Trebonià Gal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegint referències i infotaula
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
Línia 50:
| escut =
}}
'''Trebonià Gal''', o '''Gai Vibi Trebonià Gal''' (en [[llatí]]:''{{polytonic|Caius Vibius Trebonianus Gallus}}'') fou un militar romà que fou [[emperador]] del [[251]] al [[253]]. El seu regnat va estar marcat per una llarga sèrie de desastres, com ara l'epidèmia que va assolar l'Imperi Romà durant anys,<ref name="Eutropi">[[Eutropi (historiador)|Eutropi]], ''Breviarium ab Urbe condita'', IX, 5 </ref><ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 26.2</ref><ref>[[Sext Aureli Víctor]], ''De Caesaribus'', XXX, 1</ref> les incursions dels bàrbars a les fronteres de l'imperi i la pèrdua (segons algunes fonts van tenir lloc durant el seu regnat) de Síria en favor dels sassànides i el saqueig d'Antioquia.<ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 27.2</ref> Home d'indubtable qualitat administrativa i militar, el seu lema que va fer imprimir en les monedes va ser: ''Pax aeterna''.
 
==Orígens==
Línia 58:
 
==Ascens al tron==
Tenia un alt comandament militar i el [[251]] fou enviat a lluitar contra la primera gran invasió dels [[gots]] a [[Mèsia]] i [[Tràcia]], que havien ocupat [[Noval]] i [[Nikopolis|Nicòpolis]] i havien arribat fins a [[Plòvdiv|Filipòpolis]] després de derrotar a [[Deci]] i [[Volusià]] a [[Beroe]]. El governador de Filipòpolis, [[Titus Juli Prisc]], es va declarar emperador i l'emperador Deci va haver d'anar des d'Itàlia amb el seu fill [[Herenni Etrusc]] (cèsar) i les forces dirigides per Trebonià Gal; Prisc fou derrotat i també els gots i van reconquerir Filipòpolis, Noval i Nicòpolis, però tant Deci como Herenni van morir en la batalla contra els gots a ''[[Batalla d'Abritus|Abritus]]'' a l'estiu del [[251]]) i l'exèrcit va aclamar emperador al seu cap Trebonià Gal, l'actitud del qual a la batalla havia estat com a mínim sospitosa {{efn|A l'[[llibres sibil·lins|oracle de la Sibil·la]] número 13 se'l fa responsable de la derrota; també els cronistes [[Zòsim]]<ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 23.2</ref> i [[Eusebi de Cesarea]]<ref>[[Eusebi de Cesarea]] ''Annals'' VII.1</ref> l'acusen d'haver retardat expressament la seva actuació.}}, però el [[senat romà]] el va reconèixer si bé el va obligar a adoptar a [[Hostilià]], el fill sobrevivent de Deci.<ref>[[Eutropi (historiador)|name="Eutropi]], ''Breviarium ab Urbe condita'', IX, 5 <"/ref><ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 25.1</ref>
 
Trebonià Gal va signar un [[tractat de pau]] amb els gots pel qual aquests es van retirar més enllà del [[Danubi]], però podien conservar el botí i els captius i rebrien un tribut anyal.{{sfn|Bowman|Garnsey|Cameron|2005|p=39-40}} Aquest tractat va indignar tots els ciutadans de l'imperi però per uns mesos hi va haver tranquil·litat a les fronteres. En aquest temps es va produir una oportuna mort d'[[Hostilià]], probablement a causa d'una epidèmia que assolava la ciutat.{{sfn|Potter|2004|p=248}}<ref>[[Sext Aureli Víctor]], ''De Caesaribus'', XXX, 2</ref>{{efn|Zòsim insinua que de la mort d'[[Hostilià]] fou culpable Trebonià Gal.<ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 25.2</ref>}} Va nomenar llavors cèsar al seu fill Volusià Gal, més conegut per [[Volusià]]. A Roma es va patir en aquest temps una [[epidèmia]]{{efn|Per la descripció que en va fer Ciprià, el bisbe de Cartago, els historiadors moderns creuen que es tractava de [[verola]]. A conseqüència d'aquesta plaga van haver insuficients persones per treballar als camps i va arribar la fam; també va haver escassetat d'homes per servir a l'exèrcit.{{sfn|Stathakopoulos|2005|p=95}}}} que va durar 14 anys.<ref>[[Zòsim]], ''Història Nova'', I, 24.1</ref>