Juan Hidalgo de Polanco: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
correcció d'enllaç
Línia 3:
L'any [[1631]] va ingressar com a arpista i clavicordista a la ''[[Real Capilla]]'', on va romandre la resta de la seua vida, esdevenint una de les figures musicals més importants de la Cort. L'any 1658 va posar música a l'obra d'[[Antonio de Solís]] ''Triunfos de amor y fortuna'' (Triomfs d'amor i fortuna) que es va estrenar el 27 de febrer d'aquell mateix any. També va posar música a diversos textos de [[Pedro Calderón de la Barca]], col·laboració que es va iniciar l'any 1658 amb ''El laurel de Apolo'' (''El llorer d'Apol·lo''), que va ser una de les primeres obres musicals a ser denominada com a ''[[sarsuela]]''. Amb Calderón de la Barca, va tornar a col·laborar en nombroses ocasions però també va col·laborar amb altres dramaturgs de l'època com ara [[Juan Bautista Diamante]], [[Francisco de Avellaneda]] o [[Juan Vélez de Guevara]].
 
Va dominar la música teatral i profana de la Cort espanyola fins a la seua mort. Va ser un compositor molt prolífic i va gaudir de gran popularitat al llarg de tota la seua carrera. El seu paper en la història del teatre musical espanyol pot comparar-se al de [[Henry Purcell]] a [[Gran Bretanya]] o al de [[Jean-Baptiste Lully]] a [[França]]. Va compondre almenys set obres religioses al·legòriques, per a ser representades a les festes del [[Corpus Christi (festa)|Corpus Christi]]. Entre les seues obres per a la cort hi ha cançons per a setze comèdies, diverses sarsueles i semi-òperes, i dues [[òpera|òperes]] de gran qualitat. També va deixar un gran nombre de [[villancet]]s i música litúrgica.
 
Va inventar un instrument nou, que va batejar amb el nom de «clavi-arpa».