Jacques Lacan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 11:
| lloc de naixement = [[París]] ([[França]])
| data de mort = {{data defunció i edat|1981|9|9|1901|4|13}}
| lloc de mort = [[París]] ([[França]])
| escola_tradicio = [[Psicoanàlisi]], [[estructuralisme]], fundador de l'[[escola lacaniana]] de psicoanàlisi
| interessos = [[Psicologia]], [[filosofia]], [[topologia]], [[religió]], [[psiquiatria]], [[art]], [[literatura]]
Línia 110:
Una de les aportacions de Lacan a la psicoanàlisi és la seva temptativa d'integrar-la a la perspectiva estructuralista. Lacan afirmà en nombroses ocasions<ref>"Perspectives structurales", a "La psychanalyse", 1961, N° 6, pp. 111-147.</ref> que deu la seva concepció de l'estructura a [[Claude Lévi-Strauss]]. La tesi de l'antropòleg, '[[Les estructures elementaries del parentiu]]' (Les structures élémentaires de la parenté), és l'obra contemporània de Lacan més citada en els seus seminaris.<ref>Collectif, Index des noms propres et titres d'ouvrages dans l'ensemble des séminaires de Jacques Lacan, EPEL, Paris, 1998, p 66.</ref> És evident, doncs, i cal admetre que, l'estructura de Lacan i l'estructura de Lévi-Strauss són les mateixes, i que ambdues tenen un interès per allò que s'exposa en l'obra de l'antropòleg.[[Fitxer:BorromeanRings.svg|thumb|right|[[Nus borromeu|Nus Borromeu]]; il·lustra la implicació del Real, del Simbòlic i de l'Imaginari, segons la teoria lacaniana.]]
La següent definició il·lustra d'una forma sintètica el sentit amb què l'antropologia francesa entén el concepte de l'estructura: «les institucions humanes són estructures on el tot, és a dir, el principi regulador, que es pot donar abans de les parts, com a conjunt complex constituït per la terminologia de la institució, les seves conseqüències i les seves implicacions, els costums pels quals l'estructura s'explica i les creences amb les quals l'estructura té lloc. Aquest principi regulador pot posseir un valor racional sense ser reconegut racionalment; pot explicar-se d'una forma arbitrària, sense, per tant, estar privat de significació».<ref>
Segons Lacan, aquest principi regulador, l'estructura del subjecte, és la implicació de tres funcions: el Real, el Simbòlic i l'Imaginari (l'R.S.I.). L'any 1972, Lacan representarà aquesta triple implicació de les funcions Real, Simbòlic i Imaginari mitjançant el [[nus borromeu]] (''le nœud borroméen''). És igual quin dels tres anells sigui trencat perquè el nus no es mantingui unit. El «trípode R.S.I», com Lacan l'anomenarà, formarà part del conjunt conceptual lacanià. És una intuïció fonamental de Lacan que li servirà en l'anàlisi i l'estudi dels fenòmens psíquics.
Línia 123:
====Debats sobre la concepció lacaniana dels lligams entre llenguatge i l'inconscient====
El psicoanalista Alain Costes<ref>Alain Costes, "Lacan, le fourvoiement linguistique: la métaphore introuvable. Préface de Jean Laplanche", PUF, ''Collection Voix nouvelles en psychanalyse", París, 2003, 235p. (ISBN 2130529143).''</ref> afirma, en primer lloc, que la identificació del concepte freudià de desplaçament al concepte, lingüístic, de la metonímia i, simètricament, de la condensació (en un sentit freudià) a la metàfora, és erroni. Reprenent una crítica a Lacan de Jean Laplanche,<ref>« L’inconscient une étude psychanalytique », jean Laplanche, ''Problemátiques; IV L'inconscient et le ça". París, PUF, 1981.(I SBN 2-13-036714-3).</ref> el llenguatge, segons la tòpica freudiana, provindria del preconscient i no de l'inconscient, com afirmaria Lacan. Afirma també que Lacan no és freudià en la seva concepció sobre l'inconscient.
El lingüista Georges Mounin<ref>Georges Mounin, Quelques traits du style de Jacques Lacan, la Nouvelle Revue française (1er janvier 1969, p.84-92).</ref> afirma, pel que fa a Lacan, en un article que creà polèmica, que Lacan utilitzava conceptes sausserians. Per contra, Michel Arrivé<ref>Michel Arrivé, Signifiant saussurien et signifiant lacanien, Langages, (Vol.19, N°77, 1985).</ref> destacà que existia una diferència notòria entre Lacan i [[Ferdinand de Saussure]], que els conceptes lacanians no eren distorsions, sinó adaptacions necessàries de la utilització d'un univers conceptual, el lingüístic, per un altre univers conceptual, el psicològic. És així com Lacan transformà el concepte sausserià de significant per construir una lògica del significant.
| |||