Socràtic menor: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Robot insereix {{ORDENA:Socratic Menor}})
Cap resum de modificació
 
Els '''socràtics menors''' és una classificació històrica i artificiosa que inclou a aquells deixebles directes de [[Sòcrates]], que van estar presents aen la seva mort, i van intentar seguir les seves dues premisses metodològiques,: la [[maièutica]] i la [[ironia]]. Dels socràtics menors, destaca [[Antístenes d'Atenes]], que està en l'origen del [[cinisme]]; [[Euclides de Mègara]], per ser iniciador de l'[[escola megàrica]]; i [[Aristip de Cirene]], aen l'origen dels [[cirenaics]]. Les anomenades '''''escoles socràtiques menors''''' són les escoles de pensament filosòfic fundades per aquests filòsofs socràtics, seguint els seus ensenyaments. [[Plató]], encara que alsen els seus primers diàlegs es mostri manifestament socràtic, s'exclou d'aquesta classificació. Tampoc no s'inclouhi ainclou [[Xenofont]].<ref>[http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/socraticos.htm Socràtics] Diccionari enciclopèdic de filosofia {{ca}}</ref>
 
Actualment, distingim entre els "grans socràtics", que es considera que són [[Plató]], [[Xenofont]] i en certa manera [[Aristòtil]]; i els "socràtics menors", amb [[Antístenes d'Atenes|Antístenes]], Aristip, [[Euclides de Mègara|Euclides]] i d'altres, incloent-hi els relacionats amb l'escola megàrica, com per exemple [[Fedó]]. Aquests darrers eren els considerats pels contemporanis els autèntics continuadors de Sòcrates, mentre que Plató era vist, per exemple per Aristòtil, com una barreja de socratista i [[pitàgores|pitagorista]].
 
==Filosofia==
Les escoles socràtiques, que parteixen de considerar els ensenyaments de Sòcrates i els seus mètodes, es diferencien d'ell en queperquè busquen la virtut o excel·lència humana a l'interior de cada individu i no tant aen la justícia col·lectiva,; no menyspreen la societat ni l'èsserésser social, però valoren també l'individualisme. Així, més que assolir la veritat per mitjà del [[diàleg]], busquen la [[meditació]] interior com a enfortiment de la consciència subjectiva.
 
La seva filosofia, a grans trets, es basa en la valoració de la pràctica per sobre del teoricisme,; així, per a ells, l'ètica no és una metafísica o especulació dogmàtica, ni cap investigació intel·lectual, sinó una formamanera pràctica de viure; es basen en el [[naturalisme]], en el sentit que la natura és prèvia és prèvia a tota convenció social i fracassarà qualsevol ètica que no ho tingui en compte; i en que, com per a Sòcrates, per a ells la funció de la filosofia és l'educació de l'ànima a partir de l'exemple personal. Com els [[cínic]]s, els [[estoic]]s i els [[epicuri]]s, busquen convèncer, però a diferència de Sòcrates, la pedagogia dels socràtics menors és asistemàtica. Els socràtics menors es caracteritzen també per la indiferència pels diners i els lligams materials.
 
==Socràtics i Plató==
{{AP|Plató}}
Els socràtics menors es van oposar a Plató, a qui consideraven dogmàtic, i a Aristòtil. AmbDe Plató, els separa la seva concepció pràctica i física de la filosofia i de la vida, prioritzant l'[[acció (filosofia)|acció]] i el [[gest]] per sobre de grans sistemes teòrics, el naturalisme per sobre d'un suposat camí metafísic, la física per sobre de la matemàtica de saló, l'[[ètica]] per sobre de l'[[ontologia]]. També els diferencia el públic,: mentre que Plató representa la versió aristocràtica del socratisme, els socràtics menors es vinculen a les capes populars de la població.
 
==Referències==
21.832

modificacions