Canvi (filosofia): diferència entre les revisions

El '''canvi''' és l'alteració d'un ésser o de la [[realitat]], la modificació dels seus [[Atribut|atributs]]. Hi ha dos debats filosòfics que tracten amb el canvi: el primer és si el canvi es produeix en la realitat o és només aparença. I el segon és que, si s'accepta el canvi, com es pot mantenir la [[identitat]]?<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 30|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>

== El canviCanvi o la permanència ==

[[Parmènides]] va afirmar que el canvi era pura aparença però que no es produïa en la dimensió ontològica, en l'ésser. Si l'ésser canviés, deixaria de ser ésser i passaria a ser, per definició no-ésser, la qual cosa és un absurd per a la [[lògica]] (l'ésser no pot ser no ésser) i per tant impossible que existeixi. Els [[Sentit (percepció)|sentits corporals]] poden enganyar la [[percepció]] i fer creure la persona que les coses canvien (les persones creixen, els cossos es mouen, el temps passa...) però això no afecta a la part profunda de l'[[existència]], a la realitat, que només es copsa amb la raó. [[Plató]], entre d'altres, va recollir aquesta manera de pensar.

A l'extrem oposat es troba [[Heràclit]], qui afirma que l'única realitat és el canvi, que expressa en el cèlebre aforisme "[[panta rei]]" (tot flueix). La permanència és una pura il·lusió dels sentits, fet que il·lustra amb la imatge d'una persona que va a banyar-se en el riu. Al següent bany serà una altra persona (haurà crescut, madurat) i també el riu serà un altre perquè l'aigua no s'atura. Determinats canvis són molt lents o imperceptibles, com el procés d'envelliment, però constants. Però els éssers humans admeten la permanència per conveniència, per no haver de rebutjar conceptes com el [[jo]], que en el fons són abstraccions. Els seguidors de l'[[empirisme]] o del [[nominalisme]] van seguir aquesta línia de pensament.