Pere Blai: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[File:Casa generalitat web.jpg|thumb|373x373px|Pere Blai, façana sud del Palau de la Generalitat]]
'''Pere Blai''' (Barcelona 1553 -
== Context ==▼
El mestre Blai es pot dir que va ésser, pel que palesa la seva obra, com un puríssim doll de proporcions ben ajustades. Tant ell com els seus amics i deixebles plasmen, entre la febre ornamental, les lleis de la raó tant en l’aspecte constructiu com en l’aspecte plàstic. Ni millor ni pitjor que els grans constructors gòtics, Pere Blai va saber copsar i plasmar un ritme serè a base del mig punt i del triangle isòsceles com a generadors de les formes.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Ràfols|nom = Josep-Francesc|títol = Pere Blay i l'arquitectura del Renaixement a Catalunya|url = |edició = 1934|llengua = |data = |editorial = Associació d'Arquitectes a Catalunya|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = }}</ref>▼
Gran part dels edificis i de les esglésies parroquials construïdes o reformades a Catalunya
Tanmateix, l’interès per la cultura clàssica no se centrà exclusivament en l’arquebisbat de Tarragona sinó que, des de les darreres dècades del segle XV, a Barcelona començaren a arrelar també corrents intel·lectuals “renaixentistes”,
▲== Context ==
==Vida i obra==
▲Gran part dels edificis i de les esglésies parroquials construïdes o reformades a Catalunya a finals del segle XVI i principis del XVII esdevenen el reflex d’una situació social i laboral immobilista, fortament arrelada a la cultura gòtica local i poc propensa a acceptar canvis de l’exterior que puguin vulnerar-la. Tot i així, al voltant de l’arquebisbat de Tarragona, durant l’últim terç del segle XVI es van bastint un seguit d’edificacions religioses allunyades de les solucions vistes fins al moment. Constitueixen un petit grup d’obres excepcionals dins la producció arquitectònica catalana d’aquests anys i evidencien l’existència minoritària d’una sensibilitat diferent envers les novetats formals que provenen de l’exterior. En general, l’arquitectura renaixentista catalana recorda obertament la de Castella o la d’Itàlia. Potser si alguna cosa pròpia hi volem veure en les nostres construccions d’aquella època, seria una certa sobrietat en el compondre- més suau que en les de Juan de Herrera- i que les fa ben allunyar del pletòric ornament del Plateresc.
Pere Blai va néixer a Barcelona, fill de Pere Blai, acreditat mestre de cases homònim originari de [[Tremp]]. Es formà en l’ofici familiar a partir de la pràctica constructiva tradicional, potser d’entrada a Barcelona amb son pare, però ben aviat amb l’oncle Joan Blai, instal·lat a [[Vallmoll]].
▲El context des del qual s’impulsen i es recolzen aquests importants canvis l’hem de cercar en l’arquebisbat de Tarragona, en una estructura eclesiàstica que té interessos determinats focalitzats en l’art i en l’arquitectura del classicisme. Una estructura que dins dels seus dominis territorials estimula i corrobora els intents d’experimentació de formes diferents a les medievals, vinculades a una nova cultura. Un context eclesiàstic del qual formen part un conjunt de personatges excepcionals, dotats d’una cultura i d’una sensibilitat envers els nous repertoris que resulta sorprenent, atès el panorama artístic català. Aquests personatges ocupen càrrecs de diferent importància dins la jerarquia de l’Església: hi ha arquebisbes com Antoni Agustí o el seu successor, Joan Terés; famílies de canonges de la catedral de Tarragona, com els Gili o els Robuster; ardiaques com Miquel Carnicer o Rafael Llorenç, i sobretot, Jaume Amigó, rector de l’església de Tivissa, responsable de la traça i la direcció de moltes d’aquestes obres.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Mària i Serrano|nom = Magdalena|títol = Renaixement i arquitectura religiosa, Catalunya 1563-1621|url = |edició = 2001|llengua = |data = |editorial = Edicions UPC|lloc = Barcelona|pàgines = 131-208|isbn = 84-8301-527-7}}</ref>
▲
▲Tanmateix, l’interès per la cultura clàssica no se centrà exclusivament en l’arquebisbat de Tarragona sinó que, des de les darreres dècades del segle XV, a Barcelona començaren a arrelar també corrents intel·lectuals “renaixentistes”, les quals es van anar incorporant gràcies als seus principals representants de les diferents càtedres de la Universitat de Barcelona.
Malgrat la seva influència, no va copiar els arquitectes italians, sinó que en fou un interpretador savi i n'adaptà els elements a les seves necessitats i a les del territori.
Després de la mort del mestre de la seu tarragonina, Bernat Cassany, al 1584, Pere Blai ocupà el seu lloc. És per això que, en un primer moment, la seva activitat es focalitzà i s’intensificà en les terres tarragonines.▼
===Sant Andreu de la Selva del Camp===
Linha 34 ⟶ 32:
===Obres a Tarragona===
▲Després de la mort del mestre de la seu tarragonina, [[Bernat Cassany]], al 1584, Pere Blai ocupà el seu lloc. És per això que, en un primer moment, la seva activitat es focalitzà i s’intensificà en les terres tarragonines.
[[Antoni Agustí]] encarregà obres a diferents artistes destacables, entre ells Pere Blai. Molt probablement, li confià les obres del nou Palau Episcopal, però l'encàrrec més important fou la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, lloc on Agustí serà enterrat. Fou una obra traçada per Jaume Amigó a finals de 1580, en la construcció de la qual intervingué Pere Blai. Aquesta capella va ser totalment resolta amb elements clàssics, en la qual, per primera vegada a Catalunya, es bastí sobre la coberta una cúpula amb tambor.<ref name=":0" /> Joan Terés, arquebisbe successor d’Agustí, li encarregà el 1592 les capelles bessones de Sant Joan i Sant Fructuós a la mateixa catedral, dins de les quals es trobava el que seria després el seu mausoleu. En aquest cas, com en l’anterior, existeix igualment afinitat entre client i mestre d’obres, cosa que es fa palesa amb el llegat que Joan Terés deixà en el seu testament a Pere Blai: 100 lliures en agraïment als bons serveis prestats. Un fet que posa de manifest la positiva valoració que l’il·lustre personatge fa de l’arquitecte i de la seva obra.<ref name=":0" />
[[Fitxer:07-08-09-Tarraco 026.jpg|thumb|368x368px|Pere Blai, capella dels Sants Joan i Fructuós (tomba de l'arquebisbe Joan Terés) de la Catedral de Tarragona (1592)]]
|