IG Farben: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infobox company
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146-2007-0057, IG-Farbenwerke Auschwitz.jpg|thumb|right|200px|Fàbrica d'IG Farben a Monowitz (prop d'Auschwitz) el 1941]]
| name = I.G. Farbenindustrie AG
| logo = [[Imatge:IG Farben 1925.png|125px]]
| type = [[Public company|Public]]
| fate = [[Extingida]]
| Predecessor = [[BASF]], [[Bayer AG|Bayer]], [[Hoechst AG|Hoechst]], [[Agfa-Gevaert|Agfa]], Griesheim-Elektron, Weiler Ter Meer
| successor = [[Agfa-Gevaert]], [[BASF]], [[Bayer AG|Bayer]], [[Sanofi]]
| foundation = 2 de desembre de 1925
| defunct = 1952 (liquidació iniciada)<br/>31 Octubre de 2012 (liquidació final)
| location = [[Frankfurt am Main]]
| industry = [[Química]]
| num_employees =
| parent =
| subsid =
}}
 
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 146-2007-0057, IG-Farbenwerke Auschwitz.jpg|thumb|right|200px305px|Fàbrica d'IG Farben a Monowitz (prop d'Auschwitz) el 1941]]
'''IG Farbenindustrie AG''' (versió curta '''interessar-Gemeinschaft Farbenindustrie AG''', "Sindicat de la indústria colorant", també anomenada '''IG Farbenfabriken''') va ser un conglomerat [[Alemanya|alemany]] de companyies químiques. Va ser fundat el 1925, encara que les companyies més importants que el van formar havien estat treballant juntes des de la [[Primera Guerra Mundial]].
 
La companyia va ser fundada per Carl Duisberg i Hermann Hummel.<ref>[http://www.bayer.com/en/1925-1945.aspx Bayer Company History]</ref> L'edifici IG Farben, oficina central del conglomerat a [[Frankfurt del Main]], [[Alemanya]], va ser completat el 1931. Inicialment, moltes d'aquestes companyies produïen colorants, però aviat van començar a investigar altres àrees de [[química]], mantenint un quasi monopoli sobre la producció química.
 
==Productes==
 
A l'[[Alemanya Nazi]], van començar a produir el [[gas]] [[Zyklon B]], verí que era comunament utilitzat en l'època per a espuçar. Durant l'[[Holocaust]], aquest gas va ser usat com a agent letal en les cambres de gas dels camps d'extermini. El conglomerat va ser dissolt després de la Segona Guerra Mundial per decisió dels aliats a causa del treball [[esclau]] utilitzat en els processos de fabricació.
 
Altres productes van ser diversos tins i colorants, la [[goma de nitril]], el [[poliuretà]], el [[sulfamida|Prontosil]] (primera sulfamida terapèutica de la història), la [[cloroquina]], el gas neurotòxic [[Sarin]] etc.
 
Els investigaodrs de la IG Farben van fer contribucions fonamentals al món de la química. [[Otto Bayer]] va descobrir la polimerització per a la síntesi del [[poliuretà]] al 1937<ref>{{citation|last=Nicholson|first=John W.|title=The Chemistry of Polymers|publisher=Royal Society of Chemistry|location=London|year=2006|page=61|isbn=0-85404-684-4}}</ref>, i diversos investigadors van rebre un [[Premi Nobel]]:
* [[Carl Bosch]] i [[Friedrich Bergius]] van rebre el de química al 1931 "en reconeixement a les seves contribucions en el desenvolupament dels mètodes de síntesi química a elevades pressions".<ref>{{citation|url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1931/index.html|title=The Nobel Prize in Chemistry 1931|publisher=Nobel Foundation|accessdate=2008-10-27}}</ref>
* [[Gerhard Domagk]] va rebe el de medicina al 1939 "pel descobriments dels efectes antibacterians del [[sulfamida|Prontosil]]".<ref>{{citation|url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1939/|title=The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1939|publisher=Nobel Foundation|accessdate=2008-10-27}}</ref>
* [[Kurt Alder]] va rebre el de química -juntament amb [[Otto Diels]]- al 1950 "pel seu treball en el desenvolupament de la síntesi de diens".<ref>{{citation|url=http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/1950/index.html|title=The Nobel Prize in Chemistry 1950|publisher=Nobel Foundation|accessdate=2008-10-27}}</ref>
 
== Referències ==