Opera buffa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregit: intermitjos > intermedis
Línia 30:
Front a la grandiloqüència i [[èpica]] de l'òpera seriosa, la ''buffa'' és espontània, naturalista, tracta temes quotidians, típicament embolics matrimonials amb final feliç, i el seu element primordial és la [[comicitat]].<ref name=hist/> El tipus de comèdia podia variar dins d'una variada gamma: des d'''[[Il barbiere di Siviglia]]'' de [[Rossini]] ([[1816]]) que era purament una [[comèdia]], fins a ''[[Le nozze di Figaro]]'' de [[Mozart]] ([[1786]]), que hi afegia [[drama]] i [[patetisme]].
 
L'òpera buffa va néixer com a episodis intermitjosintermedis entre els actes d'una òpera principal, d'aquí el nom dels inicials ''intermezzi'' amb que es van conéixer les primeres òperes bufes. La majoria eren executades per pocs [[intèrpret]]s, diferents dels de l'òpera principal, dels quals solia haver dos [[cantant]]s, mentre que els altres declamaven o bé s'[[expressió corporal|expressaven sense paraules]], mostrant personatges, actituds i arguments típics de la [[comèdia de l'art]]. A la segona meitat del segle XVIII, el [[dramaturg]] [[Carlo Goldoni]] va anar transformant els estereotips genèrics de la comèdia de l'art, que en un principi eren populars i estimats per ser tan coneguts, en personatges més rodons, subtils i precissos, amb caràcters més realistes i versemblants.<ref name=calmell>Cèsar Calmell, ''La Música europea en el context cultural de la primera meitat del segle XIX'', Universitat Autònoma de Barcelona, [[2006]]. ISBN 9788449024269 {{ca}}</ref>
 
La música es reduïa al [[clavicèmbal]] pels moments recitats i un petit grup d'instruments. Actuaven al [[prosceni]] i no disposaven de decorats, ja que era el moment en que s'aprofitava per a canviar els de l'òpera principal. El fet d'estar lliure de la imposició estilística, que va afectar, per exemple, a les produccions serioses principals, li donava flexibilitat i va fer que es poguessin adaptar fàcilment a nous canvis i modes.<ref name=calmell/>