = ''{{polytonic|Flavius Julius Constantius }}''
| data de naixement = [[4 d'agost]] del [[317]]
| lloc de naixement = [[Sirmium]] ([[Pannònia]])
| data de defunció = [[3 de novembre]] del [[361]](als 44 anys)
| lloc de defunció = [[Mopsuèstia]] ([[Cilícia]])
| enterrament =
| hereu =
| reina =
| consort =
| esposa 1 = una filla de [[Juli Constantí]]
| esposa 2 = Eusèbia
| esposa 3 = [[Màxima Faustina]]
| descendència = [[Flàvia Màxima Constància]]
| casa reial =
| dinastia = Constantina
| pare = [[Constantí I el Gran]]
| mare = [[Flàvia Maximiana Fausta]]
| signatura =
| escut =
}}
'''Flavi Juli Constanci''', (en [[llatí]]: ''{{polytonic|Flavius Iulius Constantius}}'', [[7 d'agost]] del [[317]] – [[3 de novembre]] del [[361]]) fou un [[emperador romà]] ([[337]] - [[361]]) , anomenat '''Constanci II''' per distingir-lo del seu avi.{{efn|També és esmentat com ''Flavius Claudius Constantius'', ''Flavius Valerius Constantius'' i ''Constantinus Constantius''.}}A la mort del seu pare, [[Constantí el Gran]], se li va confiar el govern de les províncies d'orient, mentre la resta del territori havia de ser governat pels seus dos germans i dos cosins. A la mort dels seu germà menor no va heretar cap territori ja que se'ls va quedar el germà gran i a la mort d'aquest germà un usurpador anomenat Magnenti, es va fer amb el poder. Constanci II va aconseguir enderrocar-lo però llavors va haver d'enderrocar un altre anomenat Vetanió. Les seves derrotes amb els perses el van fer impopular i l'exèrcit li va demanar que abdiqués a favor del seu cosí [[Julià l'Apòstata|Julià]], cosa que no va arribar a fer perquè va morir d'una malaltia.
 
== Magistratures i ImperiJoventut ==
Era el tercer fill de [[Constantí el Gran]], i el segon que va tenir amb la seva esposa Fausta.{{sfn|Smith|1853|p=188}} Va néixer a [[Sirmium]] a Pannònia el 6 d'agost del 317 , durant el consolat d'Ividi Gal·licà i de Septimi Bas. Va ser educat amb cura com els seus germans Constantí i Constant, i fou més hàbil que ells en gimnàstica i exercicis militars però menys en fines arts.
Fou nomenat [[Cònsol romà|cònsol]] el [[326]] (potser ja el [[324]]) i va cooperar amb el pare a l'administració de les províncies orientals. Fou nomenat [[Cèsar]] el [[332]]. A la mort del seu pare Constantí fou proclamat [[august]] el [[337]]. Constanci va anar ràpidament a [[Constantinoble]], on la guarnició ja havia declarat que no podia regnar ningú més que els fills de Constantí, excloent per tant als nebots '''[[Dalmaci Cèsar]]''' i '''Hannibalià''' o [[Annibalià]], que foren exclosos de les províncies assignades a ells per Constantí el Gran ('''Dalmaci''' havia rebut [[Grècia]], [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], [[Tràcia]] i part d'[[Il·líria]], i Annibalià el [[Pont Polemoniac|Pont]], [[Capadòcia]] i [[Petita Armènia]] amb capital a [[Cesarea de Capadòcia|Cesarea]]).
 
