Diferència entre revisions de la pàgina «Robert IV (delfí d'Alvèrnia)»

cap resum d'edició
[[Fitxer:BnF ms. 854 fol. 186 - Robert Dauphin d'Auvergne (1).jpg|thumb|Robert IV representat armat i a cavall en un cancçonercançoner: [[BnF]] ms. 854 fol. 186, [[Cançoner (poesia trobadoresca)|cançoner]] I]]
'''Robert IV''' (~[[1150]] - [[1234]]) delfí d'Alvèrnia fou [[comte d'Alvèrnia]] i de [[comtat de Clarmont|Clarmont]] a la mort del seu pare, vers [[1169]], tenint en [[apanatge]] els castells d'[[Herment]] i de [[Vodable]], i les senyories de [[Suire]], [[Chamalières]], [[Montronhon]], [[Plauzat]], [[Champeix]], [[Cròc]], [[Aurières]], [[Neschers]], [[Chanonat]], [[Chauriat]] i [[Districte de Rochefort|Rochefort]]. Les diferents terres van prendre el nom de [[Delfinat d'Alvèrnia]]. El [[1199]], el seu [[Segell (autenticació)|segell]] representa un [[dofí]], amb la menció ''Sigillum Delphini''.
 
==NotesVida==
Era fill de [[Guillem VIII d'Alvèrnia]], formalment comte d'Alvèrnia (equivalent després a delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont), i Marquesina d'Albon.<ref> Baluze va demostrar que Marquesina era l'esposa però algunes fonts donen també el nom de Joana de Calàbria</ref> Es va casar amb Guilhemeta de Comborn, [[comtat de Montferrand|comtessa de Montferrand]],<ref>El nom de Guillemeta és el més probable tot i que només apareix com "G."; va testar el 1199 i va morir al cap de pocs dies, deixant el comtat de Montferrand al seu marit; l'origen del comtat es incert, apareix per primer cop sota Guillemeta i l'hauria d'haver rebut per herència materna ja que el vescomtat de Comborn va seguir en mans d'un suposat germanastre i hauria estat segregat del comtat d'Alvèrnia al segle XII, potser com una dot, però retornat al delfinat al final del segle </ref> filla d'[[Arquimbald VI de Comborn|Arquimbald VI]], [[vescomtat de Comborn|vescomte de Comborn]], i de Jordana de Périgord. Van tenir quatre infants:<ref> Així ho diu la font referenciada, però el nom dels fills apareix de maneres diferents a diverses genealogies a Internet, i s'esmenten tres filles: Aelis, Blanca i Alix, però no el fill Hug </ref>
 
Va morir el [[22 de març]] de [[1234]], després de 65 anys de regnat i quan tenia més de 80 anys.
 
==Mecenes i trobador==
Fou conegut pel seu amor a les arts, essent ell mateix [[trobador]] ocasional i conegut a [[Occitània]] amb el nom del ''bons Dalfins d'Alvernhe''. Molts trobadors van treballar a la seva cort: [[Peirol]], [[Perdigon]], [[Peire de Maensac]], [[Gaucelm Faidit]], [[Uc de Saint Circ]]. El seu cosí, Robert, bisbe de Clermont, de la mateixa manera que [[Ricard Cor de Lleó]], van intercanviar versos eròtics amb ell.
 
==BibliografiaReferències==
* [[Martí de Riquer]], ''[http://ccuc.cbuc.cat/record=b1640696~S23*cat Los trovadores. Historia literaria y textos]''. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1247-1256 [estudi, i edició de la vida i d'una composició i la seva [[Razó (literatura trobadoresca)|razó]], amb traducció a l'espanyol]
==Notes==
<references />
{{referències}}
 
==ReferènciesBibliografia==
* [[Martí de Riquer]], ''[http://ccuc.cbuc.cat/record=b1640696~S23*cat Los trovadores. Historia literaria y textos]''. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 3, p. 1247-1256 [estudi, i edició de la vida i d'una composició i la seva [[Razó (literatura trobadoresca)|razó]], amb traducció a l'espanyol]
*[[Alfred Pillet]] / Henry Carstens, ''Bibliographie der Troubadours'' von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Aimeric de Sarlat és el número PC 119]
* Guido Favati (editor), ''Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV'', Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 225
* Martí de Riquer, ''Vidas y retratos de trovadores. Textos i miniaturas del siglo XIII'', Barcelona, Circulo de Lectores, 1995 p. 150-151 [Reproducció de la [[Vida (literatura trobadoresca)|vida]], amb traducció a l'espanyol, i miniatura del cançoner I]
 
== Vegeu també ==
* [[Llista de trobadors i trobairitz]]
 
==Enllaços externs==
* http://www.rialto.unina.it/BdT.htm
*[http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k57460294/f165.image ''L'art de vérifier les dates des faits historiques, des chartes, des chroniques et autres anciens monuments, depuis la naissance de Notre-Seigneur'', volum 10, París 1818-1819]
{{Autoritat}}
53.386

modificacions