Amadeu Aragay i Daví: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 47:
Gràcies a la influència de [[Lluís Companys]] i [[Francesc Layret]], el [[1922]] va participar de la fundació de la [[Unió de Rabassaires]], de la que en fou nomenat secretari general el 1924 fins al [[1936]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Pomés i Vives |nom=Jordi |cognom=Sàiz i Xiqués |nom=Carles |títol=Joaquim Pou Mas, 1891-1966, dinamisme i ambició: de cooperativista agrari a conseller de la Generalitat |url=http://books.google.cat/books?id=WhiWrQE5h8IC&pg=PA48&dq=Amadeu+Aragay+rabassaires+1936&hl=ca&ei=uqgQTsKXEMzasgbEuunHDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC8Q6AEwAQ#v=onepage&q=Amadeu%20Aragay%20rabassaires%201936&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2000 |pàgines=p.48 |isbn=8484151786 }}</ref> moment en què fou expulsat del sindicat.<ref name="Diccionari"/> Alhora es va anar distanciant del lerrouxisme.
 
El 1930 va signar el ''Manifest d'Intel·ligència Republicana'' i el gener de 1931 fou empresonat quatre setmanes al Castell de Montjuïc per donar suport a la [[sublevació de Jaca]]. El març de [[1931]] participà en la Conferència d'Esquerres i s'afilià a [[Esquerra Republicana de Catalunya]]. Escollit regidor de l'[[ajuntament de Barcelona]] el [[14 d'abril]],<ref name="Diccionari"/> va participar amb [[Lluís Companys]], el dibuixant [[Ricard Opisso i Sala|Ricard Opisso]] i altres, de l'ocupació de la casa de la ciutat tot participant en la proclamació de la [[República Catalana]].
 
A les [[eleccions generals espanyoles de 1931]] i [[1933]] fou escollit diputat per [[Esquerra Republicana de Catalunya]],<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-25&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%287070%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]</ref> i participà en la discussió de la Llei de Bases de la Reforma Agrària ([[1932]]) en defensa dels rabassaires catalans. El 1936 fou expulsat de la Unió de Rabassaires<ref name="Diccionari"/> per oposar-se a la forta influència del [[PSUC]].
 
En acabar la [[guerra civil espanyola]] es va exiliar a Mèxic. HiEntre els anys 1941 i 1942 va redactar unes notes biogràfiques sobre Lluís Companys que es conserven al fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya, d'alt valor històric i testimonial, les quals havia adreçat al jurista i polític [[Ángel Ossorio y Gallardo]] mentre estava treballant en el seu llibre ''Vida y sacrifico de Companys''. A Mèxic DF treballà en diverses activitats comercials. Intervingué en els diversos grups catalanistes i fou membre actiu a l'[[Orfeó Català de Mèxic]]. També fou durant tota la seva vida un destacat membre de la [[francmaçoneria]].
 
El 24 d'abril de 1998 Sabadell li dedicà una plaça al barri del [[El Centre (Sabadell)|Centre]].<ref name=nomen/>
Línia 57:
== Obres ==
* ''El ocaso de las almas'' (1915)
* ''El problema agrari català'' (1924? 1933?)<ref name="Diccionari"/>
* ''El pirata'' (opereta)
* ''Terra nostra (elEl rebassairerabassaire)'' (1925)
* ''La tragedia de QuimetQuimot'' (1926)
* ''El problema agrari català'' (1933)<ref name="Diccionari" /><ref>{{Ref-llibre|cognom = Aragay|nom = Amadeu|títol = El problema agrari català|url = http://ccuc.cbuc.cat/search~S23*cat?/Xproblema+agrari+catal{u00E0}&SORT=D&searchscope=23/Xproblema+agrari+catal{u00E0}&SORT=D&searchscope=23&SUBKEY=problema+agrari+catal%C3%A0/1%2C2%2C2%2CB/frameset&FF=Xproblema+agrari+catal{u00E0}&SORT=D&searchscope=23&1%2C1%2C|edició = |llengua = |data = 1933|editorial = Porcar|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref>
 
== Enllaços externs ==