Fou nomenat [[Cònsol romà|cònsol]] el [[326]] (potser ja el [[324]]) i va cooperar amb el pare en l'administració de les províncies orientals. Va rebre la distinció de [[cèsar (títol)|cèsar]] el 13 de novembre del [[334]], títol que l'acreditava com a successor al tron.
L'exèrcit va matar tots els descendents de [[Constanci I Clor]] amb la seva segona dona, menys dos, [[Flavi Juli Gal]] ('''Gal''') i [[Flavi Claudi Julià]] (després conegut com a '''Julià l'Apòstata'''), fills de [[Juli Constantí]] (fill de Constanci Clor) tanmateix assassinat. També van morir el patrici [[Optatus]] i el [[prefecte del pretori]] [[Ablavi (polític)|Ablavius]]. La responsabilitat de Constanci en aquestes morts, per acció o omissió, és clara.
Quan el [[336]] van haver revoltes a Armènia per disputes religioses i el rei persa [[Sapor II]] va decidir intervenir, el pare de Constanci que no es trobava bé de salut, el va enviar amb un exèrcit per pacificar la zona.{{sfn|Dodgeon|Lieu|1994|p=152-153}}
Abans que Constanci arribés, el general persa Narsès, que potser era germà del rei, es va apoderar de Mesopotàmia i va capturar la ciutat d'Amida. Constanci va adreçar l'atac contra Narsès i, després que les seves tropes patissin una derrota menor, va vèncer i matar Narsès a la batalla de Narasara.<ref>[[Fest (historiador)|Fest]], ''Breviarium rerum gestarum populi Romani'' 27, 2–3</ref> Constanci va recuperar Amida i va iniciar millores en la fortificació de la ciutat. També va manar la construcció d'un destacament fortiificat més a l'interior, que va anomenar Antinopolis.<ref>[[Ammià Marcel·lí]] ''Res Gestae'' XVIII, 9, 1</ref>
 
== Ascens al tron ==
Llavors ([[340]]) es va fer una nova divisió de l'imperi (setembre del [[337]]) en el que [[Constantí II]] (de 21 anys) va rebre la Gàl·lia, [[Hispània]], [[Britània]] i part d'Àfrica; Constanci (de 20 anys), Tràcia, Macedònia. Grècia, les províncies d'Àsia i Egipte; i [[Flavi Juli Constant|Constant]] (de 17 anys), Itàlia, Il·líria i la resta de l'Àfrica
Al maig de l'any [[337]], li va arribar la notícia que el seu pare s'estava morint, cosa que va passar el dia 22, i va marxar cap a [[Constantinoble]] per assistir als funerals.<ref>''Chronicon Paschale'' p.533, 5–17</ref>Poc després, el 9 de setembre fou nomenat [[august (títol)|august]] pel senat a [[Roma]] i se li va atribuir el futur govern de les províncies més orientals, mentre que el seu germà [[Flavi Claudi Constantí|Constantí II]] tindria les més occidentals i [[Flavi Juli Constant|Constant]] les centrals. El senat, tenint en compte les disposicions del difunt, va repartir una part dels territoris entre dos cosins: [[Dalmaci Cèsar|Dalmaci]] i [[Annibalià]].<ref>[[Sext Aureli Víctor]], ''Epitome ab Urbe condita'', XLI.20</ref> Aquest arranjament no va durar gaire, perquè la guarnició de Constantinoble va declarar que no podia regnar ningú més que els fills de Constantí, excloent per tant als nebots Dalmaci i Annibalià. Dalmaci havia rebut: [[Grècia]], [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], [[Tràcia]] i part d'[[Il·líria]], i Annibalià el [[Pont Polemoniac|Pont]], [[Capadòcia]] i [[Petita Armènia]] amb capital a [[Cesarea de Capadòcia|Cesarea]]).
[[Fitxer:Impero Romano da maggio a settembre 337.png|thumb|180px|repartiment dels territoris:
{{legend|#FF7F00|[[Flavi Claudi Constantí|Constantí II]]}}
{{legend|#00FF7F|[[Flavi Juli Constant|Constant]]}}
{{legend|#FFE4C4|[[Dalmaci Cèsar|Dalmaci]]}}
{{legend|#6495ED|'''Constanci II'''}}]]
L'exèrcit va matar tots els descendents de [[Constanci I Clor]] amb la seva segona dona, menys dos, [[Constanci Gal|Gal]] i [[Julià l'Apòstata|Julià]] (després conegut com a ''Julià l'Apòstata''), fills de [[Juli Constantí]], germà del pare de Constanci II, al qual també van assassinar. Alguns adeptes a la família dels cosins, també van morir: el patrici [[Optatus]] i el [[prefecte del pretori]] [[Ablavi (polític)|Ablavi]].{{sfn|Dodgeon|Lieu|1994|p=164}} La responsabilitat de Constanci en aquestes morts, per acció o omissió, sembla clara.{{efn|Segons [[Eutropi (historiador)|Eutropi]] Constanci II es va limitar a sancionar el que havien decidit altres més que a manar la matança.<ref>[[Eutropi (historiador)|Eutropi]] ''Breviarium ab Urbe condita'', X.9</ref>}}
 
