Poc després de la mort del seu pare, esdevinguda el 22 de maig de l'any [[337]], fou nomenat [[august (títol)|august]] (9 de setembre) pel senat i se li va atribuir el futur govern d'[[Itàlia romana|Itàlia]], [[Il·líria]] i [[Àfrica]], que com que era menor d'edat la regència va quedar en mans del seu germà gran [[Flavi Claudi Constantí|Constantí II]]. El senat, tenint en compte les disposicions del difunt va repartir els altres territoris entre els tres germans i dos cosins: [[Dalmaci Cèsar|Dalmaci]] i [[Annibalià]].<ref>[[Sext Aureli Víctor]], ''Epitome ab Urbe condita'', XLI.20</ref> Aquest arranjament no va durar gaire, perquè els cosins van morir en una revolta que va haver a Constantinoble, probablement instigada per Constanci II.{{sfn|Gibbon|2003|p=del capítol 18}} A la mort de Dalmaci, una part dels territoris que li pertocaven van passar a Constant, fet que va despertar la gelosia de Constantí II, qui en compensació li va demanar que li cedís les províncies d'Àfrica, a la qual cosa va accedir en una trobada a [[Viminacium]] ([[Mèsia]]),{{sfn|Canduci|2010|p=130}} per tal de mantenir la pau. Poc després van entrar en disputa sobre quines parts de les províncies africanes pertanyien a Cartago i, per tant a Constantí i quines a Itàlia, és a dir, a Constant.<ref>[[Zòsim]] ''Història Nova'' II.41-42</ref>
El [[340]] es va enfrontar amb el seu germà, que no volia deixar la regència i el va derrotar i matar, i llavors es va apoderar de les províncies que aquest governava: les [[Gàl·lies]], [[Britània]] i [[Hispània]].<ref>[[Sext Aureli Víctor]], ''Epitome ab Urbe condita'', XLI.21</ref>
