Teatre-Museu Dalí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 57:
El [[12 d'agost]] de [[1961]] [[Figueres]] va retre un homenatge a Dalí. Hi va haver nombrosos actes, com una [[Tauromàquia|corrida de toros]] i altres celebracions en honor a l'artista (espetec de [[focs d'artifici]], desfilada de [[Gegant (folklore)|gegants]] i [[Folklore|colles folklòriques]], etc.).<ref name="Adéu Mestre Rev Girona">{{citar ref |article = Adéu, Mestre | publicació = Setmanari de l'Alt Empordà (separata especial)| data = 25 de gener de 1989 | llengua = català}}</ref> Dalí va fer una cerimoniosa entrada a la plaça amb el seu [[Cadillac (automòbil)|Cadillac]] descapotable, i va donar-hi la volta sota els aplaudiments del públic. Al vespre, després del descobriment d'una placa a la façana de la casa on Dalí va néixer, al carrer Monturiol, i d'una multitudinària recepció a l'ajuntament (on va rebre la Fulla de Figuera de Plata de la ciutat), va arribar el moment culminant del dia: enmig de les ruïnes carbonitzades del [[Teatre Principal de Figueres|Teatre Principal]], Dalí va anunciar la creació del seu [[Museu]]. Era un emplaçament [[predestinat]], va aclarir als assistents, perquè hi havia fet la seva primera exposició. Però no se n'havia de canviar res, perquè cada centímetre d'aquelles parets tan brutes era una autèntica pintura abstracta. Seria l'únic museu [[surrealista]] del món. I no contindria cap original. Dalí hi instal·laria grans [[fotografies]] de totes les seves obres, tapades amb plàstic per protegir-les contra els elements externs. Els visitants no en quedarien decebuts: les fotografies de pintures serien millors que les pintures mateixes. Els interessats en l'obra de Dalí haurien de venir a [[Figueres]], perquè seria l'únic l'únic lloc del món on es podria contemplar tot el volum de la seva producció.
Malgrat els somriures i aplaudiments, Guardiola i els regidors de l'ajuntament es devien demanar en quina una s'havien ficat. Un museu sense teulada, sense cap obra original i, com a peces exposades, centenars de fotografies de les pintures i els dibuixos de Dalí... No tenia precisament l'aire d'haver de ser cap gran [[Turisme cultural|atracció turística]] ni cap centre d'estudis dalinians. Va ser també aquesta l'opinió que hi va haver a Madrid, i, per molt que Dalí hagués donat a entendre als mitjans de comunicació que el departament de Belles Arts del [[Ministeri de Cultura]] de [[Madrid]] participaria en el projecte, no hi va haver cap representació oficial per part d'aquest cos. Dalí va comprendre ben aviat que l'edifici s'hauria de reconstruir completament i no es podria deixar exposat a la pluja i la tramuntana com d'entrada havia pensat, i que, si es volia obtenir ajuda oficial per al Museu, hauria de contenir un volum substancial d'obra original.
====Entrebancs polítics, la Cúpula de Piñero i els inicis de la construcció====
| |||