Llavors ([[340]]) es va trobar a [[Sirmium]](Pannonia) amb els seus germans, per fer una nova divisió de l'imperi en la que [[Constantí II]] (de 21 anys) va rebre la [[Gàl·lia]], [[Hispània]], [[Britània]] i part d'Àfrica; Constanci (de 20 anys), Tràcia, Macedònia. Grècia, les províncies d'Àsia i Egipte; i [[Flavi Juli Constant|Constant]] (de 17 anys), [[Itàlia romana|Itàlia]], [[Il·líria]] i la resta de l'Àfrica.{{sfn|Odahl|2004|p=275}}
 
== Guerra amb Pèrsia ==
Gairebé tot seguit va esclatar la guerra amb Pèrsia a la regió de Mesopotàmia i a la frontera Síria. VaConstanci es va trobar que Sapor II havia aplegat un gran exèrcit amb elefants inclosos.<ref>[[Jeroni d'Estridó]] ''Chronicon'', 338 , 17–18</ref> La guerra va durar alguns anys i fou desfavorable per als romans, que foren derrotats en diverses batalles, destacant la de [[Sinagra]] el [[343]], on Constanci portava personalment el comandament de les forces; els perses però van patir moltes baixes en el seu intent frustrat de conquerir [[Nisibis]] i altres fortaleses i a les muntanyes d'[[Armènia]], per la qual cosa el territori en general no va canviar de mans.<ref>[[Teodoret de Cir]] ''Historia Ecclesiastica'' I, 11–12</ref>
 
Ocupat en aquesta guerra, Constanci no va poder intervenir en la guerra que va esclatar entre els seus germans, en la qual Constantí II va morir a [[Aquileia]] i Constant es va fer amo dels territoris que pertanyien al seu germà.<ref>[[Eutropi (historiador)|Eutropi]] ''Breviarium ab Urbe condita'', X.9</ref>
== Rebel·liólions de MagneciMagnenci i Vetranió ==
El [[350]] Constant va morir a mans del rebel [[Magnenci]] que va esdevenir emperador a Gàl·lia, Britània i Hispània.<ref>[[Zòsim]] ''Historia Nova'' II.58-9</ref> A Il·líria un altre usurpador, [[Vetranió]], es va proclamar emperador. Finalment Constanci, al front del seu exèrcit, va abandonar la frontera persa i va anar a Europa, però abans va nomenar [[cèsar (títol)|cèsar]] el seu cosí Gal donant-li poders per governar a orient mentre ell estava fora. Per estar més seur de la seva fidelitat li va donar en matrimoni la seva germana [[Constància]]. A [[Heraclea de Tràcia]] l'esperaven ambaixadors de Magnenci per proposar el reconeixement del seu cap i consolidar l'aliança amb un matrimoni entre Constanci i la filla de Magnenci i d'aquest amb Constantina, la germana gran de Constanci. Aquest va rebutjar la proposta i va enviar a un dels ambaixadors a Magnenci, mentre que a la resta els va empresonar acusatacusats de ser agents d'un rebel. A Vetranió li va proposar de reconèixer-lo com a coemperador a canvi dedel la sevaseu ajudaajut contra Magnenci, però secretament ja estava planejant de trair-lo i va subornar alsels principals oficials de Vetranió.<ref>[[Zòsim]] ''Historia Nova'' II.60</ref>
 
[[Fitxer:Double Centenionalis Magnentius-XR-s4017.jpg|thumb|400px300px|Moneda amb l'efígie de '''MagneciMagnenci l'usurpador'''.]]
 
