Teatre-Museu Dalí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
corregit error de codi de les refs |
|||
Línia 39:
L'edifici del '''Museu Dalí''' és un monument del municipi de [[Figueres]] (Alt Empordà) inclòs en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. L'espai que actualment ocupa el Teatre-Museu Dalí fou, durant molts anys, un teatre notable (anomenat [[Teatre Principal de Figueres]], construït entre [[1849]] i [[1850]], obra de l'arquitecte [[Josep Roca i Bros]]) i ple d'activitat en la vida figuerenca de l'època (pel qual hi passaren de gira les principals companyies d'[[òpera]] que actuaven al [[Liceu de Barcelona]] i una gran quantitat de grups de [[sarsuela]] i de [[teatre]] que constantment recorrien Espanya. Sorgí com a resultat de l'activitat cívica cultural i associativa de la societat figuerenca del segle XIX. Fou un exemple més dintre de l'onada de construcció de teatres, entre els quals destaquen els d'Olot, Girona, Barcelona, Reus, Valls, etc.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_670 | títol=Museu Dalí | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=10 gener 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
El 1939 s'incendià i quedà parcialment destruït i posteriorment abandonat. Quan Dalí era petit era l'únic teatre de Figueres, i aquí havia estat on havia vist les seves primeres obres teatrals i altres espectacles);<ref name="Gibson"
===La construcció de l'actual Teatre-Museu===
Línia 46:
L'any [[1960]] Dalí era una figura de renom mundial, i [[Ramon Guardiola i Rovira]], el llavors alcalde de Figueres, s'adonà de seguida que la vila natal de l'artista havia de tenir un espai on hi estigués representat i es difongués la seva obra.
El [[8 de novembre]] d'aquell mateix any, però, Dalí i Gala havien signat un llegat conjunt on es deia que totes les seves pintures, dibuixos i altres creacions artístiques anirien a parar al [[Museo del Prado]]; i els seus béns i immobles al departament de Belles Arts del [[Ministeri d'Educació]] de [[Madrid]].<ref name="Gibson"
====La resposta del geni====
L'any [[1954]], Dalí havia presentat una ''Mostra di quadri, disegni ed oreficerie'' a la Sala de les Cariàtides del [[Palau Reial de Milà]], propietat del seu amic el comte [[Theo Rossi di Montelera]], que havia estat bombardejat el [[1943]] durant la [[II Guerra Mundial]]. Dalí havia començat a pensar en les parets cremades del Teatre Municipal de la seva Figueres natal com a possible espai on exposar la seva obra.<ref name=TMDF>{{Ref-llibre | cognom = Pitxot | nom = Antoni | cognom2 = Aguer | nom2 = Montse |capítol = Naixement i evolució del Teatre-Museu Dalí | títol = Teatre Museu Dalí de Figueres | editorial = Fundació Gala-Salvador Dalí / Triangle Postals | data = 2005}}</ref> Per aquesta raó, quan el fotògraf i amic comú Melitó Casals, ''Meli'', el va anar a visitar per fer-li la mateixa proposta que Guardiola, el mestre li va contestar que no volia una sala al [[Museu de l'Empordà]], sinó tot un [[museu]] per a ell. I no tan sols això, sinó que ja havia decidit l'emplaçament: les ruïnes del [[Teatre Principal de Figueres|Teatre Principal]].
