José Malcampo y Monge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 31:
| professió = Contralmirall
}}
'''José Malcampo y Monge''' ([[San Fernando (Cadis)]],<ref name=lieya1880 /> [[1828]] - [[Sanlúcar de Barrameda]], 23 de maig de 1880), [[Marquesat de San Rafael|marquès de San Rafael]], fou un marí [[Espanya|espanyol]], [[President del Consell de Ministres d'Espanya|president del Consell de Ministres]] durant el [[regnat d'Amadeu I]]. Li van ser concedits els títols nobiliaris de [[Comtat de Joló|comte de Joló]] i [[Vescomtat de Mindanao|vescomte de Mindanao]].
== Biografia ==
Ingressà a l'[[Armada Espanyola]] en 1844, i va ascendir ràpidament a [[guardiamarina]] en 1846, alferes en 1850, tinent de navili en 1857, capità de fragata en 1861, capità de navili en 1862 i brigadier en 1862.<ref>[http://www.todoavante.es/index.php?title=Malcampo_y_Monge,_Jose_Rudesindo_Biografia José Malcampo y Monje] a todoavante.es</ref>
[[Fitxer:José Malcampo y Monge.jpg|thumb|left|Retrat de José Malcampo publicat a ''[[La Ilustración Española y Americana]]'' el 8 de juny de 1880]]
Va participar en la [[Revolució de 1868]] col·laborant amb el pronunciament de [[Juan Bautista Topete]] al port de Cadis. El 1869 fou ascendit a contralmirall. Entre octubre i desembre de 1871 fou [[Llista de presidents d'Espanya|President del Consell de Ministres]] i ministre interí d'Estat. En desembre de 1871 el seu govern va caure i aleshores fou [[Ministeri de Marina d'Espanya|ministre de Marina]] en els dos primers governs de [[Práxedes Mateo Sagasta]]. En 1871 i 1872 també fou senador per la província de Cadis.<ref>[http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=2648 Fitxa del Senat]</ref>
Entre 1874 i 1876 fou governador i capità general de les [[Filipines]], càrrec des del que es va dedicar a combatre els pirates de [[Mindanao]] i de l'[[illa de Joló]], i aconseguí que el [[Sultanat de Sulu]] acceptés la sobirania espanyola. També va fundar a Cavite la primera lògia maçònica a Filipines, ''La Primer Luz Filipina''.<ref>{{cite web|url=http://www.hiramlodge88.org/docs/Masonic%20Education/0408/|title=The History of the Philippines is the History of the Craft|date=|publisher=|accessdate=2012-02-20}}</ref> Va presentar la renúncia al càrrec per motius de salud i va tornar a la península. Va morir el 23 de maig de 1880 a [[Sanlúcar de Barrameda]].<ref name=lieya1880>{{Cita publicación|título=Nuestros grabados|publicación=[[La Ilustración Española y Americana]]'', Año XXIV''|apellido={{Versalita|Bosch}}|nombre=Manuel|enlaceautor=Manuel Bosch y Reyes|fecha=8 de juny de 1880|página=331|número=21|issn=1889-8394}}</ref> Pòstumament, el 27 de juny de 1881, li foren atorgats els títols de [[Comtat de Joló|comte de Joló]] i [[Vescomtat de Mindanao|vescomte de Mindanao]].
== Referències ==
| |||