Va avançar llavors cap a [[Sofia]] (''[[|Sardica]]'') on es va trobar amb l'emperador il·liri. Vetranió podria haver-se apoderat de Constanci si hagués volgut, ja que el seu exèrcit era més fort, però no tenia cap pla de traïció, i es va escenificar una aliança. Però els oficials subornats van actuar llavors i van declarar que l'exèrcit no podia reconèixer altre emperador que un fill de Constantí. Vetranió llavors es va treure la diadema i va reconèixer a Constanci com a el seu emperador i. Constanci el va perdonar, li va assignar una pensió i li va permetre de passar la resta dels seus dies a [[Brusa]] ([[351]]).
 
Llavors es va dirigir contra Magnenci. Va encomanar al seu cosí [[Constanci Gal (cèsar)|Gal]], amb el títol de cèsar, la defensa de la frontera persa, i es va dirigir cap a [[Mursa Major|Mursa]] (moderna [[EssekBatalla de Mursa Major]]) a la vora del riu [[Drave]], i va derrotar a les forces de Magnenci en una sagnant batalla el [[28 de setembre]] del [[351]]. Va conquerir llavors sense oposició Il·líria i Itàlia.<ref>[[Joan Zonares]] ''Extractes d'Història'' XIII 8.17</ref>
 
Magnenci va fugir cap a la Gàl·lia on fou atacat a la part oriental per l'exèrcit de Constanci iel va atacar per l'oestest permentre un segon exèrcit, que havia anat per Àfrica i havia conquerit aquestes regions i Hispània, l'atacava per l'oest. La batalla decisiva es va lliurar a [[Batalla de Mons Seleucus|Mont Seleuc]] als [[Alps|Alps Cossis]] Cossis on Constanci va obtenir la victòria ; revoltades les principals ciutatciutats de la Gàl·lia, Magnenci es va suïcidar, ([[11 d'agost]] del [[353]]) i el seu germà i cèsar [[Magnenci Decenci]] el va seguir ([[353]]). Així Constanci va esdevenir emperador també de lles províncies d'occident, va prendre revenja per la mort de Constant i va establir la seva autoritat amb mesures cruels castigant alsels culpables i també molts innocents.<ref>[[Eutropi (historiador)|Eutropi]] ''Breviarium ab Urbe condita'', X.12</ref>{{sfn|Potter|2005|p=474}}
 
== La nova administració unificada ==
Amo de tot l'imperi va establir una administració basada en els monarques asiàtics, amb gran luxe, presència d'[[eunuc]]s a la cort, assassinats secrets i altres. El seu cosí Gal fou acusat de desobediència o negligència i de crueltat en la seva administració, la situació es va complicar quan Gal va fer matar [[Domicià]], [[prefecte pretorià]] d'Orient, i a [[Monti]] (''Montius''), [[qüestor]] palatí, que havien estat enviats a la seva residencia, [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], per fer una enquesta sobre la seva conducta i de fet s'havien sobrepassat en les seves funcions.
Amo de tot l'imperi va establir una administració basada en els monarques asiàtics, amb gran luxe, presència d'[[eunuc]]s a la cort i assassinats secrets. El seu cosí Gal fou acusat de desobediència o negligència i de crueltat en la seva administració, la situació es va complicar quan Gal va fer matar [[Domicià]], [[prefecte del pretori]] d'Orient, i a [[Monti]] (''Montius''), [[qüestor]] palatí, que havien estat enviats a la seva residencia, [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]], per fer una enquesta sobre la seva conducta i de fet s'havien sobrepassat en les seves funcions.<ref>[[Ammià Marcel·lí]], ''Res Gestae'' XIV.1.10</ref>
 