La tria de l'enrunat Teatre Principal va ser molt inspirada des de tots els punts de vista. Tal com va comentar Dalí a Guardiola, aquell espai era el més adequat per tres raons: ''la primera, perquè sóc un pintor eminentment teatral; la segona, perquè el Teatre es troba al davant de l'església on vaig ésser batejat; i la tercera, perquè precisament fou en la sala del vestíbul del Teatre on vaig exposar la meva primera mostra de pintura.''.<ref name="Guardiola Dalí y su museo">{{Ref-llibre | cognom = Guardiola | nom = Ramon | títol = Dali y su museo: La obra que no quiso Bellas Artes | data = 1984 | editorial = Empordanesa S. A. Figueres | lloc = Figueres | llengua = espanyol}}</ref> Efectivament, és ben sabut que Dalí era un showman excèntric, també és cert que va ser batejat a l'[[Sant Pere de Figueres|església de Sant Pere de Figueres]], davant del Teatre Principal, i que hi havia exposat el [[1918]] amb els pintors Bonaterra i Montoriol, i sol el [[1919]].<ref name="Gibson"
====1961: L'homenatge de Figueres a Dalí====
Línia 57:
El [[12 d'agost]] de [[1961]] [[Figueres]] va retre un homenatge a Dalí. Hi va haver nombrosos actes, com una [[Tauromàquia|corrida de toros]] i altres celebracions en honor a l'artista (espetec de [[focs d'artifici]], desfilada de [[Gegant (folklore)|gegants]] i [[Folklore|colles folklòriques]], etc.).<ref name="Adéu Mestre Rev Girona">{{citar ref |article = Adéu, Mestre | publicació = Setmanari de l'Alt Empordà (separata especial)| data = 25 de gener de 1989 | llengua = català}}</ref> Dalí va fer una cerimoniosa entrada a la plaça amb el seu [[Cadillac (automòbil)|Cadillac]] descapotable, i va donar-hi la volta sota els aplaudiments del públic. Al vespre, després del descobriment d'una placa a la façana de la casa on Dalí va néixer, al carrer Monturiol, i d'una multitudinària recepció a l'ajuntament (on va rebre la Fulla de Figuera de Plata de la ciutat), va arribar el moment culminant del dia: enmig de les ruïnes carbonitzades del [[Teatre Principal de Figueres|Teatre Principal]], Dalí va anunciar la creació del seu [[Museu]]. Era un emplaçament [[predestinat]], va aclarir als assistents, perquè hi havia fet la seva primera exposició. Però no se n'havia de canviar res, perquè cada centímetre d'aquelles parets tan brutes era una autèntica pintura abstracta. Seria l'únic museu [[surrealista]] del món. I no contindria cap original. Dalí hi instal·laria grans [[fotografies]] de totes les seves obres, tapades amb plàstic per protegir-les contra els elements externs. Els visitants no en quedarien decebuts: les fotografies de pintures serien millors que les pintures mateixes. Els interessats en l'obra de Dalí haurien de venir a [[Figueres]], perquè seria l'únic l'únic lloc del món on es podria contemplar tot el volum de la seva producció.
Malgrat els somriures i aplaudiments, Guardiola i els regidors de l'ajuntament es devien demanar en quina una s'havien ficat. Un museu sense teulada, sense cap obra original i, com a peces exposades, centenars de fotografies de les pintures i els dibuixos de Dalí... No tenia precisament l'aire d'haver de ser cap gran [[Turisme cultural|atracció turística]] ni cap centre d'estudis dalinians. Va ser també aquesta l'opinió que hi va haver a Madrid, i, per molt que Dalí hagués donat a entendre als mitjans de comunicació que el departament de Belles Arts del [[Ministeri de Cultura]] de [[Madrid]] participaria en el projecte, no hi va haver cap representació oficial per part d'aquest cos. Dalí va comprendre ben aviat que l'edifici s'hauria de reconstruir completament i no es podria deixar exposat a la pluja i la tramuntana com d'entrada havia pensat, i que, si es volia obtenir ajuda oficial per al Museu, hauria de contenir un volum substancial d'obra original. <ref name="Gibson"/>
====Entrebancs polítics, la Cúpula de Piñero i els inicis de la construcció====
Linha 64 ⟶ 63:
