Comtat d'Anjou: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 7:
El [[845]], [[Carles el Calb]] va nomenar per al càrrec de ''Forestier royal'' de la regió a l'est d'[[Angers]] un senyor de segona fila anomenat '''''Tortulf''''', que va governar fins després del [[851]], en què el va succeir el seu fill '''Tertul''', cap militar, que va destacar en les lluites contra el rei bretó [[Erispoé]] i el [[852]] contra els [[normands]], per la qual cosa va rebre més possessions a [[Chateau Landon]] ([[Gatinais]]) i l'[[Orleanesat]]. Tertul va morir el [[877]] i el va succeir el seu fill '''Ingelger''' que, per la seva mare Peronel·la, estava emparentat amb Hug, l'abat duc de [[Nèustria]], i principal personatge del regne. Va rebre el [[vescomtat d'Orleans]] i després la prefectura militar de [[Tours]]. Ingelger també es va emparentar amb els senyors de [[Buzancais]] i la seva dona li va portar en dot algunes terres ([[Chatillon sur Indre]] i una part del territori d'[[Senyoria d'Amboise|Amboise]]). El [[879]], el rei li va concedir la part oriental d'Anjou a l'est de [[Mayenna]] (l'oest pertanyia al comte Lambert de [[Nantes]], però va ser conquerida pels [[bretons]]). Va morir el [[888]] i el va succeir el seu fill '''[[Folc I el roig|Folc I el Roig]]'''.
El [[898]], el rei va donar a Folc el [[vescomtat d'Angers]] (on va succeir a Hardrad) i la part occidental d'Anjou. La seva dona era Roscilla, filla de Garnier, senyor de [[Loches]]. Va rebre el títol de comte d'Anjou el [[929]], títol que van portar des de llavors els seus successors. En línia directa, aquesta primera dinastia es va extingir el [[1060]] i el comtat va passar a [[Jofré III el Barbut]], comte de Gatinais, fill d'Ermengarda, germana del darrer comte, que va inaugurar la dinastia anomenada ''[[Plantagenet
===El pas a la corona reial i la [[Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília|dinastia Capet d'Anjou-Sicília]]===
Confiscat pel [[rei]] [[Felip August de França]], va pertànyer a la corona fins al [[1237]], en què el rei [[Lluís IX de França]] el va donar a son germà '''[[Carles I d'Anjou]]''', comte de [[comtat de Provença|Provença]] per matrimoni, que va conquerir el [[Regne de Sicília]]. El [[1282]], la rebel·lió de Sicília en favor de [[Pere el Gran]], rei de [[Catalunya-Aragó]], coneguda amb el nom de ''[[Vespres sicilianes
El [[1331]], el comtat d'Anjou fou cedit a '''Joan''', segon fill de [[Felip VI de França]], que el [[1350]] va pujar al tron de França ([[Joan II de França]]), i el [[1351]] el va cedir al seu segon fill '''[[Lluís I d'Anjou]]'''. El [[1360]], el comtat va ser convertit en ducat pairia. Lluís fou adoptat per la reina [[Joana I de Nàpols]], que el va designar hereu, però abans d'arribar al país el tron va ser ocupat per l'anterior adoptat i hereu Carles de Durazzo ([[Carles III de Nàpols]]) i va morir el [[30 de setembre]] de [[1384]]. El va succeir el seu fill '''Lluís II''', que el [[1387]] va ocupar el comtat de Provença als partidaris de Carles de Durazzo, i el [[1389]], mort Carles, va poder coronar-se rei de Nàpols, encara que al cap de deu anys va ser expulsat pels senyors del regne. El [[1400]], Lluís II es va casar amb [[Violant d'Aragó]]; el [[1410]], va tornar a Nàpols i va derrotar el rei Ladislau de Durazzo sense poder recuperar el tron. Va morir el [[29 d'abril]] de [[1417]] i el va succeir el seu fill '''[[Lluís III d'Anjou]]''', que va morir el [[1434]] i el va succeir el seu germà '''[[Renat d'Anjou]]''', que va lluitar amb [[Alfons el Magnànim|Alfons d'Aragó]] per la possessió de Nàpols, fins al [[1442]], quan Alfons es va imposar. Alfons, rei de Trinacria (Sicília) i de Sicília (Nàpols) va prendre el títol de rei de les Dues Sicílies. Renat va fixar la seva residència a [[Saumur]], a l'Anjou, i després a [[Ais de Provença]]. A la seva mort el [[1480]], i morts el seu fill Joan el [[1471]] i el seu nét Nicolau el [[1473]], un nebot de Renat, Carles (fill de Carles del Maine, germà de Renat) es va proclamar rei nominal de Nàpols, duc d'Anjou i Maine, i comte de Provença, però va morir el [[1481]] i l'herència va correspondre al rei [[Lluís XI de França]], i les possessions franceses, així com els presumptes drets sobre Nàpols després de la mort de '''Violant''', filla de Renat, el [[1483]], restaren incorporades definitivament a la corona (fou donat, això no obstant, en [[apanatge]]).
| |||