Gal no tenia altra sortida que la revolta, però convençut per les promeses del seu cosí Constanci, el va anar a trobar a [[Milà|Mediolanum]] i quan era a [[Petòvio]] a la [[Pannònia]], fou detingut i enviat a [[Pola]] a [[Regió d'Ístria|Ístria]] on fou empresonat i executat([[354]]).<ref>[[Joan Zonares]], ''Extractes d'Història'' XIII.9.20</ref> També Julià, el germà de Gal, que estava casat amb [[Helena (germana de Constanci)]] fou arrestat i va passar un any a presó, però finalment fou perdonat per la intercessió de l'emperadriu [[Eusèbia]] i el [[355]] fou nomenat cèsar i se li va donar el comandament de la Gàl·lia, on la revolta de [[Silvà (usurpador)|Silvà]], que s'havia proclamat emperador, havia alterat l'ordre. Silvà fou mort per [[Ursicí]] a l'[[església de Sant Severí]] a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] el [[setembre]] del [[355]].<ref>[[Ammià Marcel·lí]], ''Res Gestae'' XV.8.5-18</ref>
== Unificació de l'Imperi ==
Gal no tenia altra sortida que la revolta, però convençut per les promeses del seu cosí Constanci, el va anar a trobar a [[Milà]] i quan era a [[Petòvio]] a la [[Pannònia]], fou detingut i enviat a [[Pola]] a [[Regió d'Ístria|Ístria]] on fou empresonat ([[354]]). També Julià, el germà de Gal, que estava casat amb [[Helena (germana de Constanci)]] fou arrestat i va passar un any a presó, però finalment fou perdonat per la intercessió de l'emperadriu [[Eusèbia]] i el [[355]] fou nomenat cèsar i se li va donar el comandament de la Gàl·lia, on la revolta de [[Silvà (usurpador)|Silvà]], que s'havia proclamat emperador, havia alterat l'ordre. Silvà fou mort per [[Ursicí]] a l'[[església de Sant Severí]] a [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] el [[setembre]] del [[355]].
 
[[Fitxer:Missorium Kerch.jpg|thumb|Representació de '''Constanci II en el llibre ''Christliche Antike''.]]
El [[357]] Constanci va visitar Roma on va celebrar un [[triomf]] i va fer erigir un [[obelisc]] que fou portat del [[templeTemple del Sol]] a [[Heliòpolis (antic Egipte)|Heliòpolis]] i posat al [[Circ Màxim]] (després{{efn|Després el papa [[Sixte V]] el va traslladar a la porta de l'església de [[Sant Joan del Laterà]] i és avui conegut com l{{''''}}[[Obelisc de Laterà|obelisc lateranense]]''').}}{{sfn|Grig|Kelly|2012|p=59}}
 
