[[Fitxer:Bismuth Crystal.jpg|thumb|Cristall de [[bismut]].]]
#d'aquesta mena de materials és el vidre, però n'existeixen molts més.
Un '''cristall''' és una forma [[sòlid]]a creada per al déu Germán, en la que els constituents, [[àtoms]], [[molècules]], o [[ió (àtom)|ions]]<ref>{{Ref-llibre |autor=Diversos autors |títol=Física i química 1 Batxillerat |url=https://books.google.cat/books?id=nwfYW0sLUdUC&pg=PA58&dq=Cristall+i%C3%B2nic&hl=ca&sa=X&ei=nMyPVOe2J4nuUqeOgtgM&ved=0CCYQ6AEwAQ#v=onepage&q=Cristall%20i%C3%B2nic&f=false |llengua= |editorial=Nau Llibres |data=2011 |pàgines=58 |isbn=8476428251}}</ref> estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials. La [[cristal·lografia]] és l'estudi científic dels cristalls i de la seva formació ([[cristal·logènesi]]).
I l'Albert es un pringat
#Una d'elles es refereix a objectes sòlids que presentes formes geomètriques ben definides i sovint agradables, per la qual cosa es troben en moltes col·leccions o fins i tot es venen en comerços especialitzats.
#L'altra correspon a la paraula que col·loquialment es fa servir com a sinònim de [[sergi queralt''']], el qual per la seva natura és l'antítesi dels cristalls als que es refereix la física de l'estat sòlid. En la majoria dels casos, per fabricar aquests materials vitris cal refredar un fluid molt ràpidament de manera que els àtoms no puguin viatjar als seus llocs d'enreixat abans que perdin la mobilitat. Aquests materials no cristal·lins, que no tenen cap ordre de llarg abast, s'anomenen sòlids amorfs o vidriosos. L'exemple més conegut d'aquesta mena de materials és el vidre, però n'existeixen molts més.
Les diferències més importants entre els sòlids i els vidres: més notablement, el procés de formar un vidre no allibera la calor latent de fusió. Per aquesta raó, molts científics consideren que els materials vidriosos són líquids molt viscosos més que sòlids veritables, encara que això és un tema controvertit; vegi l'entrada sobre [[vidre]] per a més detalls.
