Paul Auster: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 93:
Paul Auster és, per excel·lència, l'escriptor de l'atzar i de la contingència. Persegueix, en l'ambient quotidià, les bifurcacions sorgides d'esdeveniments aparentment normals, fets evidents a ''Leviatan'' i ''La música de l'atzar''.
 
El seu estil és aparentment senzill, gràcies al seu treball i coneixement de la [[poesia]], però amaga una complexa arquitectura narrativa, composta de digressions, d'històries en la història i de miratges. També descriu la pèrdua, la inclinació als diners i els ambientambients vagabunds de les ciutats. Es qüestiona la identitat, especialment en la ''Trilogia de Nova York'' en la qual un dels seus personatges (que no és el narrador) es diu com ell; en el ''Leviatan'', en la qual el narrador té les seves inicials (Peter Aaron) i coneix a una dona que es diu Iris (anagrama de la seva esposa Siri); o en ''La nit de l'oracle'', on un personatge es diu Trause (anagrama d'Auster).
 
Són molts els qui han afirmat que les novel·les de Paul Auster són novel·les mudes. El ben cert és que a les seues obres no abunden els diàlegs, sinó que estan construïdes a partir de la juxtaposició d'escenes omplertes amb personatges que intercanvien paraules.