Serafí Maria de Soto i Ab-Ach: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{Infotaula de polític
[[Fitxer:Serafín María de Sotto (Museo del Ejército).JPG|thumbnail|''Serafín María de Sotto''. Francisco Javier de Urrutia y Garchitorena. ([[Museu del Ejército]]).]]▼
| nom = Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
'''Serafí Maria de Soto i Ab-Ach Langton Casaviella''' ([[Barcelona]], [[12 d'octubre]] de [[1793]] - [[Madrid]], [[23 de febrer]] de [[1862]]) fou el tercer comte de [[Clonard]] i cinquè marquès de la Granada, féu de [[polític]], [[militar]] i [[historiador]] [[Catalunya|català]], tinent general, president del Consell de Ministres durant dos dies, gran creu de l'[[Orde de San Hermenegild]], gran creu americana de l'[[Orde d'Isabel la Catòlica]], cavaller de la Imperial Ordre de la [[Legió d'Honor]] francesa. Era conegut amb el sobrenom del ''llop solitari'' per les seves activitats com a director dels serveis de contraespionatge i intel·ligència espanyols. Cap de la Casa Sutton-Dudley de Clonard [[Irlanda|irlandesa]] i del seu corresponent clan, va ser un destacat líder [[jacobitisme |jacobita]] tant a [[Espanya]] com a [[Europa]]. ▼
| data de naixement = {{data naixement|1793|10|12}}
| lloc de naixement = [[Barcelona]]
| data de defunció = {{data defunció i edat|1862|2|23|1793|10|12}}
| lloc de defunció = [[Madrid]]
| nationality =
| image = Serafín María de Sotto (Museo del Ejército).JPG
▲
|càrrec= [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres d'Espanya]]
| escut càrrec= Escudo_de_España_1874-1931.svg
| inici = [[19 d'octubre]] de [[1849]]
| final = [[20 d'octubre]] de [[1849]]
| predecessor= [[Ramón María Narváez]]
| successor = [[Ramón María Narváez]]
| k_etiqueta = Reina
| k_nom = [[Isabel II d'Espanya]]
|càrrec2= [[Ministeri de Defensa d'Espanya|Ministre de la Guerra]]
| escut càrrec2= Escudo_de_España_1874-1931.svg
| inici2 = [[14 d'abril]] de [[1840]]
| final2 = [[19 de juliol]] de [[1840]]
| predecessor2= [[Fernando Norzagaray y Escudero]]
| successor2 = [[Manuel Varela Limia]]
| k_etiqueta2 = President
| k_nom2 = [[Evaristo Pérez de Castro]]
| inici3 = [[19 d'octubre]] de [[1849]]
| final3 = [[20 d'octubre]] de [[1849]]
| predecessor3= [[Francisco de Paula Figueras Caminals]]
| successor3 = [[José María Bustillo y Barreda]]
| k_etiqueta3 = President
| k_nom3 = Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
| partit = [[Partit Moderat]]
| professió = Militar
| conjuge = [[Joaquina Campuzano González]] ([[1789]]-?)
| fills =
* [[Raimundo de Sotto y Campuzano]] IV [[Comte de Clonard]] i VI [[Marquès de la Granada]]
* [[Luisa de Sotto Campuzano]]
* [[Manuel Maria de Sotto Campuzano]]
* [[Dolores de Sotto Campuzano]]
* [[Gloria de Sotto Campuzano]]
| pares = [[Raimundo María De Sotto Langton]] II [[Comte de Clonard]] ([[1759]]-[[1823]])<br>[[Maria Ramona Abbach y Casaviella]] IV [[Marquesa de la Granada]] ([[1762]]-[[1831]])
}}
▲'''Serafí Maria de Soto i Ab-Ach Langton Casaviella''' ([[Barcelona]], [[12 d'octubre]] de [[1793]] - [[Madrid]], [[23 de febrer]] de [[1862]])
Conegut com ''el Llop Solitari'' per les seves activitats com a Director dels Serveis de Contraespionatge i Intel·ligència espanyols.
== Orígens familiars ==
Era el tercer fill i únic home hagut del matrimoni entre el [[Mariscal de camp (rang militar)|mariscal de camp]] [[Raimundo María De Sotto Langton]], II [[Comte de Clonard]], i [[Ramona Abbach Casaviella]], IV [[Marquesa de la Granada]] al [[Regne de Nàpols]]. Serafí Maria de Sotto va ser el cap de la [[Casa Sotto de Clonard|Casa Sutton-Dudley de Clonard]] [[Irlanda|irlandesa]] i del seu corresponent clan, així com un destacat capdavanter [[jacobita]] tant a [[Espanya]] com a [[Europa]].
== Biografia ==
El dia 21 d'abril de 1804, quan tenia 12 anys d'edat, va ser nomenat [[cadet]] en el [[regiment de Reials Guàrdies Espanyols]]. I el 12 d'octubre del següent any va ser destinat al III batalló del mateix cos, que es trobava de guarnició a la ciutat de [[Barcelona]].
El comte de Clonard va tenir una destacada participació al costat del seu pare en la [[Guerra del francès]], i posteriorment va combatre en el bàndol [[cristí]] durant la [[Primera Guerra Carlista]], arribant al grau de [[Mariscal de Camp]] en 1836.
En 1840 va ser el titular del [[Ministeri de Guerra d'Espanya|ministeri de la Guerra]], encara que per pocs dies, en un dels gabinets de [[Evaristo Pérez de Castro]]. I la revolta de [[Baldomero Espartero]] a Barcelona amb la posterior caiguda de la Reina Governadora, pressionada pel Duc de la Victòria, el va obligar a emigrar a [[França]] en 1840. Però en 1844 va tornar a Espanya i va ser ascendit a [[tinent general]] en 1846.
Serafí Maria formava part de l'ala conservadora del [[Partit Moderat]], i el dia 19 d'octubre de 1849, a causa de la desaparició del general [[Ramón María Narváez]] de l'escena política, la reina Isabel II, a suggeriment del seu espòs, el rei consort [[Francesc d'Assís de Borbó|Francesc d'Assís]], i comptant amb el suport de l'[[arquebisbe de Toledo]] i la mediació de [[Sor Patrocini]] i del seu confessor reial, el [[pare Fulgencio]], va optar per nomenar al comte de Clonard [[President del Consell de Ministres d'Espanya|President del Consell de Ministres]].
== Obres ==
* ''Memoria para la Historia de las tropas de la Casa Real de España'' (1824).
| |||