== Política religiosa ==
Després va anar a Il·líria on els seus generals estaven fent una victoriosa campanya contra [[quades]] i [[sàrmates]], i el [[359]] va retornar a Àsia per enfrontar-se al rei persa Shapur que havia tornat a envair [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i havia conquerit [[Amida (Armènia)|Amida]], i les fortaleses de [[Singara]] i [[Bezabde]]. Mentre passava això, la Gàl·lia fou envaïda per [[alamans]] i [[francs]], però foren derrotats en brillants campanyes dirigides per Julià, que va fer presoner a [[Gundomar]], el rei [[alamà]], i que a més de triomfar militarment va establir una molt bona administració del país, que li va donar un gran suport popular.
En qüestions religioses s'acostà a les posicions dels [[arianisme|arians]], això el contraposà al seu germà Constant, de creences més catòliques, el qual per resoldre el conflicte va convocar un [[concili de Sàrdica|concili a Sàrdica]] el [[343]],<ref>[[Sòcrates Escolàstic]] ''Historia Ecclesiastica'' II.20</ref>però fou un complet fracàs.{{sfn|Cameron|Garnsey|1998|p=8}} El [[346]] els dos germans van estar a punt d'arribar a les armes per aquesta qüestió. Finalment van arribar a un acord, segons el qual cada emperador donaria suport al clergat que volgués només dins dels propi territori i sense intervenir en el de l'altre.{{sfn|Canduci|2010|p=131}}Aquell mateix any Constanci va prohibir el culte en temples pagans sota pena de mort i confiscació dels béns.<ref>Còdex Teodosià ,XVI.10.4</ref> També va prohibir el culte als jueus en un edicte de l'any [[339]] (a diferència del seu germà Constant que els va tolerar)<ref>Còdex Teodosià ,XVI.9.2</ref> i va decretar que als antics cristians que s'haguessin passat al judaisme se'ls expropiessin els béns ([[352]]).<ref>Còdex Teodosià ,XVI.8.7</ref>Però si bé va haver molta legislació al respecte, es va tractar més aviat d'una declaració de principis i les lleis no es van aplicar estrictament ja que, fins i tot a les províncies d'orient que era on la comunitat de cristians era més nombrosa, no eren majoria.{{efn|Veyne estima que eren un 10% de la població en la dècada del 310.{{sfn|Veyne|2007|p=125}}}}De fet molts pagans eren benvinguts a la cort com: els sofistes [[Libani]], [[Temisti]] i l'historiador [[Ammià Marcel·lí]]. Anys més tard, el [[359]], Constanci II va convocar el [[concili de Rímini]], un senyal de que l'odi entre cristians, nascut de la controvèrsia sobre la naturalesa de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]], de vegades resultava més viva que les tensions latents entre cristians i gentils.{{sfn|Potter|2005|p=507}}
 
== Darreres campanyes militars ==
Constanci, gelós, li va enviar ordres de traslladar a les regions de la Gàl·lia a Orient, per la defensa de la frontera oriental ara que ja la Gàl·lia estava pacificada. Esperava que així Julià no podria aprofitar la seva popularitat per proclamar-se emperador, però al contrari, l'ordre donada va precipitar els esdeveniments; les tropes de Julià es van negar a anar a Orient i finalment van proclamar al seu cap com emperador ([[360]]). Encara que Julià va fer protestes d'innocència i va enviar ambaixadors a Constanci que era a Cesarea, la guerra va esclatar. Constanci va agafar el seu exèrcit i va marxar a l'oest, però la sobtada mort de Constanci a [[Mopsocrene]], prop de [[Tars (Turquia)|Tars]] a [[Cilícia]] el [[3 de novembre]] del [[361]], a causa d'unes febres, va deixar a Julià com a únic emperador.
Després va anar a Il·líria on els seus generals estaven fent una victoriosa campanya contra [[quades]] i [[sàrmates]], i el [[359]] va retornar a Àsia per enfrontar-se al rei persa Sapor que havia tornat a envair [[Regió de Mesopotàmia|Mesopotàmia]] i havia conquerit [[Amida (Armènia)|Amida]], i les fortaleses de [[Singara]] i [[Bezabde]]. Mentre passava això, la Gàl·lia fou envaïda per [[alamans]] i [[francs]], però foren derrotats en brillants campanyes dirigides per Julià, que va fer presoner a [[Gundomar]], el rei [[alamans|alamà]], i que a més de triomfar militarment va establir una molt bona administració del país, que li va donar un gran suport popular.<ref>[[Ammià Marcel·lí]], ''Res Gestae'' XX.6</ref>
 