Després d'aquella jornada històrica per a la ciutat de Figueres hi va haver un parèntesi durant el qual van córrer rumors que el Museu no es podria construir per falta de finançament. El departament de Belles Arts del [[Ministeri de Cultura]] de [[Madrid]] no es pronunciava i els mesos passaven sense que s'iniciessin les obres del tan desitjat Teatre-Museu. Gràcies, però, a la tossuderia d'uns pocs entusiastes, amb [[Ramon Guardiola i Rovira|Guardiola]] al capdavant, i emparant-se en una antiga [[Legislació|llei]] [[franquista]] (concretament la de l'obligació de l'estat a reparar les zones afectades per la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]] per part del ''Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones'', tot i que aquest organisme ja feia temps que estava dissolt i a més l'edifici del teatre no l'havia fet malbé una acció bèl·lica, sinó el descuit d'uns [[mercenaris]] [[franquistes]] que hi van calar foc per accident), finalment el [[Ministeri d'Habitatge d'Espanya|Ministeri de l'Habitatge]] de [[Madrid]] es va fer subsidiari de les omissions i de l'abandonament històric. Però encara haurien de passar uns quants anys abans no es comencessin les obres.<ref name="Adéu Mestre Rev Girona">{{citar ref |article = Adéu, Mestre | publicació = Setmanari de l'Alt Empordà (separata especial)| data = 25 de gener de 1989 | llengua = català}}</ref>
El [[1964]] Dalí va declarar a la [[revista Time]] que el Museu es començaria amb la instal·lació d'una [[Cúpula geodèsica|cúpula reticular]] de [[Richard Buckminster Fuller]] sobre l'escenari de l'antic teatre (és a dir, es començaria el Museu pel sostre).<ref name=TMDF
El [[29 de gener]] de [[1968]], mitjançant una proposta municipal, s'acordava que l'antic teatre es reconvertís en Museu Dalí. A més, l'any següent, el [[1969]], s'encarregava a l'arquitecte [[murcià]] [[Emilio Pérez Piñero]] la construcció de la [[cúpula geodèsica]] que tant anhelava Dalí. Pérez Piñero era, en aquell moment, l'únic arquitecte a Espanya que fes aquest tipus d'estructures. Aquest tracte no hauria estat possible sense les gestions del catedràtic de l'[[Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid]], i col·laborador de la Direcció General d'Arquitectura, Antonio Cámara Niño, el qual es desplaçà fins a Figueres per conèixer l'edifici i posar-se d'acord amb els arquitectes Ros de Ramis i Bonaterra.<ref name="Guardiola Punxa">{{citar ref | cognom = Guardiola | nom = Ramon | article = Teatre-Museu Dalí: La cúpula | publicació = La Punxa | data = 5 de juny de 1989 | llengua = català}}</ref>
Linha 70 ⟶ 69:
Finalment, el [[13 d'octubre]] de [[1970]], tenia lloc una preinauguració del Teatre-Museu, en què Dalí va mostrar públicament la tela central del sostre del [[Palau del Vent]] i en va exposar l'esbós complet. La rehabilitació de l'edifici seria dirigida pels arquitectes [[Joaquim Ros de Ramis]] i el [[figuerenc]] [[Alexandre Bonaterra Matas]]. Es pot dir que aquesta és la data d'inici oficial de la construcció de l'actual Teatre-Museu Dalí.
Durant els mesos d'[[agost]] i [[setembre]] de [[1973]] es va presentar al museu, amb un ample ressò mediàtic, l'exposició ''[[Dalí·Joies|Dalí, su arte en joyas]]'' en benefici de la ''Sociedad Española de Amigos de la Infancia'', mostra que es pot considerar un preludi de la inauguració oficial del Teatre-Museu.<ref name=TMDF
===La inauguració de l'edifici inacabat===
Linha 95 ⟶ 94:
A més, entre els mesos de març i juny de [[1998]], la [[Fundació Gala-Salvador Dalí|Fundació]] va dur a terme la reconstrucció de la cúpula geodèsica del museu, un dels projectes tècnicament més complexos dels que s'hi han realitzat d'ençà de la seva inauguració. Amb la col·laboració del [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]] i portat a terme per l'equip d'arquitectes Clotet, Paricio i Assoc. de Barcelona, la "nova" cúpula és exactament igual a la que es va construir originalment, però els nous materials i les noves tècniques amb què s'ha construït l'actual permeten garantir unes condicions òptimes de conservació a l'interior del museu.<ref>{{ref-web |url=http://www.salvador-dali.org/museus/figueres/nova-cupula.html |títol=Remodelació de la Cúpula |consulta=13 juny 2013 |data= |editor=[[Fundació Gala-Salvador Dalí]]}}</ref>
El conjunt del Teatre-Museu amb la Cúpula i la Torre Galatea (amb la seva façana decorada amb maniquins, ous i pans de crostó) formen una imatge inesborrable del paisatge urbà de Figueres, visitat per milions de turistes d'arreu del món.<ref name=TMDF
=== 40è aniversari ===
Linha 108 ⟶ 107:
També cal destacar el conjunt d'obres realitzades per l'artista expressament per al Teatre-Museu, com la sala ''Mae West'', la sala ''Palau del Vent'', el ''Monument a [[Francesc Pujols]]'' o el ''[[Cadillac plujós]]''.
La llista següent és una selecció, per ordre cronòlogic, de les obres més destacades exposades al Teatre-Museu Dalí:<ref name=TMDF
* ''La festa a l'ermita'' (1921)
| |||