Constanci, gelós, li va enviar ordres de traslladar les regions de la Gàl·lia a orient, per la defensa de la frontera oriental ara que ja la Gàl·lia estava pacificada. Esperava que així Julià no podria aprofitar la seva popularitat per proclamar-se emperador, però al contrari, l'ordre donada va precipitar els esdeveniments; les tropes de Julià es van negar a anar cap a orient i finalment van proclamar al seu cap com emperador ([[360]]).<ref>[[Julià l'Apòstata]], ''Epístola al Senat i al Peoble d'Atenes'', X.12–17</ref> Encara que Julià va fer protestes d'innocència i va enviar ambaixadors a Constanci, que era a Cesarea, la guerra va esclatar. Constanci va agafar el seu exèrcit i va marxar cap a l'oest, però la sobtada mort de Constanci a [[Mopsocrene]], prop de [[Tars (Turquia)|Tars]] ([[Cilícia]]) el [[3 de novembre]] del [[361]], a causa d'unes febres, va deixar a Julià com a únic emperador.<ref>[[Ammià Marcel·lí]], ''Res Gestae'' XXI.15.2</ref>
Constanci es va casar tres vegades: amb una filla de [[Juli Constantí]], amb [[Eusèbia]] i amb [[Màxima Faustina]]. Amb aquesta va tenir una filla pòstuma, [[Faustina Constància]] (futura esposa de [[Gracià]]). En qüestions religioses s'acostà a les posicions dels [[arrianisme|arrians]] i va convocar el [[concili de Rímini]] el [[359]].
 
== Matrimonis i descendència ==
Constanci es va casar tres vegades: amb una filla de [[Juli Constantí]], amb Eusèbia i amb [[Màxima Faustina]]. Amb aquesta va tenir una filla pòstuma, [[Faustina Constància]] (futura esposa de [[Gracià]]).
 
{{Projectes germans|commons=Constantius II}}
==Notes ==
{{notes}}
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom= Cameron|nom=Averil|cognom2= Garnsey|nom2=Peter|títol=The Cambridge Ancient History, volum 13|editorial=Cambridge University Press|any=1998}}
* {{ref-llibre|cognom=Canduci|nom=Alexander|títol="Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9|editorial=Pier|any=2010|isbn= 978-1-74196-598-8}}
* {{ref-llibre|cognom=Dodgeon|nom= M.H.|cognom2=Lieu|nom2= N.C.|títol= The Roman Eastern Frontier and the Persian Wars, AD 226–363|editorial=Rutledge|any=1994|isbn=0-415-10317-7}}
* {{ref-llibre|cognom= Grig|nom=Lucy|cognom2=Kelly|nom2=Gavin|títol=Two Romes: Rome and Constantinople in Late Antiquity|editorial=Oxford University Press|any=2012}}
* {{ref-llibre|cognom=Odahl|nom=Charles Matson|títol= Constantine and the Christian Empire|editorial=Routledge|any=2004}}
* {{Ref-llibre |cognom=Potter |nom=David S. |títol=The Roman Empire at Bay: AD 180–395 |url= |llengua=anglès |editorial=Routledge |data=2005 |isbn=0-415-10058-5}}
* {{ref-llibre|cognom=Smith|nom= William|títol= A New Classical Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology|lloc= Londres|editorial= J.Murray|any=1853|url=https://archive.org/stream/cu31924091208342#page/n201/mode/2up}}
* {{ref-llibre|cognom= Veyne|nom=Paul|títol= Quand notre monde est devenu chrétien|editorial= Albin Michel|any=2007}}
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Llista d'emperadors romans|Co-emperador romà d'occident]] conjuntament amb [[Constantí II]], [[Flavi Juli Constant|Constant]] i més tard amb [[Magnenci]]. |abans=[[Constantí I]]|després= [[Julià l'Apòstata]].|anys= Des de l'any [[337]] al [[361]] †}}
{{Finalitza taula}}
 
 
{{Emperadors Romans}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Constanci_II»